14 d’abr. 2014

Josep Pla era un grafòman, no en parlem més

El volum de la producció literària torrencial, oceànica, selvàtica, desbocada i irrefrenable de Josep Pla té un nom: grafomania o el derivat graforrea. L’homenot patia d’incontinència creadora. Es tracta d’una anomalia, una alteració, una alienació, un desordre, un deliri, un excés, una obsessió. També és un legítim recurs personal en la lluita contra el tedi. Caure en el desordre compulsiu de la grafomania no pot constituir un judici de valor, literàriament parlant. Hi ha desordres i excessos genials. A algunes persones els agrada l’abundància acumulativa, és el seu perfecte dret. Altres prefereixen una destil.lació més depurada, articulada, construïda, la qual no garanteix res per ella mateixa. En qualsevol
dels dos casos, queda fora de dubte que les dimensions editades de l’obra de Pla són d’una amplitud ostensiblement exagerada. Se li ha d'aplicar allò que ell mateix deia, al volum 33, El passat imperfecte, a propòsit de Léon Daudet: “No es pot oblidar que amb una ploma a la mà, Daudet era un posseït, una joguina dominada per forces desconegudes”.
Josep Pla va demanar a l’editor de Destino, Josep Vergés, que les seves últimes obres completes editades a partir del 1966 s’assemblessin com més millor a la col.lecció especialitzada francesa de la Pléiade. La ressemblança es va aturar a l’aspecte formal, sense la qualitat de la revisió crítica. La col.lecció que Pla posava com a model a seguir no té cap autor amb més de dotze volums. Només Voltaire arriba a catorze, si s’hi sumen els de correspondència (23.000 pàgines en total), seguit per Balzac amb dotze volums i 21.000 pàgines, i Víctor Hugo amb nou volums i 14.000 pàgines. La irregular obra completa de Josep Pla a Destino té 47 volums i 30.000 pàgines!  
A l’assaig de Mario Vargas Llosa La tentación de lo imposible, que l’any 2004 va dedicar a la copiosa novel.la de Victor Hugo Els miserables, escrivia a propòsit del ritme de treball de l’autor francès: “La fecunditat del poeta i dramaturg emblemàtic del romanticisme a França produeix vertigen a qui s’aboca a aquest univers sense fons. La seva precocitat va ser tan notable com la seva capacitat de treball i com la terrible facilitat amb què sortien de la seva ploma les rimes, les imatges, les antítesis, les troballes genials i les carrincloneries més sonores”. 
Al mateix llibre, Vargas Llosa es pregunta: “Quant temps trigaria el titànic lector a llegir les obres completes de Victor Hugo? No menys de deu anys, sempre que aquesta lectura fos la seva única i obsessiva dedicació en la vida”. 
El perspicaç Gabriel Ferrater, pel seu cantó, anotava a l’assaig Tres prosistes: “Pla és un escriptor massa prolífic i desigual”. Però tot seguit afegia: “Si reculem des de Ring Lardner fins a Mark Twain (potser passant per Sherwood Anderson en algun punt del camí), trobarem Pla a molts revolts. Pla, per descomptat, no ha arribat a escriure un Huckleberry Finn, però escampats per la seva obra s’hi troben els elements genuïns per fer-ho: una sensibilitat meravellosa davant la naturalesa i la traça de posar en paraules les pures sensacions de pluja o sol o herba o aigua de mar (ara diu que s’ha imposat captar el blanc exacte de l’all), i una passió i un realisme morals molt grans”. 
Exactament, escampats per la seva obra. La feina, la distracció i el plaer del titànic lector és espigolar laboriosament aquests “elements genuïns” de la genialitat del grafòman al llarg dels 47 volums i les 30.000 pàgines de l’obra completa, sense comptar les edicions anteriors diferents.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada