3 d’ag. 2012

Un hotelet predilecte a París, potser dos

Poden haver passat molts anys, dècades, però sempre és important comptar amb un hotelet predilecte a París, perquè no se sap mai com vindran donades les ganes de tornar a recórrer alguns vells camins. De fet jo en compto amb un parell. N’he provat uns quants més al llarg d’èpoques diferents i en mantinc dos fins avui. Es troben a tocar del mateix carrer, l’un al costat de l’altre, al Barri Llatí. El primer és car, per a les èpoques més despreocupades. L’altre és econòmic i digníssim, per a moments potser més eufòrics en altres sentits. Són dos punts de referència segurs, fixos, introntollables com l’atracció de la ciutat, sempre que s’hi posi
l’estat d’esperit indispensable. Sense això últim tots els hotels són miserables. Els grans palaces parisencs han envellit malament a força d’injeccions de botox dels petrodòlars. El luxe de talonari és la cosa que es panseix més de pressa, malgrat que el guarneixin cada vegada amb més farbalans. El Meurice i el Plaza Athenée són ara propietat del soldà de Brunei, el Georges V i el Crillon del príncep saudita Al-Walid, el Ritz de Mohamed al-Fayed… La Place Vendôme, des de que van retirar la guillotina, s’ha convertit en un aparador de joieries repetides. En canvi els meus dos hotelets predilectes, al vell i cèntric Barri Llatí, renoven parsimoniosament les instal.lacions amb una vibració humana quasi familiar, a un ritme que es deixa seguir amb aire tranquil, consolidat, de client estable. Presenten les arrugues justes, ni una més ni una menys. Em tranquil.litza enormement saber que hi són i que, si hi torno, reconeixeran els meus passos. “Il nous restera toujours Paris” no és la frase més banal del repertori infinit, encara que ho sembli. Potser és la segona més encertada de totes les possibles, després de “Je t'aime, tu sais”.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada