12 de març 2015

El monument tardà a Gaziel i el primerenc a Josep Pla a les viles natals

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha anunciat que dedicarà amb una mica de retard, cinquanta anys després de la seva mort, una estàtua en bronze al periodista i narrador ganxó Agustí Calvet (1887-1964), més conegut per Gaziel. La peça de mida natural representarà l’escriptor assegut a un punt encara per determinar de l’afortunat passeig marítim de la vila i serà obra de l’escultor local Gerard Mas. La figura i els llibres de Gaziel han recuperat durant les últimes dècades l’espai que no haurien d’haver perdut mai, si Gaziel no hagués estat foragitat de mala manera de la direcció del diari barceloní La Vanguardia, que va exercir del 1920 al 1936, i condemnat a l’exili interior. Originari de Sant Feliu de Guíxols, va emigrar a l’edat
de sis anys amb la família a Barcelona, on es va criar i va desenvolupar la trajectòria.
La revaloració del llegat periodístic i literari de Gaziel ha portat inevitablement a comparar-lo amb el seu coetani i veí de Palafrugell, Josep Pla, d’una projecció pública força més accentuada. Josep Pla no ha hagut d’esperar cinquanta anys per disposar d’un monument públic a la vila natal. Li va ser erigit el 1984 per iniciativa municipal a la plaça de l’Ajuntament palafrugellenc (concretament a l’Avinguda Josep Pla i davant l’aleshores Casa de Cultura Josep Pla), arran del tercer aniversari de la seva mort, no sense controvèrsia. 
El conjunt escultòric dissenyat per l’artista mataroní Manel Cusachs, una mola de 18 tones de granit i marbre amb bust de l’escriptor i sirena al.legòrica en bronze. La regidora municipal del PSUC i neboda de l’escriptor, Anna Vila Pla, va declarar a la premsa que el monument li semblava una “collonada”, que el seu oncle s’hauria oposat a la iniciativa i que al municipi hi havia coses per arreglar més importants amb els 3 milions de pessetes que va costar el monument. “Està molt bé que a Palafrugell se li hagi dedicat una avinguda, també trobo molt bé que existeixi una biblioteca amb la seva obra i el seu nom, encara que no funcioni adequadament. Però un monument és faltar-li al respecte i, si pogués, ho privaria. Això que fan és un búnquer! Un monument no fa cap favor a ningú i menys a una persona que sempre ha lluitat en contra d’aquestes manifestacions”, va afegir la regidora i neboda. 
Josep Martinell, amic de l’escriptor i membre de la comissió que havia resolt el concurs d’idees a favor del projecte de l’escultor Cusachs, va sortir en defensa de la iniciativa, amb consciència del perill local que suposava el seu pronunciament: “Ser el primer a defensar sobre el paper d’una manera oficial el monument comporta el mateix risc que tirar-li la primera pedra. Fins ara les pedres han estat verbals i les paraules, com tots sabem, se les emporta el vent. Però com que l’obra de l’escultor Cusachs es defensa per ella mateixa, el risc queda alleugerit i atenua el sentit del ridícul tan afinat que solem tenir els empordanesos”. 
Avui el monument a Josep Pla a la plaça de l’Ajuntament de Palafrugell ja no altera ningú i du una vida lànguida, voltat dels vailets que juguen i alguns jubilats que prenen el sol sense fer-li cas. El simple mèrit d’existir, des de tres anys després de la mort de l’homenot, deu ser la principal rellevància del controvertit conjunt escultòric.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada