19 de nov. 2015

Les Voltes de Calella de Palafrugell seran engolides pel mar

Els preparatius de la cimera internacional convocada per les Nacions Unides a partir del 30 de novembre a París sobre el canvi climàtic han tornat a deixar clar, per si encara calia, que l’efecte hivernacle dels gasos emesos per l’ús massiu de combustibles fòssils (petroli i carbó primordialment) tindrà previsibles conseqüències catastròfiques si no es redueixen aquestes emissions amb mesures generals, d’altra banda perfectament estudiades, viables o fins i tot aprovades i no respectades. Una de les conseqüències previstes és que la pujada del nivell del mar, provocada per l’augment de la temperatura mitjana del planeta, negui franges costaneres actualment habitades per 280 milions de persones, per exemple a grans ciutats com
Xangai, Nova York, Sidney, Bombai i Hong Kong, a més d’altres territoris menys tipificats.
Entre aquests territoris menys tipificats es troba el meu a Calella de Palafrugell. És probable que a les Nacions Unides l'importi un rave Calella de Palafrugell, però a mi no. 
“La veritat és que ens internem a un territori desconegut i que la màquina s’embala a un ritme aterridor”, ha declarat el director de l’Organització Meteorològica Mundial, per acabar de tranquil.litzar-me. Aprofitava per precisar que el nivell de concentració de gasos d’efecte hivernacle va batre un nou rècord l’any 2014. 
És evident que els fosques previsions afectaran en primer lloc altres continents més exposats, perquè el canvi climàtic colpeja d’entrada els més pobres en recursos per combatre’l o els més inconscients (el nord de la Xina supera fins a 46 vegades els límits de pol.lució per culpa sobretot de les plantes tèrmiques de carbó). Al costat de la pujada del nivell del mar, implicarà fenòmens meteorològics que reduiran els rendiments agrícoles i afegiran l’any 2030 un suplement de 100 milions de pobres més als actualment existents, segons estudis del Banc Mundial. 
A la vella Europa sempre ens considerem de tornada, els més civilitzats, previsors i experimentats. Permeteu-me que ho dubti. La prudència més elemental no es limita a obligar els motoristes a posar-se casc, també abraça qüestions neuràlgiques com aquesta. 
Si no s’hi posa remei de manera eficaç, si no s’inverteix la tendència actual, les Voltes de Calella seran engolides pel mar. A mi no em sembla poca cosa ni tampoc una afirmació merament simbòlica. Per a mi les Voltes de Calella no són un símbol. 
Els esperits més cínics o més ximples sempre podran dir que el mar només recuperarà allò que era seu i tindran una part de raó, però no suficient raó. És cert que quan als voltants del 1750 es va començar a repoblar la franja litoral, després de la desaparició del perill dels atacs pirates que l’havien feta recular fins a les viles emmurallades de l’interior immediat, les botigues i cases dels pescadors es situaven a una segona línia en comparació amb l’actual. 
Posteriorment l’edificació va anar avançant lentament cap a la platja, va procurar embellir-la amb el passeig marítim corresponent i va donar-li un perfil costaner que avui ens sembla arreladíssim, secular i inamovible, quan en realitat és més recent del que creiem. S’ha construït al llarg dels dos últims segles i pot trigar molt menys a tornar ser engolit pel mar per pura inconsciència.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada