23 de set. 2015

Avui comença la tardor i ho fa per conveni

Avui dimecres a les 10h21 comença la tardor i m’assabento a la pàgina web de l’Institut Geogràfic Nacional que ho fa per conveni. L’inici astronòmic de les estacions ve designat per la convenció internacional que el situa al moment en què la Terra passa per una determinada posició en la seva òrbita al voltant del Sol. Concretament quan el centre del Sol, vist des de l’hemisferi nord, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap el sud. Al mateix moment comença la primavera a l'hemisferi sud. El nostre equinocci de tardor no té data fixa, oscil.la entre el 21 i
el 24 de setembre. L’efecte més visible és l’escurçament de les hores de claror solar, fins a fer coincidir pràcticament la llargada del dia i de la nit.
Potser per això s’atribueix a la tardor una imatge malencònica i crepuscular exagerada. En realitat ofereix moments de l’any d’una vitalitat culminant, envernissats per la llum licorosa i amansida de després de la verema. Les hores de claror s’escurcen, d’acord, però els dies no.
Els dies maduren, s’aquieten, s’aplaquen, es preparen per hivernar quan arribarà el fred viu. Plou una mica més, afortunadament. Apareixen els millors bolets, el raïm de "km 0”, les figues, les confitures, els plats de caça amb flaire de bosc. A les platges redossades s’hi està millor que mai, els dies propicis. 
No sento la suposada malenconia de la tardor com un decandiment ni un presagi trist, cendrós, refredat. La tardor m’estimula igual que les altres estacions a fer i a sentir les coses pròpies del moment, que són moltes. 
L'estació tercera no ostenta cap lideratge, però es defensa perfectament enfront dels avantatges i els inconvenients de les altres tres. Per més que m’hi esforço, no li veig cap metàfora natural sobre la decadència terminal, més aviat una esplèndida metàfora del gaudi de la maduració. 
S’hi donen decadències terminals, és clar, com a qualsevol altra estació. Ja ho sabem que la rebrotada general és característica de la primavera, però a la tardor i a l’hivern també rebroten algunes coses i algunes promeses. En el supòsit que la nostra civilització hagi entrat en una fase tardoral, cosa ben possible, això no significa la condemna a mort, sinó la necessitat d’acumular forces per reverdejar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada