14 de maig 2014

D’una consolació a una altra, amb algunes descobertes

El concepte de consolació s'associa avui a uns artilugis de sex-shop. En canvi jo guardo un gloriós record d’haver-me consolat molt bé a l'austera hostatgeria de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació, a Cotlliure. Ofereix una acollidora situació boscosa a escassa distància del mar. És tracta de l'ermita on els autòctons celebren tradicionalment, quan la bogeria de la temporada turística els ho permet, els aplecs i repeixos de festa, especialment a les dates assenyalades del 1r de maig, el diumenge següent del 15 d’agost i la festa patronal del 8 de setembre. Dels dies passats a Consolació n’he guardat, de retruc, un interès per l'advocació. M'ha portat a comprovar que arreu del país es venera aquesta Mare de Déu, patronímic de les Consols. Ara també opera amb el nom de Consolació un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya). A París m’he acollit en alguna ocasió la calma de la bellíssima capella neobarroca Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma, oberta tot el dia i de vegades amb oferta de concerts. He descobert
que Consolació és el títol de diferents tractats filosòfics de Sèneca, de Ciceró, de Plutarc i de Boeci, així com un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral. També és un gènere musical, en el qual han despuntat les “Consolacions” de Franz Liszt per a piano, entre les quals la núm. 3 és una petita joia, com l’ermita cotlliurenca que va ser l’esca de la meva curiositat. Veritablement, qui no es consola és perquè no vol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada