4 de març 2014

Aquí no tenim cultura de les flors

El Mercabarna-Flor, obert el 2008 a Sant Boi de Llobregat, ha perdut el 20 % de les vendes. Una cinquena part dels seus 15.000 m2 disponibles es troben buits, també per la competència del més consolidat Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. Un país sense cultura de la flor, capaç d’augmentar-ne l’IVA del 8 al 21 %, pretén fer conviure dos mercats majoristes només a Barcelona. A la petita Holanda, amb menys habitants que Catalunya, l'horticultura ocupa el segon lloc del sector agrícola, amb el típic apartat de la bulbicultura (bulbs de flors). És el tercer exportador agrícola europeu i no només de tulipes. Als afores d’Amsterdam, al Wall Street de la flor tallada que
és la borsa mundial d’Aalsmeer la cotització de la rosa, del crisantem, del clavell, del lílium o del gladiol es segueix per part dels operadors igual com si es tractés d’accions de Telefònica. Al punt de migdia, ja s’han buidat els 700.000 m2 de naus en vidriera on les flors s’acumulen des del vespre anterior. Hi circulen cada any 900 milions de roses, 250 milions de tulipes, 200 milions de clavells, 100 milions de crisantems.
La proximitat de l’aeroport de Schiphol facilita el ràpid trasllat quotidià als cinc continents. Un lot de roses marroquines transita cap el Japó, igual com un contingent procedent de França pot ser revenut als detallistes del mateix país de procedència un cop seleccionades, tallades, polides i arreglades aquí. El país controla el 63% del mercat mundial d’exportació de flors.
Cada any n’ofereix una exhibició al públic. Prop d’un milió de devots desfilen del 22 de març fins el 20 de maig al Keukenhof, el parc floral més extens d’Europa, entre Amsterdam i l’Haia, per presenciar un dels grans espectacles d’aquest món: la floració de 6 milions de bulbs (tulipes, jacints, narcisos) plantats cada any de manera diferent al llarg de les 28 ha de parterres. El cop de sang de les liliàcies en el seu instant de plenitud, l’eclosió de colors al moment més viu provoca una il.luminació de fe en la poesia de les flors. 
El Keukenhof és el camí d’iniciació més eficaç per als tebis d’esperit davant la lírica de les flors. Convertir-les en una indústria tan sòlida com delicada, arrelada i evanescent alhora, és un dels ingredients de la fascinació que inocula aquest cèlebre parc holandès. La jardineria --la botànica urbanitzada—és un dels indicadors subtils del grau de civilització de cada lloc. Els holandesos han convertit les flors en una demostració de força, un desplegament de cultura, de recerca i tecnologia, en una altra exhibició del seu domini de la naturalesa. 
Els anglesos, pel seu cantó, s’aferren també a aquest imperi amb l’apoteosi floral del Chelsea Flower Show, del 22 al 26 de maig. Els francesos van a la saga amb el festival internacional de jardins de Chaumont-sur-Loire, en plena regió dels castells del Loira. Aquí, a Girona tenim el Temps de Flors, a Barcelona la Biennal Europea del Paisatge, el modern Jardí Botànic de Montjuïc i el roserar del Parc Cervantes al capdamunt de la Diagonal, però se’n parla molt menys i les dimensions són molt diferents. 
Deu mil rosers en flor a un jardí públic urbà és el fabulós regal que brinda cada primavera el concurs internacional de roses noves al roserar del parc Cervantes barceloní. El certamen permet conèixer les novetats del sector, reuneix els experts en roses del panorama internacional i atorga premis. Un cop acabat el concurs, el roserar ofereix un dels escenaris més agraciats i calmosos de la ciutat, malgrat trobar-se entre les denses vies de circulació de la Diagonal i els Cinturons de Ronda.
La Word Federation of Rose Societies va premiar el 2009 el parc Cervantes com el millor roserar de la competició mundial d’aquell any. Aquest parc municipal va ser creat el 1965 i remodelat posteriorment, amb gust exquisit, per l’arquitecta paisatgista Bet Figueras, però el certamen anual del parc Cervantes no ha arribat ni tan sols a la projecció ciutadana del Girona Temps de Flors. S’ho mereixeria.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada