2 de jul. 2012

La idíl.lica muntanya també mata

No només el meteoròleg Toni Nadal al Pirineu, com hem sabut avui amb consternació. El Montblanc, als Alps francesos, exerceix una especial atracció entre els amants de la muntanya pel fet de ser el pic més alt d’Europa. Cada estiu hi moren en accident mitja dotzena d’alpinistes. El meu amic periodista Ernest Udina hi va deixar la vida el 5 de juliol del 2001. La muntanya era una de les nombroses passions que Udina practicava, malgrat el seu aire sovint tan circumspecte. Per commemorar els seixanta anys d’edat va voler fer el cim del Montblanc, el sostre del seu europeisme militant, entre d’altres militàncies. Hi va arribar, sense deixar mai de fumar un cigarret rere l’altre. S’hi va fer unes fotos de felicitat que els amics conservem. Pocs minuts després, al camí de baixada, una relliscada el va estimbar. Ernest Udina Abelló, el segon dels onze fills de Santiago Udina Martorell, va ser de jove un pioner de la incorporació a la lluita obrera, a continuació un periodista destacat com a corresponsal a París durant
 la transició democràtica, col.laborador del president Tarradellas i un dels seus primers biògrafs, director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona i analista polític free lance. Era més coses encara, dintre d’una amalgama d’activitats entremig de les quals feia equilibris, com per exemple trobar el temps d’escapar-se a la muntanya a esquiar, caminar o culminar ascensions. Penso sovint que va morir amb una gran felicitat al cor, després d’haver coronat una altra de les seves passions, al Montblanc. Això no disminueix la rancúnia que em desperten algunes muntanyes des d’ençà.

1 comentari:

  1. Moltes gràcies per aquest article tan viu, real i emotiu sobre l'Ernest, a qui trobem a faltar tan els amics i la família.
    Maria Josep Udina Abelló

    ResponElimina