19 de juny 2012

Una mirada obliqua a la Sagrada Família

Vaig néixer i vaig créixer a l’ombra de la Sagrada Família. Era la plaça a la qual anava a jugar i a patinar a la pista de ciment. No em fixava en el temple i, si en algun moment ho feia, em semblava una baluerna horrorosa, incomprensible, capaç de despertar mitja por amb la seva presència espectral. Ara encara és més voluminosa i més incomprensible. L’any passat va registrar un 40 % d’augment de les legions de turistes visitants, amb 3’2 milions d’entrades venudes i 31 milions d’euros d’ingressos per aquest concepte. És el monument o museu
més visitat de tot Espanya. El rescalfat barroquisme post-gaudinià s’ha convertit en la nostra Disneylàndia particular. L’any olímpic del 1992 tenia tot just 600.000 entrades, però diuen que la visita del Papa el novembre del 2010 i la seva projecció televisiva mundial van disparar el fenomen. Els promotors calculen que amb l’actual ritme d’ingressos acabaran les obres entre l’any 2026 i el 2028. Quan la reveig, molt de tant en tant, encara em provoca aquell mateix desassossec, la mitja por de quan era petit, ara més raonada i ampliada.

0 comentaris:

Publica un comentari