2 de maig 2015

L’estada inexplicada d’Atahualpa Yupanqui al poblet empordanès de Monells

Per a Daniel Grinberg i Ana Lazarini

Atahualpa Yupanqui va passar la Setmana Santa del 1978 al diminut i agraciat poble empordanès de Monells, com ell mateix recordava a una entrevista a la qual no donava detalls sobre com hi va anar a parar, concedida tres anys després arran d’una actuació a Palamós (Punt Diari, 22-7-1981). L’enigma m’ha interrogat una colla d’anys. Intuïa que havia d’estar relacionat d’alguna manera amb l’anomenada República Independent de Monells, el grup d’artistes de diferents nacionalitats que hi tenien residència secundària, encapçalats pel pintor August Puig i la seva segona dona, la sueca Ingrid
Hellström. Cap als supervivents d’aquest grup he dirigit les meves indagacions.
Més de tres dècades després del fet he pogut aclarir per primer cop, gràcies a la col.laboració del fill Pau Puig i de Joëlle Lemmens, que Yupanqui va arribar a Monells des de França (on ja residia una gran part de l’any) invitat a casa de la seva amiga argentina Perlita Franco, casada amb l’artista plàstic nord-americà Lawrence “Laurie” Barker, un d’aquells integrants de la llegendària i informal República Independent de Monells. El matrimoni residia a Barcelona des del 1970 i estiuejava a una casa d’aquest poble empordanès. 
En realitat l’amistat de Yupanqui era procedia del pare, Juan Carlos Franco Páez, compositor i intèrpret de cançons nascut a Tucumán el 1898, que a partir del 1927 havia integrat el duo Chavero-Páez de música folklòrica argentina (van escriure en comú el tema “Pa venirte a ver”, mentre que Franco és autor de l’instrumental “Imposible”, així com de lletra i música de “Vidala del impossible”, que jo he sentit cantar en viu a casa meva a Juan Falú, en una versió recopilada per Andrés Chazarreta que es troba a YouTube). Chavero era el nom que utilitzava aleshores un jove Atahualpa Yupanqui, quan debutava amb el cognom real. 
El músic i cantant Juan Carlos Franco Páez, pel seu cantó, era un jove militar d’una família de 14 germans, destinat a Jujuy. Es convertiria en figura de llegenda després de ser designat d’ofici com advocat defensor al consell de guerra contra el tipògraf i militant anarquista Severino Di Giovanni, el qual va ser afusellat l’1 de febrer del 1931 a Buenos Aires, en una història immortalitzada per Osvaldo Bayer al llibre d’investigació Severino Di Giovanni, el idealista de la violencia (Ed. Galerna, Buenos Aires, 1970) i posteriorment a l’obra de teatre de Leonardo Goloboff Aprendiz de hombre, escrita el 1999 i estrenada el 2004 a la capital argentina. 
La brillant i inútil defensa jurídica realitzada per Juan Carlos Franco Páez davant del consell de guerra li va costar l’enemistat de l’exèrcit i un exili temporal al Paraguai. Al seu retorn, rehabilitat, va morir sobtadament durant un banquet militar, possiblement enverinat. Atahualpa Yupanqui va guardar sempre la memòria del company de joventut i la relació amb els fills, entre els quals Perlita Franco, més endavant resident a Barcelona i estiuejant a Monells, on va invitar-lo a passar les vacances de Setmana Santa l’any 1978. 
Atahualpa Yupanqui va escriure a Monells un poema que hi al.ludeix explícitament, el manuscrit del qual va donar al pintor August Puig. Les fortes pluges caigudes el Divendres Sant el van dur a escriure l'endemà els versos següents:

Ayer murió Jesuscristo

y hoy llovió de madrugada.

El mundo eligió Monells

para derramar sus lágrimas.

¡Qué brillo sobre los prados!

¡Qué olor a tierra mojada!

Cómo cabalga el silencio

por la carretera larga.

Monells de las quietas piedras

¡adiós, que me voy mañana!


No és l'única referència catalana en la trajectòria de Yupanqui. El seu primer professor de música va ser al poble argentí de Pergamino un capellà català (no n'especifica el nom), el qual li va ensenyar melodies tradicionals catalanes que no oblidaria mai. Ja consagrat mundialment i resident una part de l'any a París, Julio Cortázar li va donar un poema seu ("El árbol, el río, el hombre") per si volia posar-li música. Atahualpa Yupanqui va preferir recitar-lo als concerts, tot tocant com a fons instrumental amb la guitarra una d'aquelles melodies catalanes apreses a la infantesa, concretament "El testament d'Amèlia", tal com ell mateix explica i interpreta a un altre vídeo consultable a YouTube. 
Els membres de la República Independent de Monells que el van acollir es van anar disgregant amb el pas del temps. Avui a Monells hi ha una petita escultura de Marcel Martí que recorda l’emplaçament del taller del pintor August Puig, en canvi no va prosperar la idea de col.locar una placa amb els versos que Atahualpa Yupanqui va dedicar l’any 1978 al “Monells de las quietas piedras”.

2 comentaris:

  1. Una feina impressionant i una ressenya immillorable. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Excel.lent escrit!
    L'escriptor José Luís de Vilallonga, Grande de España i Marquès de Castellbell deia, a les seves memòries (diria que al segón tomo) que l'Atahualpa era fill d'un sastre de Terrassa. Una genialitat més, inventada suposo, de les que ens explicava antes de passar avall.
    Una salutació.
    Nacho de Sanahuja

    ResponElimina