10 de des. 2014

Mirada al destí quasi sempre funest de les estàtues eqüestres

Als monarques, als cabdills i als seus corifeus els agradava fer-se immortalitzar a cavall per algun escultor, sense adonar-se que en aquella postura infatuada sempre hi surt guanyant l’animal de sota en elegància de gest i de proporcions. L’escultor es llueix amb el cavall, comprensiblement. El millor exemple de la història de l’escultura és el monument venecià d’Andrea Verrochio dedicat al cavaller Bartolomeo Colleoni al campo o plaça de San Zanipolo. El cavaller no ha passat a la història, el cavall sí. Encara avui transcorren sota el seu magnífic ventre algunes de les millors estones venecianes, a les terrasses dels cafès
que el volten.
En canvi Barcelona no ha estat gaire afortunada en matèria d’estàtues eqüestres. La modelada pel noucentista Josep Llimona (l'escultor amb més obra pública a Barcelona) al comte Ramon Berenguer III a la Via Laietana (fragment a la foto adjunta), al peu de la muralla i de la catedral, és visiblement escarransida en el seu context. L’escultor s’hi va esmerçar una mica més a l’altra que va dedicar a Sant Jordi al parc de Montjuïc, afavorit per la iniciativa de representar-los tots dos a pèl, el cavall sense muntura i el cavaller sense vestidures.
La dedicada el 1887 al general Joan Prim per l’escultor Lluís Puiggener al capdavall del passeig dels Til.lers –i dels magnoliers— del parc de la Ciutadella resulta polèmica per definició. Des del recinte militar del parc de la Ciutadella Prim va bombardejar sense pietat Barcelona l’any 1843 per esclafar la revolta popular de la Jamància. 
El jove coronel reusenc i diputat per Tarragona havia encapçalat el cop d’Estat liberal anticarlí contra Espartero, però va defraudar amb tanta rapidesa les expectatives dels seguidors republicans que tres mesos després van aixecar-se contra el seu govern. La revolta podia triomfar. Per evitar-ho Prim va assetjar Barcelona i la va bombardejar des de Montjuïc, la Ciutadella, la Barceloneta i Gràcia, més durament encara que Espartero un any abans.
Molt propens als pronunciamientos, Prim encara va encapçalar el cop d’Estat disfressat de revolució liberal que va ser la Gloriosa del 1868, va expulsar a l’exili la reina Isabel II i va prometre a les Corts que cap Borbó no tornaria al tron espanyol mentre ell visqués. Incompliria un cop més les expectatives i va ser assassinat el 1870 en un atemptat a Madrid, quan ocupava el càrrec de cap del govern espanyol (el català que l’ha ocupat durant més temps –un any i mig--, per davant dels presidents de la I República Estanislau Figueras –quatre mesos—i Francesc Pi Margall –-un mes). 
L’estàtua eqüestre del general Prim va ser erigida el 1887 al parc de la Ciutadella, des del qual havia bombardejat la ciutat, en reconeixement del fet que posteriorment va cedir aquell recinte militar al domini públic. La peça va ser destruïda el 1936 i els autors van deixar inscrit al pedestal: “FAI. Monument enderrocat per les J.J.L.L. [Joventuts Llibertàries] de Gràcia”. Seria reconstruïda a la postguerra per l’escultor Frederic Marés. 
Paradoxalment, a escala barcelonina la millor estàtua eqüestre és amb probabilitat la del general Franco modelada per Josep Viladomat el 1963 per encàrrec de l’alcalde Porcioles, col.locada al castell de Montjuïc en agraïment per la seva cessió a la ciutat i avui retirada a un dipòsit municipal. El general hi apareixia camacurt, sobretot en comparació amb la prestància del cavall. El destí tot sovint funest de les estàtues eqüestres es complia també aquest cop de manera inexorable. Segurament per això se n’han deixat de fer, generalment parlant.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada