9 de set. 2014

Peter Brook ens visita amb certa freqüència, fa temps

El llegendari director de teatre Peter Brook, que el desembre vinent complirà 89 anys, torna el 24 i 25 d’octubre als escenaris catalans dintre del Temporada Alta de Girona, el festival que gaudeix en aquesta edició de 800.000 euros de subvenció de la Generalitat de Catalunya. Hi presenta l’obra The suit (El vestit), que des del 1999 gira arreu del món en versió francesa i des del 2012 en versió anglesa. Però la celebritat de Brook i la seva relació amb Catalunya no remunta només a la històrica posada en escena de la tragèdia Carmen, que va inaugurar l’escenari barceloní del Mercat de les Flors l’any 1983, quan aquí s’obrien grans teatres i els freqüentaven les companyies internacionals. Remunta
molt més enllà, quan el 1949 el càrrec de director del Covent Garden de Londres el va portar a encarregar a Salvador Dalí l’escenografia i el vesturari de l’òpera de Richard Strauss Salomé, que ell dirigiria aquell mateix any. Malgrat que Brook va diluir molt els agosarats esbossos elaborats pel pintor, l’escàndol del dia de l’estrena va costar-li el càrrec l’endemà mateix.
Peter Brook havia estat invitat per Dalí a passar uns dies a la casa de Cadaqués durant la preparació del projecte de Salomé. Arran d’aquell viatge el director teatral va fer amistat amb amics del cercle de Dalí com el matrimoni d’Albert Puig Palau i Margarida Gabarró de l’aristocràtic Mas Castell palamosí, als quals al.ludeix sense esmentar-los pel nom a les memòries Hilos del tiempo, amb ocasió d’una estada posterior a la platja de Tamariu, acabat de casar amb la seva muller Natasha (a la foto): “Els nostre objectiu era pal.ladejar la joia de la soledat absoluta—escriu Brook--, però a escassa distància de la mateixa costa hi vivien uns amics espanyols amb els quals havia congeniat uns anys abans, arran de la meva visita a Dalí. Al moment d’arribar els vaig trucar per explicar-los amablement que havíem decidit de viure una vida d’eremites. L’atractiva muller espanyola devia somriure mentre em deia: ‘De tota manera, vindreu a sopar. Us telefonaré dimecres’. Els nostres amics tenien una bonica propietat, els seus sopars eren sempre grans esdeveniments socials, coneixien a tothom de la costa i inevitablement es marxava de casa seva amb més invitacions a prendre una copa i a sopar procedents dels seus invitats”. 
Això succeïa l’any 1949 i Peter Brook ja era un director teatral al zenit de la seva carrera, que no ha abandonat des d’aleshores.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada