29 de febr. 2012

Ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur

L’últim vers de la segona de les Elegies de Bierville, de Carles Riba, fa temps que em balla pel cap i últimament encara més. Potser no cal buscar motius d’actualitat per recordar els clàssics, tot i que n'hi hagi, de motius. La visita del poeta l’estiu del 1927 a les ruïnes que es veuen en aquesta foto del temple de Posidó al cap Súnion, prop d’Atenes, també li va revenir poderosament a la memòria quan es

28 de febr. 2012

Torroella de Montgrí obre un equipament de categoria

De moment se n’ha parlat poc, però se’n parlarà més. Torroella de Montgrí acaba d’obrir un nou equipament públic de categoria. El flamant Espai Ter és un centre polivalent de dinamització econòmica i cultural, destinat a acollir tota mena de congressos, fires, actes, teatre i concerts, si les institucions del país no deixen a l’estacada l’esforç abocat per l’ajuntament torroellenc, el qual ha aportat el 66 % dels 4'3 milions d’euros invertits fins ara. Li’n manquen 1’2 milions per als acabats (grades retractils, escenari acústic) que permetrien programar-hi una part del prestigiós Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí. 
Si exceptuem Girona i Figueres, cap altre municipi

27 de febr. 2012

El “negre” de Jordi Pujol no és un negre

No he votat mai Jordi Pujol, però avui em trec el barret davant d’ell per un fet concret. Arran de l’aparició del tercer volum de les seves memòries, ha tornat a deixar ben clar que el periodista Manuel Cuyàs l’ha ajudat a escriure-les, igual com els volums anteriors. Aquest fet tan normal a mi em sembla extraordinari. Jo he “ajudat a escriure” prop d’una vintena de memòries i llibres de polítics i personatges públics. Pràcticament mai la meva feina no ha estat objecte de reconeixement, contracte editorial ni participació en els drets d’autor. Era això o res. 
Manuel Cuyàs va apuntar arran de la presentació al Palau de la Música de les memòries de Pasqual Maragall titulades Oda inacabada: “És estrany

25 de febr. 2012

El fal.lus de la muralla d'Empúries

El primer cop de pic institucional i no furtiu a les excavacions d’Empúries el van donar el 23 de març del 1908 a les sis del matí Emili Gandia i tres peons contractats, a la porta meridional de la muralla romana, just on es contempla el fal.lus petri darrere meu a la foto. La datació d'aquesta primera porta trobada de la muralla --una construcció tardana de mitjan del segle II aC-- no va ser establerta fins el 1985. Anteriorment va permetre fabular sobre el seu suposat origen grec. Del fal.lus no se n’ha parlat mai, malgrat la seva ostensible presència. Els treballs iniciats a Empúries el 1908 van

24 de febr. 2012

Evocació de Silvana Mangano i el "negro zumbón"

Jo era molt petit quan va començar a triomfar la sensualíssima bellesa de Silvana Mangano (a Itàlia pronuncien Màngano). Però aquestes coses deixen empremta, potser perquè després la vaig admirar de nou en altres papers de maduresa. En plena expansió del neorrealisme italià, la pel.lícula Anna volia repetir el 1951 l’èxit que el mateix trio d’actors format per la Mangano, Vittorio Gassmann i Ralf Vallone havia obtingut dos anys abans amb Riso amaro, del director Giuseppe de Santis, un drama social i romàntic sobre les treballadores dels arrossars de la plana del Po, el qual ja s’havia distingit per l’alt voltatge sexual del model de bellesa que encarnava la Mangano, festejada pel matatore Vittorio Gassmann. Amb els peus a

23 de febr. 2012

Estan privatitzant el consum de vi

L’operació de sofisticar la imatge del vi i convertir-lo en moda elitista a preus prohibitius respon a una idea molt simple: produir menys i guanyar-hi més. El perdedor de l’operació és la gent, el costum de beure vi dintre de la dieta diària de totes les classes socials.  El vi ha perdut la batalla de la quotidianitat. Els productors comencen ara a alarmar-se per la rapacitat de la tendència, com quasi totes les que responen exclusivament a la “lògica” dels

22 de febr. 2012

Tal dia com avui moria Antonio Machado


Vint-i-sis dies després de passar la frontera amb l’èxode republicà espanyol, Antonio Machado moria a l’hotel Bougnol-Quintana de Cotlliure el 22 de febrer del 1939, Dimecres de Cendra. Tenia seixanta-quatre anys. Dintre de la senzillesa vocacional del poeta, la seva sepultura a Cotlliure s’ha convertit, després de no poques peripècies i polèmiques, en un memorial dels republicans que van creuar derrotats la frontera. El destí va voler que Machado i els familiars que l’acompanyaven acabessin a l’atzar a una diminuta localitat costera rossellonesa carregada d’història, on ell i la seva mare moririen poc després, executats per les penalitats de l’èxode i

20 de febr. 2012

Les mulates ditiràmbiques del carnaval de Rio


Monuments anatòmics de l'art de les formes
Pensava que el carnaval de Rio consistia a un gran ball tropical de disfresses i m'equivocava. En realitat és una manifestació dels pobres a les avingudes reservades perquè hi mostrin per uns dies la seva bellesa, la seva alegria, la seva música, la seva existència empolainada i radiant. El cicle menstrual de la metròpoli els concedeix aquestes dates de gràcia, amb permís per envair i aturar el país. Baixen a milers de les faveles i prenen l'asfalt

19 de febr. 2012

“Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000”

Uns usuaris potencials del nou servei
El recent anunci de l’alcaldessa del districte napolità de Barra que habilitarà una zona d’estacionament o love parking perquè les parelles puguin fer l’amor a l’interior del cotxe en un lloc més o menys segur ha portat molts mitjans de comunicació a sucar-hi pa com si descobrissin qui sap què.  En realitat es tracta d’un costum assentadíssism i jo recordo una colla de llocs predilectes, concorreguts amb nocturnitat per cotxes estacionats però basculants,

18 de febr. 2012

Projecció literària internacional de la tramuntana

La recent aparició de la novel.la del txec Bohumil Hrabal Jo he servit al rei d’Anglaterra, traduïda al català i al castellà per Monika Zgustovà, m’ha recordat la seva última estada el novembre del 1993 i la descripció que va escriure de la tramuntana viscuda a Cadaqués, on havia estat invitat a casa dels seus editors barcelonins. Tres anys després Hrabal moria a Praga, en caure del cinquè pis de l’hospital on es trobava internat. 
En realitat Hrabal va polsar la mateixa corda tremendista a propòsit de la tramuntana en què l’havien precedit altres

Els cavalls republicans espanyols també es van exiliar

Un fotograma de la pel.lícula de Spielberg
L’estrena de la pel.lícula Cavall de batalla, de Steven Spielberg, m’ha fet pensar en el paper de la cavalleria durant la guerra civil espanyola i l’exili que se’n va derivar. Els cavalls de l’exèrcit republicà també es van exiliar. L’Informe Valière, presentat a l’Assemblea Nacional francesa el 9 de març del 1939 arran de l’èxode registrat a la frontera, comptabilitzava 440.000 refugiats espanyols: 220.000 militars, 170.000 dones, infants i ancians; 40.000 civils vàlids, 10.000 ferits i 8.700 cavalls

Fotos amb història (9)

Al Cenacolo de Santa Apol.lònia
Als moments de saturació d'obres mestres a Florència, m’asilo en silenci al Cenacolo de Santa Apol.lònia, com en aquesta foto feta el 12 de maig del 2009, gràcies a la pista que em va facilitar el professor d'història de l'art Joaquim Garriga sobre la joia amagada en ple centre de la ciutat, a dos carrers de distància de la saturada Galleria dell'Academia amb el seu cèlebre David de Miquel Àngel, l’autèntic. El Cenacolo de Santa Apol.lònia

17 de febr. 2012

El cavall sempre per damunt del cavaller

El doble momument eqüestre de Pyonyang
Als monarques de tota mena els agrada fer-se retratar a cavall, sense adonar-se que l'animal sempre els guanyarà en elegància. A les estàtues eqüestres el cavall acostuma a quedar més afavorit que el cavaller immortalizat en una postura infatuada. La part del lluïment de l’escultor pertoca de costum al cavall.
S'ha tornat da demostrar al doble monument eqüestre erigit aquests dies a Pyonyang al dictador

16 de febr. 2012

Avui fa un any de la mort de Jordi Barre

Jordi Barre a casa seva l'agost del 2009
L’agost del 2009 vaig tornar a visitar el cantant rossellonès Jordi Barre a casa seva i ens van fer aquesta foto. El 7 d’abril següent vaig assistir al seu concert commemoratiu dels 90 anys al Palau de Congressos de Perpinyà, ple a vessar per escoltar-lo cantar i aplaudir-lo de nou. Diuen amb raó que era el rossellonès més popular del segle XX després del mariscal Joffre. 
Quan el vaig entrevistar arran dels seus 90 anys, li preguntava sobre quin era el paper de l’amor en

15 de febr. 2012

Parlem-ne, dels bordells nostrats

Especialitzats en bordells
L’activitat a La Jonquera del Paradise, el prostíbul més gran d’Europa, palesa l’absència de legislació que reguli sense falsos pudors i amb una mica d’eficàcia la esclavatge modern que encarna aquest important sector econòmic, per no dir industrial, rere el qual s’amaguen tot sovint delictes penals tipificats: proxenetisme, immigració ilegal, falsificació documental i blanqueig de diners. Són delictes pels quals la setmana vinent serà jutjat a l’Audiència de Girona

14 de febr. 2012

Vinga, celebrem la diada de Sant Valentí!

Avui, celebració de Sant Valentí, he recordat de cop un fragment del meu dietari Alguns rastres marcats a la neu (La Magrana 2007) que parla precisament d’això: “Cada vegada em sorprèn més la freqüència amb què novel.les i pel.lícules giren al voltant del triomf de l'amor, en una proporció poc ajustada a la realitat, potser com a efecte compensatori i evasiu, com a utilitat pavloviana de la ficció. Resulta molt difícil obrir una novel.la o entrar a una sala de cinema sense entomar una història d'amor

Avui comencen a foradar de nou el Pirineu

La tuneladora de la MAT
Avui les tuneladores “Albera” i “Canigó” comencen a foradar el túnel transfronterer de la nova línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT), sense el més mínim eco de la polèmica i les mobilitzacions que van envoltar aquest projecte per part d’associacions ciutadanes com la plataforma No a la MAT o l’Associació de Municipis contra la MAT. S’han acabat imposant

La tauromàquia parla francès cada cop més

Les arenes de Cotlliure
La decisió municipal anunciada aquest mes de febrer de demolir la petita plaça de toros de Cotlliure per destinar el terreny a estacionament de cotxes no ha d’induir a engany: la tauromàquia s’està convertint en una especialitat del sud de França, on es veu desproveïda de la retòrica castissa espanyola. Al Rosselló nord-català es manté la temporada taurina a Millars i sobretot la de

13 de febr. 2012

Mikis Theodorakis reapareix entre els manifestants

Mikis Theodorakis entre els manifestants
Com feia temps enrere al capdavant de les masses corals que interpretaven les seves cantates, el cèlebre compositor Mikis Theodorakis va sumar-se el diumenge 12 de febrer, als seus 87 anys, als milers de manifestants congregats davant del Parlament d’Atenes per oposar-se a la decisió que la cambra es disposava a votar per majoria d’acceptar el segon pla de rescat econòmic del país elaborat per les institucions financeres internacionals, el qual suposarà encara més retallades socials. Conjuntament amb el veterà

12 de febr. 2012

La crònica negra torna de nou a Olot

Olot
La ciutat d’Olot ha tornar un cop més a la crònica negra, com una fatalitat dels últims anys, arran de la detenció l’11 de febrer del marit i el cunyat de la jove de nacionalitat índia trobada morta al seu pis amb signes de violència. Tothom pensava que Olot era el paradigma de la ciutat de províncies pròspera i

Fotos amb història (8)

El mestre Josep Bastons
L’anual Fira dels Indians de Begur em va demanar que oferís una xerrada al Teatre Municipal el 5 de setembre del 2010 sobre la història de les havaneres, presentada per l’alcalde Joan Català. Per fer-ho més passador, vaig proposar al mestre Josep Bastons que il.lustrés el meu discurs amb la interpretació a veu i guitarra de les peces a les quals jo anava al.ludint com a exemples de cada període d’aquella història. La llista de peces no li

Un poema del gran Oliverio Girondo

Hi ha moltes versions recitades en format reduït de la primera prosa poètica del llibre Espantapájaros, publicat pel gran Oliverio Girondo el 1932 a Buenos Aires. Es continua recitant actualment per part de noves generacions, potser més i tot que al moment de la seva publicació. Aquesta versió fílmica és de la pel.lícula El lado oscuro del corazón, estrenada el 1992, del director Eliseo Subiela. La diu l'actor Darío Grandinetti, amb fons musical del bolero "Somos". Transcric també a continuació la lletra completa del poema, per escoltar-la i poder-la llegir sencera.

10 de febr. 2012

Es cou una altra xiulada real i reial

Els reis a la llotja de Mestalla durant la xiulada
Arran de la final de la Copa del Rei de futbol el maig del 2009 al camp neutral de l’estadi valencià de Mestalla entre l’Athletic de Bilbao i el FC Barcelona, els 52.000 seguidors bascos i catalans que l’omplien es van sumar en la xiulada més sonora i multitudinària que es recorda contra l’arribada dels reis Joan Carles i Sofia a la llotja presidencial i la interpretació de l’himne nacional espanyol just abans de començar el partit. Les

La nova Filmo obre i se n’esperen miracles

El nou edifici de la Filmo
Després de rodar per mitja dotzena d’ublicacions al llarg de Barcelona durant les últimes dècades i de superar les vicissituds inesperades de les obres de construcció del nou edifici, la nova Filmoteca de Catalunya ha anunciat la inauguració el 19 de febrer. No es tracta només d’un equipament cultural, sinó de “l’últim salvavides” de

9 de febr. 2012

Condemnat per una “casta de buròcrates al servei de la venjança institucional”

Baltasar Garzón a l'entrada del tribunal
El poder judicial s’escuda en l’idioma codificat que només ell domina per justificar amb les lleis a la mà la condemna a onze anys d’inhabilitació i l’expulsió de la carrera judicial del jutge Baltasar Garzón, culpable d’autoritzar les escoltes telefòniques de les converses entre els empresonats per un cas de corrupció i els seus advocats. Ningú no ho entendrà. El Tribunal Suprem que ha dictat la sentència potser pensa que no cal que se l’entengui, només que se l’acati. Podrà omplir milers de pàgines amb les seves raons, però

Salvat per un accent agut

El 28 de desembre del 2007 vaig publicar a El Periódico aquest article, que ara recupero aquí:
Només la meva escassa família porta el mateix cognom que jo. Per això m’ha sobresaltat veure’l associat aquests dies als titulars dels diaris amb un sanguinari torturador de la dictadura militar argentina que acaba de morir a Buenos Aires, als 66 anys. Hector Febres (sense l’accent agut a la

8 de febr. 2012

La lluna plena de febrer

La lluna plena de febrer
Ahir era lluna plena i la ventada del dia anterior va deixar el cel nocturn esmaltat i un disc lunar que fulgia com mai, autèntica plata viva. Em vaig aturar a contemplar el prodigi del pleniluni de febrer a un xamfrà de la Granvia, palplantat amb els ulls al firmament i un somriure beatífic als llavis. La gent que passava al voltant i em veia en aquell posat també alçava la vista i buscava en va l’objecte de la meva

Fotos amb història (7)

Davant d'un quiosc italià
Mantinc el vici d’embadalir-me amb una certa morositat davant dels quioscos, vistos com un termòmetre de la vitalitat pública i la pluralitat d’interessos de cada indret. A alguns països els quioscos apareixen com uns esquelets rosegats. A d’altres, en canvi, com en aquesta foto feta a la Toscana l’abril del 2011, vessen de portades de colors i titulars rutilants que titil.len com arbres de Nadal amb els llums encesos per oferir petits

7 de febr. 2012

Avui Dickens celebra 200 anys

Charles Dickens
A Londres l'any 20012 no és només el dels Jocs Olímpics de l’estiu vinent. És també –o sobretot--- l’Any Dickens. Arrenca avui 7 de febrer, la data del bicentenari de la naixença del popularíssim escriptor d’Oliver Twist, David Copperfield, Pickwick o Grans esperances, el primer a convertir Londres en subjecte literari d’un nou abast.
La Londres dickensiana donava molt de si: havia

6 de febr. 2012

El gran casino: a Madrid o a Barcelona?

Resulta esperpèntic, però absolutament real, que el magnat dels casinos de Las Vegas, Sheldon Adelson, col.loqui damunt la taula dels governs autonòmics de Madrid i Barcelona el projecte de construir al lloc que li ofereixi més bones condicions una reproducció europea de Las Vegas amb 15.000 milions d’euros d’inversió, 132.000 llocs de treball directe i 36.000 habitacions hoteleres, si s’avenen a concedir-li dispenses fiscals, laborals i legals com ara avals davant del Banc Europeu d’Inversions, incentius a la

5 de febr. 2012

Coses que només passen al Luna Park

El Luna Park de Buenos Aires
El Luna Park és el palau d’esports de Buenos Aires, amb capacitat per a 9.300 espectadors, on acostumen a celebrar-se els concerts més memorables de tots els gèneres, como si diguéssim el Madison Square Garden de l’hemisferi sud. Va obrir les portes el 1931 i primer es va centrar en multitudinaris combats de boxa, però de seguida va acollir esdeveniments ciutadans de tota mena, per exemple la vetlla de les restes Carlos Gardel després de l’accident d’aviació que li va costar la vida a l’aeròdrom de

Fotos amb història (6)

Al panteó de Carlos Gardel, l'agost del 2008
Carlos Gardel va morir en la col.lisió de dues avionetes a punt d’enlairar-se a l’aeroport de Medellín el 24 de juny del 1935. La seves restes van quedar durant uns mesos al cementiri de la ciutat colombiana i a una funerària de Nova York, abans de rebre sepultura el febrer del 1936 al Panteó d’Artistes del cementiri de La Chacarita, a Buenos Aires. Quasi dos anys més tard, el 7 de novembre del 1937 van ser transferides al mausoleu construït al mateix recinte, amb la seva estàtua en bronze a mida natural, dret i somrient, visitada fins avui per constants admiradors com jo mateix, recoberta de plaques d’homenatge, sempre amb flors i el cigarret

4 de febr. 2012

“Une majorité de Catalans voterait pour l'indépendance”

(Foto Jean-Luc Bobin)
El diari perpinyanès L’Indépendant, molt llegit al conjunt del Rosselló, em va sorprendre l’altre dia amb la publicació d’aquest titular i d’aquesta foto per informar sobre l’última enquesta d’opinió divulgada a Barcelona pel Periódico, segons la qual 53’6 % dels catalans estarien d’acord en aquest moment amb la independència si es convoqués un referèndum sobre la qüestió, comparats amb el 47 % que s’hi declaraven favorables el juliol de

Un poema d’adéu a Wislawa Szymborska

Wislawa Szymborska
L’1 de febrer moria  la gran poetessa polonesa Wislawa Szymborska, guardonada amb el Premi Nobel el 1996, un fet que ella qualificava “d’hecatombe”. Quan fa cinc anys Xavi Ayén la va entrevistar al seu piset de Cracòvia per al Magazine de La Vanguardia, Szymborksa li deia d’entrada: “Primer, no m’agrada parlar de poesia. Segon, no m’agrada parlar de Wislawa Szymborska, és a dir, de mi. Tercer, nom’agrada de política. Què ens queda? Puc parlar amb vostès

“El veritable virtuosisme és transmetre emocions”

Toti Soler
El guitarrista i compositor Toti Soler acaba de publicar el nou CD “Raó de viure”, amb temes instrumentals i musicacions de poemes de Pere Quart i Màrius Torres. En una eloqüent entrevista que li fa Ignasi Franch al setmanari El Triangle del 25 de gener, Toti Soler diu coses carregades de sentit: “Als anys noranta vaig fer peces una mica complicades, contemporànies. Posteriorment he fet un camí invers: amb l’edat vaig simplificant. Jo ja no tinc els fogots dels 25 anys, ni

3 de febr. 2012

La raó dels Iaioflautes en lluita

Un iaioflauta en acció
Pot semblar el nom d’un grup de pallassos, però no és això. Es tracta de l’incipient moviment de jubilats indignats. Adopta el qualificatiu despectiu utilitzat per Esperanza Aguirre a unes declaracions al diari ABC l’agost passat: "Cuando el 15-M se fue de la Puerta del Sol, la plaza la han tomado los antisistema, los perroflautas, los okupas...". 
Diuen que anys enrere van lluitar contra una dictadura política i que ara  reprenen la lluita

Fotos amb història (5)


Algunes etapes professionals deixen més empremta que d’altres. Potser per això un grup d’antics periodistes del diari barceloní Catalunya Express manteníem encara, molts anys després del tancament patronal de l’empresa, el costum de dinar els primers dijous de mes per tal d’arreglar una mica el món. 
De vegades acompanyàvem la trobada amb alguna visita d’interès. En aquesta ocasió de setembre del 2007 vam visitar la redacció del diari gratuït ADN, acabat d’estrenar sota la direcció del col.lega Albert Montagut. 
Aquell dia no hi érem tots els de la colla habitual, però a la foto hi apareixen, d’esquerra a dreta, Josep M. Casasús, Jaume Guillamet, Llàtzer Moix, jo mateix, Àngela Vinent, Josep M. Sòria, Jordi Mercader i, ajupits, Albert Montagut Albert Arbós. El dissenyador del diari, N. Launes, ens va fer aquest muntatge.

2 de febr. 2012

Estic patint per les oliveres

Avui és la Candelera, data crucial del calendari meteorològic hivernal. Enguany ens amenaça amb una extraordinària onada de fred siberià, exactament el mateix dia que va començar la llegendària gelada del 1956, la qual va durar fins el 26 de febrer. Després de la calamarsada del 2 de febrer d’aquell any, no va ploure ni nevar, però el vent del nord va afavorir que glacés durant vint-i-quatre dies seguits sense interrupció, de

La bessona de la Gioconda

La Gioconda del Louvre
El museu del Prado acaba d’anunciar oficialment que la restauració de la còpia que posseeix de la cèlebre Gioconda o Mona Lisa, realitzada el segle XVI per Leonardo da Vinci, ha permès descobrir un fons pintat de paisatge toscà, fins ara ocult sota una capa de pintura negra, idèntic i en més bon estat de conservació que

1 de febr. 2012

Fotos amb història (4)



Al Pati de Lletres de la UB
Quan dirigia el Gabinet de Premsa de la Universitat de Barcelona vaig entrevistar l’any 1997 Joaquim M. Puyal per a la revista d’ex alumnes La Universitat. Mentre Josep M. Rué feia les fotos pertinents, va passar pel Pati de Lletres el professor Joan Solà i es va entretenir a xerrar una estona amb nosaltres. És una

Saskia Sassen ressuscita Ortega y Gasset

Saskia Sassen
Saskia Sassen és la sociòloga cotitzada del moment, a més de filòsofa, economista i muller del no menys cotitzat sociòleg i urbanista Richard Sennet. Filla de pares holandesos emigrats, es va criar a Buenos Aires i ha declarat recentment que als 13 anys la lectura de La rebelión de las masas, de José Ortega y Gasset, li va canviar la vida fins a portar-la a fer-se comunista durant la primera joventut.  Els orteguians segur que no