21 de set. 2016

Avui comença la tardor i ho fa per conveni

Avui dijous a les 14h21 hora solar comença la tardor i ho fa per conveni. L’inici astronòmic de les estacions ve marcat per la convenció internacional que l’assenyala, al moment en què la Terra passa per una determinada posició en la seva òrbita al voltant del Sol. S’escurcen les hores de claror solar i això provoca que el dia i la nit tinguin la mateixa durada (la paraula equinocci deriva del llatí aequinoctium o aequus nocte, "nit igual"). Potser per aquesta qüestió lumínica s’atribueix a la tardor una imatge malenconiosa i crepuscular exagerada. En realitat ofereix moments de l’any d’una vitalitat culminant, envernissats per la llum licorosa i amansida de després de la verema. Les hores de claror s’escurcen, els dies no. Els dies maduren, s’aquieten,
s’aplaquen, es preparen per hivernar. Plou una mica, afortunadament. Apareixen els millors bolets, el raïm “de km 0”, les figues, les confitures, els plats de caça amb flaire de bosc. A les platges redossades s’hi està millor que mai, els migdies propicis.
No sento la suposada malenconia de la tardor com un decandiment ni un presagi trist, cendrós, refredat. La tardor m’estimula igual que les altres estacions a fer i a sentir les coses pròpies del moment. 
L'estació tercera no ostenta cap lideratge, però es defensa perfectament enfront dels avantatges i els inconvenients de les altres tres. No li veig cap metàfora natural sobre la decadència. Més aviat li trobo una metàfora del gaudi de la maduració (que només per als pessimistes i els cínics és el pas previ a podrir-se). 
S’hi donen decadències, és clar, com en qualsevol altra estació. Ja ho sabem que la rebrotada general és característica de la primavera, però a la tardor també rebroten algunes coses i algunes promeses. En el supòsit que la nostra civilització hagi entrat en una fase tardoral, cosa ben possible, això no significa la condemna a mort, sinó la necessitat d’acumular forces per reverdir.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada