No m’acostumo a la presència creixent de la Sagrada Família

Vaig néixer i vaig créixer a l’ombra de la Sagrada Família. Era la plaça a la qual anava a jugar de petit i a patinar a la pista de ciment. No em vaig fixar mai en el temple. Si en algun moment ho feia, em semblava una edificació incomprensible, capaç de despertar mitja por amb la seva presència espectral. Ara encara és més voluminosa. Registra un augment constant de les legions de turistes visitants i dels ingressos per aquest concepte (entrada a 19,30 € per persona i 23,80 € si es
vol pujar a les torres). És el monument més visitat.

L’any olímpic del 1992 la Sagrada Familia ja va vendre 600.000 entrades, però diuen que la visita del Papa el novembre del 2010 i la seva projecció televisiva mundial van disparar el fenomen. Els promotors calculen que amb l’actual ritme d’ingressos acabaran les obres del rescalfat barroquisme post-gaudinià entre l’any 2026 i el 2028.

Quan la reveig, molt de tant en tant, encara em provoca aquell mateix desassossec, la mitja por de quan era petit. No m’hi he acostumat.