22 de juny 2016

El mar dels poetes, el mar de Josep Martí Clarà, en “Bepes”

El poeta local de Stratford-upon-Avon va ser William Shakespeare, el de Palafrugell Josep Martí Clarà, en Bepes. És autor d’una producció molt extensa en vers i en prosa, poc valorada o completament desconeguda més enllà dels límits municipals malgrat contenir pàgines plenes d’encert i frases afortunades que a mi m‘han quedat a la memòria. Poso un exemple: "El mar és cançó de mil cançons que ningú no pot cantar". Aquest vers d’en Bepes, musicat per Ricard Viladesau i cantat per Josep Bastons, pot assolir al Port Bo de Calella de Palafrugell una predilecció molt franca, encara més fora del pic de la temporada estiuenca. Sí, ja ho sé, recorda d’alguna manera el de Saint-John Perse al poema “Amers”: “Et c'est un chant de mer/
comme il ne fut jamais chanté,/ et c'est la mer en nous qui le chantera”.
Dubto molt que Bepes plagiés Saint-John Perse. En qualsevol cas, el plagi és el fil conductor de la cultura de tots els temps. Saber copiar d'un bon model representa un encert. En canvi l'anhel d'originalitat o de consagració pública resulta inútil la majoria de les vegades. “El mar és cançó de mil cançons que ningú no pot cantar”, està ben dit. 
La literatura i les arts en general han utilitzat el mar com a decorat --ja sigui en estat bucòlic o bé furiós-- mitjançant recursos més o menys destres que intenten aferrar-lo, emmarcar-lo, entendre’l. Jo simplement el miro, em sento pagat de poder mirar-lo de tu a tu, cada dia. No li demano més que aquest punt de presència fidel.
Cadascú té el seu mar, és clar. Moltes vegades l’han antologat, jo mateix en guardo a una carpeta apunts, retalls, referències. En realitat la carpeta no conté el meu mar, el d’ahir a la tarda, perquè aquell no vol servir de pàgina ni veure’s formatejat en paraules. El mar és als llibres un escenari d'aventures, una evocació omnivalent o un objecte de contemplació, però el mar escrit sona moltes vegades com un desaigüe domèstic. 
Homer va obrir el camí secular dels epítets dedicats al mar: ressonant, incansable, color de vi... Des de les aventures homèriques dels argonautes, el doll no s'ha estroncat. A Catalunya s'ha dit que el gènere mariner no ha tingut fortuna. Josep Pla afirma a Notes del capvesprol: "Els poetes que en aquest país han escrit sobre el mar són escassíssims". Em sembla una afirmació precipitada. 
Les Cròniques catalanes medievals, especialment la de Ramon Muntaner, constitueixen fabulosos llibres d'aventures marineres. Ramon Llull volia "morir en pèlag d'amor". Ausiàs March creia que "veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos en la mar". L'escola mallorquina ha deixat fragments de primer ordre, com “El pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera, o “Miramar”, de Joan Alcover:

Sempre visquí vora del mar,
mes fins avui no el coneixia;
sobtadament, a Miramar,
m'ha revelat sa fesomia.
Sembla somriure i alenar,
com una verge qui somnia;
de món a món sembla passar,
com una immensa correntia.

La marenda rossellonesa ofereix alguns versos de Josep Sebastià Pons (“L'alè de la mar”, “El vent salobre”). L'Atlàntida verdagueriana, les "Vistes al mar" maragallianes, el port urbà de Salvat Papasseit, el ressò hel.lènic de Carles Riba, el Port de la Selva de Josep M. de Sagarra, J.V. Foix i Tomàs Garcés; el Cadaqués de Gabriel Ferrater i Rosa Leveroni, la Sinera d'Espriu... 
De vegades la literatura ha tingut la pretensió de definir el mar amb una frase, amb una sentència. Potser no era la intenció dels autors, els exegetes han tret la frase de context i li han carregat l'èmfasi. Algunes han gaudit de gran fortuna: "El mar, somriure innombrable" (Esquil), "La mer, la mer toujours recommencée" (Valéry); "El mar, la gran nuesa" (Eugeni d'Ors)... Els col.legials francesos saben de memòria els versos de Baudelaire:

Homme libre, toujours tu cheriras la mer.
La mer est ton miroir,
tu contemples ton âme
dans le deroulement infini de sa lame.


A aquestes definicions impossibles jo n’hi afegiria amb tot mereixement la d’en Bepes: "El mar és cançó de mil cançons que ningú no pot cantar".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada