4 de nov. 2015

Algunes tardes el sol encén la Punta d’es Plom, a la clova de Sa Tuna

Algunes tardes enfilo la carretera de Begur i baixo fins la cala de Sa Tuna només per contemplar des de la platja de còdols com el raig de sol ponent tensa, imanta i encén la Punta d’es Plom, el braç de roca que tanca per garbí la cassola de la petita badia, la cala closa com una petxina. Ho fa amb una llum incisiva, reflexiva i cruixent, d’una puresa que no sembla d’aquest món, dotada amb un sistema compositiu i una eficàcia narrativa que no necessita muses ni correlat simbòlic damunt del rocam hirsut, abrupte i familiar. El diccionari Alcover-Moll defineix la paraula “tuna” com a sitja o cova de forma ovalada. A aquesta hora la roca, oferta lànguidament al sol, fulgeix amb un esclat de plata vella, en un espectacle lumínic de preciosisme simple i
fabulós alhora, d’una vivacitat mesuradíssima i fina damunt de l’ombra ensonyada del llençol de l’aigua lluent.
L’escena quasi lacustre, mullada per la claror densa de la tarda, es converteix en una reducció del paradís terrenal a escala acceptable, quan es mira amb un sentit de limitació raonable i amb la placidesa que procura el mar emmarcat, delimitat, abraçat per la terra. 
L’ondulació de les onades arriba a la platja mig adormida, pacífica, sense pretensions, amb una lentitud afable, una constància assegurada i per tant relaxant. Hi contribueix sens dubte el fet que a Sa Tuna no hi mai ningú, absolutament ningú. Hi ha moltes casetes, només obertes al pic de l’estiu.
L’únic hostal, privilegiat a tall d’aigua, disposa de cinc habitacions durant la temporada. La resta de l’any no hi ha ningú, absolutament ningú, llevat d'aquells que ens hi acostem una estona a contemplar el prodigi del paisatge i palpar les nostres pulsacions. 
Anys enrere tota la muntanya que fa de capçal a la cala era plantada de vinyes, olivars i garrofers. Els pescadors de Sa Tuna vivien de la pesca i de l’heroisme de les seves dones, que pujaven a peu a vendre el peix a Begur per dreceres polsoses i corriols costeruts. La carretera no va ser asfaltada fins el 1952, per als visitants. Les seves casetes van ser modificades i multiplicades pel moviment turístic de les segones residències, el qual té l’amabilitat de venir-hi poc i cedir el terreny quasi tot l’any a aquells que alguna tarda enfilem la carretera de Begur i baixem a Sa Tuna només per veure com el raig de sol ponent tensa, imanta i encén la Punta d’Es Plom i la nostra ànima.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada