El rastre del meu carnet a la biblioteca parisenca de Sainte-Geneviève

Conservo per atzar el carnet d’usuari de l’any 1981 a la biblioteca parisenca de Sainte-Geneviève, que es troba a la plaça del Panteó, al cim del Barri Llatí. L’edifici de façana renaixentista i arquitectura d’acer i vidre a l’interior ja comptava aleshores amb modernes instal.lacions, de manera que els llibres eren servits per una mena de tapis roulant fins el punt de lectura triat per l’usuari, dintre d’un funcionament pràctic i resolutiu. Una biblioteca no és un dipòsit de llibres, sinó una manera de gestionar-los i posar-los a l’abast. La cartolina del meu vell carnet està complimentada a mà, amb la foto grapada. No conservo ni la més vaga memòria de
què hi vaig anar a llegir, però continuo estimant la biblioteca de Sainte-Geneviève. Cada vegada que viatjo a París torno a entrar-hi sense un objectiu gaire precís, pel plaer de la retrobada. Algunes fidelitats no necessiten causes funcionals. Hi vaig a bouquiner, a remenar, a badar entre les pàgines dels llibres com qui busca un testimoni del temps, un camí aclarit, un destí insistent.

Conservo al costat del carnet les fitxes d’alguns dels documents que hi vaig consultar l’any 1981. Puc deduir-ne que tenien relació amb la recerca que duia a terme per escriure un llibre meu, però és una deducció genèrica. No crec que n'obtingués res de concret, excepte l’estimació per l’establiment. M’ha passat amb altres biblioteques de diferents ciutats, a les quals he treballat de passada per algun interès del moment que avui em resulta difícil de rastrejar als libres que he anat publicant. 

La cartolina vermella amb la meva foto grapada és com un certificat d’haver viscut, treballat i indagat, encara que no recordi ben bé per a què. La cartolina em procura un rastre biogràfic d’activitat segurament difusa, però real. Potser al moment d’inscriure’m a la biblioteca parisenca de Sainte-Geneviève no vaig obtenir-ne un resultat definit, palpable i acabat que ara pugui recordar, però conservo la sensació d’haver-hi obert un camí que després he recorregut amb familiaritat. No sé amb exactitud de què m’ha servit, però aquesta carència no em molesta. Continuo estimant la biblioteca Saint-Geneviève.