28 de jul. 2015

Consolació designa coses diferents i algunes consolen admirablement

El concepte de consolació s'associa avui a uns artilugis de sex-shop, en canvi jo guardo el gloriós record d’haver-me consolat molt bé sense res d'això a l'austera hostageria de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació de Cotlliure, a la qual els autòctons celebren tradicionalment aplecs i repeixos de festa per l'acollidora situació boscosa a escassa distància del mar, especialment a les dates assenyalades del 1r de maig, el diumenge següent del 15 d’agost i la festa patronal del 8 de setembre. Antigament les ermites acostumaven a incloure una petita hostatgeria a càrrec de l’ermità o ermitans. D’aquells dies viscuts a l’ermita cotlliurenca
de Consolació, que ostenta a la façana amb un punt d’èmfasi el nom d’hotel, n’he guardat de retruc un interès per l'advocació i comprovo que arreu del país es venera la Mare de Déu de Consolació, patronímic de les Consols.
Ara també opera amb el nom de Consolació un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya). A París m’acullo de vegades a la calma de la bellíssima capella neobarroca Notre Dame de Consolation (Rue Jean Goujon núm. 23, prop del pont de l’Alma), oberta tot el dia i de vegades amb oferta de concerts. També he après que Consolació és el títol de diferents tractats filosòfics de Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, així com un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral.
És així mateix un gènere musical, dintre del qual descollen les Consolacions de Franz Liszt per a piano (la núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita cotlliurenca que ha estat l’esca de la meva curiositat). Ah, La dame de Consolation també és el títol d’un “polar existencial” publicat el 2012 per l’escriptor perpinyanyès Jean-Pierre Bonel. Veritablement, qui no es consola és perquè no vol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada