17 de febr. 2012

El cavall sempre per damunt del cavaller

El doble momument eqüestre de Pyonyang
Als monarques de tota mena els agrada fer-se retratar a cavall, sense adonar-se que l'animal sempre els guanyarà en elegància. A les estàtues eqüestres el cavall acostuma a quedar més afavorit que el cavaller immortalizat en una postura infatuada. La part del lluïment de l’escultor pertoca de costum al cavall.
S'ha tornat da demostrar al doble monument eqüestre erigit aquests dies a Pyonyang al dictador
nord-coreà Kim Il-sung i el seu fill mort recenetment Kim Il-jong.

El millor exemple del postulat encara és el monument venecià d’Andrea Verrochio al cavaller Bartolomeo Colleoni, al campo de San Zanipolo. Als campi o places de Venècia no hi ha quasi mai monuments escultòrics, almenys no n'hi havia durant la vigència de la Sereníssima, la qual tenia prohibit el culte a la personalitat com a signe distintiu del sistema de govern d’aquesta pròspera república civil. Tot i així, a un moment en què les arques públiques es trobaven molt necessitades, el condottiere bergamasc Bartolomeo Colleoni, comandant de les tropes venecianes, va deixar en herència al comú una substanciosa donació econòmica a canvi de que li fos erigida una estàtua "davant de Sant Marc".
El govern va acceptar els diners, però no va transigir en erigir cap estàtua a la Plaça de Sant Marc, on encara avui no n'hi ha ni una. L'estratagema va consistir en emplaçar-la davant de la scuola de Sant Marc, a la plaça de San Zanipolo, on avui llueix com a autèntica obra mestra de Verrochio.
En canvi, Barcelona no ha estat gaire afortunada en matèria d’estàtues eqüestres. L’esculpida per Josep Llimona del comte Ramon Berenguer III, que es contempla entre els autocars turístics estacionats a la Via Laietana, al peu de la muralla romana de la catedral, és visiblement escarransida. La del general Prim al parc de la Ciutadella, feta el 1887 per Lluís Puiggener, destruïda durant la guerra civil i reconstruïda per l’ubicu Frederic Marés el 1948, millora molt lleugerament.
A escala barcelonina la millor va ser, paradoxalment, la modelada per Josep Viladomat el 1963 del dictador Francisco Franco per encàrrec de l’alcalde Porcioles, col.locada al castell de Montjuïc en agraïment per la seva cessió a la ciutat i avui retirada a un dipòsit municipal. El general s’hi veia camacurt, sobretot en comparació amb l’elegància del cavall, però el conjunt traduïa la qualitat de l’escultor. La norma general de les estàtues eqüestres s’hi complia de nou, inexorablement.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada