8 de set. 2012

La resurrecció de Bruges la morta

L’editorial Vaso Roto acaba de reeditar la novel.la del belga Georges Rodenbach titulada Bruges la morta, que tant va influir en simbolistes i decadentistes, per exemple els autors catalans de començaments del segle XX addictes al clixé de la "Girona grisa i negra", i que més endavant serviria de base a l'inquietant film d’Alfred Hitchcock "La dona que va viure dos cops". A Bruges no hi queda ni rastre d'aquell esperit obscur, s'ha convertit en un exemple de restauració de nuclis medievals. Havia estat una capital europea, un centre del comerç hanseàtic i de la irradiació cultural que aquesta prosperitat permetia. L'humanista valencià
exiliat Joan Lluís Vives s'hi va instal.lar el 1512 fins a la mort vint anys més tard. La puixança de la ciutat i el seu brillantíssim gòtic civil van quedar congelats durant segles en l’estat de "bella dorment" novel.lat per Rodenbach. El nou canal de Zeebruge i la indústria del segle XX la van despertar, sense malmetre l'antic privilegi urbà, convertit en atracció del turisme. Ara els canals es recorren en barqueta de visita i es comprova com la somnolència o la vitalitat d'una ciutat poden imposar-se dintre del ritme dels segles. El Col.legi d’Europa hi imparteix prestigiosos postgraus en dret, economia i ciències polítiques a múltiples instal.lacions rehabilitades del centre històric. El principal novel.lista belga contemporani, Hugo Claus, era nascut a Bruges. Del llegendari “malestar belga” en va treure el títol de seu llibre més llegit, La pena de Bèlgica, una novel.la “provinciana i universal”, set-centes pàgines sense parar de riure. L’etern enfant terrible de les lletres belgues encarnava l’amor crític del pla país, com també ho feia Jacques Brel. Una de les cançons més boniques de Brel, “Marieke”, proclama en bilingüe francès i neerlandès:

Ay Marieke, Marieke il y a longtemps entre les tours de Bruges et Gand...

Zonder liefde warme liefde, waait de wind, de stomme wind.

Zonder liefde warme liefde, weent de zee, de grijze zee.

Zonde liefde warme liefde, lijdt het licht, het donker licht

en schuurt het zand over mijn land, mijn platte land, mijn Vlaanderlad.



Ai Marieke, Marieke fa molt temps entre les torres de Bruges i Gand…

Sense amor, càlid amor, bufa el vent, l’estúpid vent.

Sense amor, càlid amor, remou la mar, la grisa mar.

Sense amor, càlid amor, reverbera la llum, la grisa llum

i estripa la sorra del meu país, el meu pla país, la meva Flandes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada