30 de juny 2015

El silenci i el pes de l’última amant d’Albert Camus

Albert Camus no era exactament un Don Joan, més aviat un apassionat coronat amb el premi Nobel de Literatura. Al final tan prematur de la seva vida, mor en accident de cotxe el 1960, als 47 anys, mantenia sense amagar-se’n quatre relacions de parella intermitents però simultànies i estables: la seva segona muller Francine Faure, la cèlebre actriu de teatre María Casares, la també actriu teatral debutant Catherine Sellers i la jove i bellísima estudiant danesa de 22 anys resident a París, que ell anomena simplement Mi als dietaris, com a última incorporació de la llista durant els últims anys de vida. Estudiava dibuix, feia de model, compartia amb l’escriptor l’admiració pel pintor renaixentista Piero della Francesca i també era apassionada, amb més força encara que ell.  Sobre la

28 de juny 2015

El desig correspost de les sardines fresques, ahir al port de Llançà

Les sardines fresques preparades a la brasa o a la planxa intueixen d’alguna manera, un cop col.locades al plat, en quin grau venen de gust a aquells que es disposen a menjar-les. Incorporen i gratifiquen el desig que hi posem els que les valorem com un dels peixos més exquisits a determinats moments de l’any com l’actual, en particular si ens trobem arran de mar. Ahir vam anar amb amics a visitar el pintor Carles Bros a la seva botiga-taller del port de Llançà, després de capbussar-nos i fer unes braçades a la platja de Gola. Una de les coses que li vam preguntar, entre altres qüestions sobre la seva obra, era on podíem dinar per aquells voltants unes bones sardines. El port de Llançà

26 de juny 2015

Unes copes de malbec, per reveure la llum, la força i la franquesa dels Andes

Ahir vaig compartir una ampolla de vi negre malbec argentí i el sabor i l’aroma em van fer reveure amb una certa il.lusió la llum de la vinya privilegiada que creix al repeu dels Andes. La qualitat i la moda dels malbec argentins han portat a creure que el fruit d’aquest cep francès constitueix un invent i una especialitat d’aquell país austral. No és ben bé així, hi ha altres bons malbecs arreu del món, però l’Argentina representa la superfície plantada més gran del món d’aquesta varietat (30.000 hectàrees, sobretot a la província de Mendoza) i a mi el que m’emociona és associar-lo a la llum, la força i la franquesa de la serralada dels Andes que de tant en tant enyoro. La ciutat interior de Mendoza va ser fundada pels conquistadors espanyols el 1561 al

25 de juny 2015

Artur Mas, el cinisme polític del president de les retallades

 També publicat a Eldiario.es

Davant del càstig electoral registrat a les últimes eleccions municipals contra la dura política de retallades socials i desigualtats en augment protagonitzada pel PP a Espanya i per Convergència a Catalunya, el president Artur Mas ha aprofitat la desunió del seu soci de coalició per remodelar el consell executiu amb la cínica intenció de “situar la justícia social al frontispici de la política i de les prioritats de la Generalitat de Catalunya”. Per rematar la incredulitat justificada que desperta la seva afirmació, ha nomenat vicepresidenta i portaveu del govern la consellera Neus Munté, la qual ha dirigit fins ara aquelles retallades en el terreny més injust, des del departament de Benestar Social. La conselleria de nom

22 de juny 2015

L’última biografia sobre Josep Pijoan, per recordar un debat pendent

La nova biografia sobre Josep Pijoan acabada de publicar per Pol Pijoan i Pere Maragall a l’editorial Galerada proporciona dades de detall sobre el personatge i també la incòmoda sensació del grau d’ignorància en què ha caigut avui una figura essencial de fa tot just un segle, de la Catalunya del segle XX. “La glòria d’un país són els seus autors”, sentenciava el poeta i assagista anglès fonamental, Samuel Johnson, per acabar de rematar el desagradable presagi que acabo d’apuntar. Josep Pijoan, entre moltes altres coses, va ser cofundador del l’Institut d’Estudis Catalans, recuperador de les pintures romàniques del Pirineu, ministre de Cultura sense cartera de Prat de la Riba i autor de l’enciclopèdica història de l’art Summa Artis. El títol d'aquesta última biografia, Josep Pijoan: la vida errant d’un català universal, respon d’entrada a l’estil molt convencional del llibre. No hi fa res, permet recordar el perfil precís d’un constructor bandejat “d’estructures d’Estat” al moment de la Mancomunitat. Es probable que s'hagin acostat al personatge amb una capacitat

18 de juny 2015

El rescat amb diners públics serveix per acomiadar la meitat de la plantilla de Catalunya Banc

També publicat a Eldiario.es

La suma de Catalunya Caixa, Caixa Manresa i Caixa Tarragona va donar peu l’any 2010 a la creació de Catalunya Banc (no confondre amb CaixaBank, antigament la Caixa). L’entitat va rebre 13.221 milions d’euros de diners públics per a la seva supervivència, dels quals només n’ha retornat fins ara 300 milions, malgrat haver declarat beneficis des del 2013. Fa dos mesos l’entitat va ser comprada pel BBVA, sense que figurés entre les condicions de la venda regulada pel govern el retorn dels diners públics rebuts. Ara el BBVA anuncia que pensa prescindir de 2.000 empleats de

17 de juny 2015

La lleugera diferència entre títols nobiliaris i títols de noblesa

Uns 400 representants de les 2.700 persones que al conjunt d’Espanya ostenten un títol nobiliari --que no sempre és el mateix que un títol de noblesa-- van ser rebudes ahir dimarts al palau del Pardo pel rei i la reina en exercici. El diari La Vanguardia se’n va fer ressò immediatament, amb la foto del seu propietari al moment del besamans. L’actual comte de Godó (títol concedit el 1916 per Alfons XIII) ha estat el primer de la seva nissaga amb augment de categoria. El 2008 va rebre, a més a més, el rang de Gran d’Espanya reservat als ducs i alguns altres nobles per concessió directa (el 2005 el rei ja havia concedit la grandesa d’Espanya al comte de Casa Dávalos, el professor Martí de Riquer, un del seus preceptors durant

16 de juny 2015

La memòria dels “desaparecidos” i el nou Ajuntament barceloní

La dictadura militar que va desgovernar l’Argentina del 1976 al 1983, promoguda pels Estats Units i l’oligarquia local, va deixar un llegat especialment atroç: els 30.000 desapareguts, segrestats per forces parapolicials, torturats i assassinats, en molts casos sense ni rastre dels cossos. Conec a Barcelona alguns familiars d'aquells desapareguts. Cadascú ho viu com pot, a la seva manera, que no és forçosament coincident. L’actual núm. 2 de l’alcaldessa Ada Colau, Gerardo Pisarello, porta el mateix nom que el pare, segrestat al seu domicili de Tucumán per un grup d’armats encaputxats el 24 de juny del 1975. El cos sense

15 de juny 2015

Les Torres Bessones reconstruïdes, la guerra continua com si res

Aquests dies s’ha presentat el disseny de la futura Torre 2 del reconstruït Word Trade Center de Nova York, les torres bessones on van morir 2.994 persones arran de l’atemptat gihadista de l’11 de setembre del 2001. L’edifici cúbic de 80 plantes planejat per l’arquitecte danès Bjarke Ingels quedarà 8 metres per sota de la Torre 1, la més alta de l’hemisferi occidental, inaugurada el 2014. Conjuntament amb el gran nus de transport subterrani dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava, l’edificació de la Torre 2 vindrà a completar al moment del vintè aniversari de l’atemptat la reconstrucció total del complex enrunat, al mateix temps que cap dels candents problemes bèl.lics declarats al món musulmà no ha trobat des d’aleshores la més mínima solució. El

14 de juny 2015

La nit d’ahir amb el “guitarrero” Julián Córdoba, en una forma de plenitud

Fa molts anys que el que canta aquest home constitueix una peça del motor cardíac de les meves velles il.lusions. Ahir al vespre ho vaig tornar a comprovar alt i fort, durant la sobretaula d’un acollidor sopar. Julián Córdoba, nascut el 1944 a Charata (Chaco argentí), viu des del 1974 a Barcelona. No ha comptat mai les cançons que ha escrit, entre altres motius “perquè no les canto ni jo: l’important no és cantar, és no deixar de cantar”... Alguns dies les interpreta a duo amb la seva dona Cristina Valenzuela, ahir secundats al piano per Jorge Sarraute. Ell destil.la lletres i músiques amb la mateixa naturalitat que altres segreguem articles periodístics o receptes de cuina. Forma part d’una estirp d’homes i dones independents que porten el

12 de juny 2015

La batalla de Waterloo convertida en costellada de 5.000 figurants

El 15 de juny s’escau el 200 aniversari de la batalla de Waterloo, que va significar l’ocàs napoleònic, el redisseny del mapa europeu, el rastre literari de Fabrici del Dongo a la novel.la de Stendhal La cartoixa de Parma i els ajustats versos de Victor Hugo que pot recitar qualsevol escolar francès: “Waterloo, Waterloo, Waterloo morne plaine…”. Una mobilització de 5.000 figurants, 300 cavalls i 100 canons recrearà el cap de setmana següent la cèlebre batalla sobre el mateix terreny, com fan cada dos anys els voluntaris dels clubs napoleònics internacionals disfressats d’uniforme d'època, cavalleria i artilleria de fogueig  Waterloo és avui un

11 de juny 2015

Més biografies sobre Blasco Ibáñez, el gran escriptor oblidat

Javier Varela acaba d’editar a l’editorial Tecnos una nova biografia monumental sobre el novel.lista, periodista i polític valencià Vicent Blasco Ibáñez, el desmesurat personatge oblidat que ja disposava de mitja dotzena de biografies més. L’insòlit ressò mundial de l'autor a un moment donat, la fabulosa novel.la de la seva pròpia vida o l’espectacularitat del seu llegat immobiliari (a València i a Menton, on va morir) no hi fan res. Blasco Ibáñez ja va ser vist en vida com un “suburbial” i avui no se’l veu de cap manera. S’ha convertit en un rastre descurat per la ignorància i la manca de codis culturals renovats enfront del corró

9 de juny 2015

La mateixa trampa contra el govern de Grècia i el de Barcelona

També publicat a Eldiario.es

En menys de cinc mesos el nou govern grec de l’esquerra alternativa, elegit a les urnes per la rebel.lió pacífica dels ciutadans, ha comprovat com n’era d’il.lusòria la seva aspiració a renegociar amb les institucions internacionals el deute que escanya el país, sense trencar per això cap norma referent a l’adhesió a la Unió Europea i a l’euro. La “troica” formada per la resta de governs de la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional ha estat unànime. No

8 de juny 2015

El monòlit barceloní a Carlos Gardel es troba en un estat lamentable

Aquest 24 de juny s’escau el 80 aniversari de la mort de Carlos Gardel a l’accident d’aviació a Medellín. És ben possible que l’actual núm. 2 de l’equip de l’alcaldessa Ada Colau, Gerardo Pisarello, originari de la ciutat argentina de Tucumán, s’hi criés durant la infantesa sentint com a música de fons a la ràdio i als tocadiscos la veu que “cada dia canta millor”. Podria ser un motiu perquè el nou Ajuntament barceloní decideixi dignificar el petit monument que va dedicar al cantant l’any 1985, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, inaugurat per l’alcalde Pasqual Maragall als jardins de la confluència del carrer Buenos Aires amb l’Avinguda de Sarrià. El monòlit es troba en l’estat que mostra la fotografia. El millor monument a Gardel es troba sens dubte a les botigues de discos on es continuen venent les seves gravacions i també a les versions dels joves intèrprets d’avui, seduïts igual que els seus

5 de juny 2015

L’alcaldessa Colau mereix més simpaties que la dels seus votants


Una part important de l’electorat ha votat forces polítiques afortunadament noves, que equival a dir afortunadament inexpertes. En aquest cas la inexperiència no pot ser utilitzada com una acusació ni com una trampa per ajudar-los a caure. Esquerra Republicana i la CUP ja han anunciat que no entraran al govern municipal de l’alcaldessa Colau, com a molt li brindaran un suport extern i condicional. L’alcalde Xavier Trias va governar en minoria amb 14 regidors. La plataforma ciutadana Barcelona en Comú haurà de governar amb 11 regidors, lluny dels 21 que

4 de juny 2015

Els monarques es deleixen per un bany de republicanisme a París

Alguns dies els reis d’Espanya es deleixen per un bany de republicanisme protocol·lari al país que va guillotinar els antecessors de la seva família. En justa correspondència, les institucions republicanes franceses sobreactuen amb el desplegament de catifes vermelles per acollir els Borbons espanyols de la democràcia. Felip VI va parlar abans d’ahir al perchoir o tribuna d’oradors de l’Assemblea Nacional francesa, com ja havia fet el seu pare el 1993 i pocs caps d’Estat o de govern més. Ahir Felip VI es va permetre la francesilla de descobrir a l’Ajuntament parisenc una placa que dóna nom a un jardí en honor dels republicans

3 de juny 2015

L’escapada irrenunciable a Súnion, immune a les retallades dels tramposos

A Atenes sempre que puc m’escapo a Súnion. En aquesta ocasió ho he fet amb la meva filla. Anar de la capital grega fins a Delfos, Epidaure, Micenes o Corint requereix tot el dia, escapar-se a Súnion és una evasió furtiva més curta i essencial, conciliable amb altres obligacions. Trepitjar de nou les ruïnes del temple de Posidó al cap Súnion, abocat a les blavíssimes aigües del golf Sarònic, permet contemplar el vernís dels segles damunt d’una de les llums més vives del Mediterrani, sentir l’efecte físic del contacte de la bellesa supervivent a la intempèrie (amb la part sublim i també la part perduda, l’harmonia al costat del caos i la contumàcia). També permet tornar a recitar a mitja veu a aquest punt precís el suc d’or dels versos de

2 de juny 2015

Una “selfie” al Partenó, obra mestra dels primers ciutadans indignats

El recinte del Partenó, al cim de l’Acròpolis d’Atenes, obre les portes als visitants a les vuit del matí. Acostumo a acudir-hi a aquesta hora, no només per esquivar l’aglomeració dels grups turístics. La prodigiosa llum solar que caracteritza la plana de l’Àtica ofereix el color de més tendresa a primera hora, quan el sol encara poc alçat pinta les columnes dòriques del temple d’un color exacte d’or fulgent (o de pa acabat de fer o de mel, com es vulgui), rutilant, pur, crepitant, capaç de demostrar que la pedra inert pot ser tan efusiva i la duresa marmòria tan dolça. Es tracta d’una de les construccions més lluminoses que ha aixecat i ha malmenat l’home els últims trenta segles, un exemple de perfecció i sobrietat, el símbol monumental de