15 de maig 2014

Un hotelet a París com a refugi de confiança

Poden haver passat molts anys, fins i tot unes quantes dècades, però sempre és important comptar amb un hotelet predilecte a París, perquè no se sap mai com vindran donades les ganes de tornar a recórrer alguns vells camins. N’he provat uns quants més al llarg d’èpoques diferents i en mantinc dos fins avui. Es troben a tocar del mateix carrer, l’un al costat de l’altre, al Barri Llatí. El primer és car, per a les èpoques més despreocupades. L’altre és econòmic i digníssim, per a moments potser més eufòrics en altres sentits. Són dos punts de referència segurs, fixos, introntollables com l’atracció de la ciutat, sempre que s’hi posi l’estat d’esperit indispensable. Sense això tots els hotels són miserables. Els grans palaces parisencs han
envellit malament, a força d’injeccions de botox dels petrodòlars. El luxe de talonari és la cosa que es panseix més de pressa, malgrat que el guarneixin cada vegada amb més farbalans.
El Meurice i el Plaza Athenée són ara propietat del soldà de Brunei, el Georges V i el Crillon del príncep saudita Al-Walid, el Ritz de Mohamed al-Fayed… La Place Vendôme, des de que van retirar-hi la guillotina, s’ha convertit en un aparador de joieries repetides. En canvi els meus dos hotelets predilectes, al vell i cèntric Barri Llatí, renoven parsimoniosament les instal.lacions amb una vibració humana quasi familiar, a un ritme que es deixa seguir amb un aire de client estable. Presenten les arrugues justes, ni una més ni una menys.
Em tranquil.litza enormement saber que hi són i que, si hi torno, reconeixeran els meus passos. “Il nous restera toujours Paris” no és la frase més banal del repertori infinit, potser és la segona més encertada de totes, després de “Je t'aime, tu sais”.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada