5 de jul. 2014

Avui fa anys que Ernest Udina va morir, al Montblanc

El Montblanc, als Alps francesos, exerceix una especial atracció entre els amants de la muntanya pel fet de ser el pic més alt d’Europa. Cada estiu hi moren en accident 50 alpinistes (el 8 de juny últim un muntanyenc barceloní de 38 anys). El meu amic periodista Ernest Udina hi va deixar la vida el 5 de juliol del 2001. Cada 5 de juliol el recordo. La muntanya era una de les nombroses passions que Udina practicava, malgrat el seu aire sovint tan circumspecte. Per commemorar els seixanta anys d’edat va voler fer el cim del Montblanc, el sostre del seu europeisme militant, entre d’altres militàncies. Hi va arribar, sense deixar mai de fumar un cigarret rere l’altre. S’hi va fer unes fotos de felicitat (com aquesta adjunta) que els amics conservem. Pocs minuts després, al camí de baixada, una relliscada el va estimbar. Ernest Udina Abelló, el segon dels onze fills de Santiago Udina Martorell i Elvira Abelló Serra, va ser de jove un pioner de la incorporació a la lluita obrera, a continuació un periodista destacat com a corresponsal a París durant la transició democràtica, col.laborador del
president Tarradellas i un dels seus primers biògrafs, director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona i analista polític free lance. Era més coses encara, dintre d’una amalgama d’activitats entremig de les quals feia equilibris, com per exemple trobar el temps d’escapar-se a la muntanya a esquiar, a caminar o a culminar ascensions. Penso cada 5 de juliol que va morir amb una gran felicitat al cor, després d’haver coronat una altra de les seves passions, el Montblanc. Això no disminueix la rancúnia que em desperten algunes muntanyes.
Des del 2006 l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) lliura cada any el Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, que enguany ha recaigut en Eliseo Oliveras, corresponsal a Brussel.les d’El Periódico i actual degà de la premsa espanyola davant la Unió Europea. Anteriorment ha estat concedit a Jaime Arias, Margarita Rivière, les germanes Lidia i Marina Gazzo de l’Agence Europe, Andreu Claret, Cristina Gallach, Martí Anglada, Soledad Gallego-Díaz i David Gardner.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada