30 de maig 2014

I tant que podem, però només si sabem establir aliances

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Dintre de les infinites interpretacions de qualsevol resultat electoral, una cosa nova va quedar clara arran de l'últim: un grup polític de l’esquerra alternativa nascut fa quatre mesos va aconseguir 1,2 milions de vots arreu d’Espanya (7,97%), dels quals 117.096 a Catalunya (4,66%). El nou grup Podem va ser la tercera força més votada a Madrid, Aragó, Cantàbria, Astúries i Balears. En canvi Catalunya és on va rebre proporcionalment menys sufragis. La sorpresa de la irrupció de Podem confirma les possibilitats de futur d’una esquerra alternativa coratjosa i argumentada, enfront dels estralls de la gestió de la crisi  per part dels dos grans partits de dreta i d’esquerra, dels flagrants abusos en el repartiment del pes de la situació econòmica i les retallades dels serveis socials bàsics dels

29 de maig 2014

El massís del Canigó vist com a reactiu de les fonts del desig

El Canigó té uns atributs d'altitud moderats, no arriba la condició d’un “tres mil”. No assoleix ni tan sols als 2.900 metres del Carlit, el Puigmal, el Comapedrosa, el Puigpedrós... La seva grandesa no es basa en les xifres, sinó en la percepció visual d’un massís que s’aixeca solitari entre les dues grans planes de l’Empordà i el Rosselló, a proximitat del Mediterrani i de les rutes de comunicació que el flanquegen de sempre. Un dels principals observatoris d’aquesta atracció visual és encara avui l’autopista, la qual segueix el mateix traçat que la Via Heràclia i la Via Augusta. La compareixença del massís alegra la visió del paisatge des de l'alçada de Maçanet de la Selva, a l’atzar de les nanses de la ruta i de la meteorologia del dia. A l'estiu

28 de maig 2014

La grandesa de les petites coses: les sardines

Sempre que veig sardines als restaurants de confiança, en demano. Sóc un amant devot d’aquest peix. Només té el defecte de ser barat i precisament per això menystingut per alguns. Quan les virtuts van associades a la modèstia es cotitzen menys, queden reservades a aquells que sabem apreciar la grandesa de les petites coses sense necessitat de modes ni de glamurs del provincianisme internacional. Sóc un entusiasta de les sardines i dels establiments cada vegada més escassos que les ofereixen. S'ha vist expulsades per pobres de molts restaurants, fins i tot dels especialitzats en peix, més exactament en peix car. A l’estiu acostuma a

27 de maig 2014

No m’acostumo a la presència creixent de la Sagrada Família

Vaig néixer i vaig créixer a l’ombra de la Sagrada Família. Era la plaça a la qual anava a jugar de petit i a patinar a la pista de ciment. No em vaig fixar mai en el temple. Si en algun moment ho feia, em semblava una edificació incomprensible, capaç de despertar mitja por amb la seva presència espectral. Ara encara és més voluminosa. Registra un augment constant de les legions de turistes visitants i dels ingressos per aquest concepte (entrada a 19,30 € per persona i 23,80 € si es

26 de maig 2014

Repintar una estàtua d’August a Tarragona, un pas de gegant

L’arqueologia va néixer el segle XIX com a ciència marcada per l’esperit romàntic de l’època que es complaïa en el caràcter malencònic de les ruïnes. Un cop excavades, restaurades i obertes al públic, havien de continuar semblant ruïnes, sense retornar-les o reconstruir-les a l’estat original. Aquesta visió encara predomina, cada vegada amb més controvèrsia. Ara els arqueòlegs Emma Zahonero i Jesús Mendiola han tingut la iniciativa, dintre del dinàmic Festival Tarraco Viva, de tornar a policromar una rèplica de la coneguda estàtua de Octavi César August, que va residir a Tarraco durant dos anys (l’original, amb el color perdut, es troba als Museus Vaticans), en contra d’aquell discutible concepte de restauració imperant fins ara. Tota l’escultura i l’arquitectura grecollatina eren vivament policromades, encara que la línia oficial dels arqueòlegs i restauradors ho hagi volgut menystenir. Tarragona s’ha convertit en un focus de dinamització arqueològica, tot i que que la seva muralla romana (la més antiga fora de la Península Itàlica) es continuï ensorrant per manca d’execució de més de la meitat de les obres de restauració previstes al pla aprovat l’any 2006 per la

22 de maig 2014

Els ocells han passat d’amics a enemics en poc temps

Els ocells amics és el títol d’un llibre clàssic, d’acolorida prosa descriptiva, publicat el 1922 per la ploma privilegiada de Josep M. de Sagarra, el poeta, dramaturg i articulista (i ornitòleg amateur, com Vladimir Nabokov). Ha estat reeditat en diverses ocasions per Editorial Joventut, però alguns ocells del món d’avui han deixat de ser de ser amics com abans. Els coloms, les gavines i les cotorres eren subjectes poètics fa escasses dècades i s’han convertit en un perill sanitari a les grans ciutats. Els falciots, les orenetes i els estornells plantegen més problemes al camp i les

21 de maig 2014

En defensa de la cultura del fum, jo encara fumo

Les dietes poc saludables són un risc més elevat per a la salut que el tabac, segons que ha afirmat aquesta setmana el relator especial de les Nacions Unides per a la Salut, Olivier de Schuter. Jo encara fumo (només cigars, no cigarrets) i sempre m’ha semblat que les campanyes de les autoritats sanitàries contra el consum de tabac són hipòcrites. La millor opció per a la salut és no fumar, de la mateixa manera que renunciar a altres hàbits perjudicials com l’estrès, el sedentarisme, l’obesitat, l'abús de l'alcohol o les dietes desequilibrades. Ara bé, el tabac ha estat el primer cavall de batalla contra el qual les autoritats reguladores han deixat d’admetre el principi de moderació del consumidor, de responsabilitat individual, de contrapès entre avantatges i inconvenients, com ho fan amb els altres excessos nocius que acabo d’esmentar. Fumar ha estat declarat un vici intrínsecament pervers, per naturalesa, sense matisos ni pal·liatius. Aquesta radicalitat amaga la seva inutilitat darrere de les bones

19 de maig 2014

Una campanada francesa: Napoleó encara es pren per Napoleó

L’autor reconeix des de la primera pàgina que s’han escrit “desenes de milers” de llibres sobre Napoleó, però el lector comprova quan arriba a l’última que aquest és molt diferent, innovador, marcat per un coratge poc freqüent. L’ex primer ministre socialista francès Lionel Jospin acaba de publicar Le mal napoléonien, un estudi destinat enderrocar amb arguments detallats un mite encara molt popular al país de la grandeur. El títol ja constitueix una proclama. A més a més, Jospin porta els efectes del bonapartisme fins avui mateix. Es pregunta si els quinze anys fulgurants de l’emperador van servir a França i a Europa, i respon: “Si mesurem la distància entre les ambicions proclamades, els mitjans

15 de maig 2014

Un hotelet a París com a refugi de confiança

Poden haver passat molts anys, fins i tot unes quantes dècades, però sempre és important comptar amb un hotelet predilecte a París, perquè no se sap mai com vindran donades les ganes de tornar a recórrer alguns vells camins. N’he provat uns quants més al llarg d’èpoques diferents i en mantinc dos fins avui. Es troben a tocar del mateix carrer, l’un al costat de l’altre, al Barri Llatí. El primer és car, per a les èpoques més despreocupades. L’altre és econòmic i digníssim, per a moments potser més eufòrics en altres sentits. Són dos punts de referència segurs, fixos, introntollables com l’atracció de la ciutat, sempre que s’hi posi l’estat d’esperit indispensable. Sense això tots els hotels són miserables. Els grans palaces parisencs han

13 de maig 2014

Una manera de castrar la taxa Tobin i exonerar el món financer

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Les piruetes dels governs per neutralitzar els efectes pràctics de les disposicions que no els entusiasmen arriben a ser infinites, sense por al ridícul. El Tribunal Europeu de Luxemburg va desestimar la setmana passada el recurs del Regne Unit contra l’aplicació als països de la la Unió Europea de l’anomenada taxa Tobin sobre transaccions financeres. El govern espanyol s’ha afanyat a anunciar que l’aplicarà, però de manera restrictiva i només a la compra-venda d’accions de

9 de maig 2014

Ha sortit el meu nou llibre: “El mirall de l’Acròpolis”

Acaba de sortir el meu nou llibre El mirall de l’Acròpolis, publicat per Voliana Edicions. La història, l’economia i també les relacions sentimentals serveixen per conversar al llarg dels escenaris de la capital hel.lena amb els personatges del relat, en un diàleg socràtic de plena actualitat. El país impulsor a l’Antiguitat del concepte de democràcia s’ha vist convertit per la crisi en el banc de proves de la laminació arreu d’Europa dels drets ciutadans i socials. Grècia és un símbol d’intensa capacitat evocadora també en aquest aspecte, el punt d’origen d’una civilització i alhora de les depreciacions més recents. El llibre trasllada l’ànsia de coneixement mostrada per la cultura clàssica grega a l’explicació del món d’avui, sota aquella mateixa llum enlluernadora. “El focus genètic del nostre sistema de valors malviu com un ancià marginat i alhora es revela com un dels llocs més experimentats per descriure el curs del món amb la intenció de trobar-li l’ombra d’un sentit”, diu el pròleg. Es presenta el dijous 5 de juny a la Llibreria 22 de Girona per Xavier Pla, el dijous 12 de juny a la Llibreria Altaïr de Barcelona per Rafel Nadal i el dijous 19 de juny a la Llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú per Patrícia Gabancho i Bienve Moya.

8 de maig 2014

La riquesa viva i palpitant dels insults, renecs i paraulotes

Pau Vidal acaba de publicar a l’editorial Cossetània el llibre titulat 100 insults imprescindibles. El subtítol afirma que es tracta d’un “repertori complet de vilipendis per a totes les necessitats injurioses”. Constitueix sens dubte un treball més necessari que mai, no només com a senyal de vitalitat i regeneració de qualsevol llengua, sinó sobretot per il.lustrar degudament el vocabulari dels ciutadans indignats. El castellà disposa des de l’any 2007 del monumental (736 pàgines) Diccionario soez, elaborat per Delfín Carbonell (Ed. del Serbal) amb 8.500 vocables de sal i pebre. També en català, malgrat les antigues campanyes puritanes, el bagatge en la matèria

6 de maig 2014

La il.lusió anual de les millors cireres del món (i el seu màrqueting)

Actualment es podem menjar tot l’any cireres forasteres, que viatgen en avió des de l’altre hemisferi després de madurar al mateix sol que les d’aquí. Però les de sempre, criades a casa, arriben aquests dies com a preludi roig i lluent de l’estiu. Divendres passat l’alcalde de Ceret (Vallespir) va complir la tradició anual d’enviar per avió les tres primeres capses de cireres primerenques al president de la República, amb un mot que deia “Li demano de verificar vostè mateix que aquestes cireres són les millors del món”. Les tres capses expedides al palau de l’Elisi anaven faixades amb una cinta de les quatre barres i una altra tricolor. Pot semblar un costum remotament feudal. De fet, és una de les millors publicitats per als fruits primerencs

5 de maig 2014

Cap de Creus: el turisme i els mites


Fins a mitjans del segle XVIII el litoral era la franja insalubre, escassament habitada, sotmesa al perill de les incursions pirates, dotada amb minsos recursos de subsistència. La població es concentrava a la immediata segona línia i va anar recuperant mica en mica la costa, fins que l’aparició de l’estiueig i el turisme li va donar una nova valoració, una nova volada, quasi una nova topografia. El principi general podia conèixer excepcions, com el cas de Cadaqués i la seva navegació mercant a vela, que li va permetre subsistir com a nucli per ell mateix durant els segles difícils. El

2 de maig 2014

La política de fomentar la desigualtat i un exemple concret


A la mateixa pàgina del diari llegeixo dues notícies contraposades. Retraten sense necessitat de comentaris una mateixa realitat: la desigualtat creixent i les polítiques que hi han conduït. Per un cantó, l’obra de teatre d’èxit més ressonant aquesta temporada, “Llibert,” representada amb localitats exhaurides en dues tongades de tres setmanes a dues sales paral.leles com són l’Almeria Teatre i la Biblioteca de Catalunya per una companyia de només tres actrius, no pot allargar més les funcions perquè les protagonistes han cobrat en total 1.400 euros bruts cadascuna per dos anys de preparació i de feina. A la resta del llorejat equip (director, escenògraf, tècnics de vestuari, llum, so) els ha pertocat 248 euros bruts per persona, gràcies a les aportacions de 117 micromecenes a través d’una