9 de set. 2016

Peter Brook ens visita amb freqüència des de l’olimp teatral

El llegendari director de teatre Peter Brook, que el desembre vinent complirà 91 anys, torna per novena vegada al festival Temporada Alta, el 25 i 26 de novembre al Teatre Municipal de Girona, amb una versió de butxaca del Mahabharata que ha titulat Battlefield (Camp de batalla). La celebritat de Brook i la seva relació amb Catalunya no remunta només a la històrica posada en escena de la tragèdia Carmen, que va estrenar l’escenari barceloní del Mercat de les Flors l’any 1983, a l’època que aquí s’obrien nous teatres i els freqüentaven les companyies internacionals. Remunta molt més enllà. El 1949 era director del Covent Garden de Londres i va encarregar a Salvador Dalí
l’escenografia i el vesturari de l’òpera de Richard Strauss Salomé, que Brook dirigiria aquell mateix any al cèlebre escenari londinenc. Malgrat que va diluir molt els agosarats esbossos elaborats pel pintor, l’escàndol del dia de l’estrena va costar-li el càrrec l’endemà mateix.
Durant la preparació de l’encàrrec de Salomé, Peter Brook va ser invitat per Dalí a passar uns dies a la casa de Cadaqués. Arran d’aquell viatge el director teatral va fer amistat amb membres del cercle de Dalí, com el matrimoni d’Albert Puig Palau i Margarida Gabarró, de l’aristocràtic Mas Castell palamosí, dintre de la finca del Mas Juny, als quals al.ludeix a les memòries Hilos del tiempo, sense esmentar-los pel nom, amb ocasió d’una estada posterior a la platja de Tamariu, acabat de casar amb l’actriu Natasha Parry (a la foto): “Els nostre objectiu era pal.ladejar la joia de la soledat absoluta—escriu Brook--, per bé que a escassa distància de la mateixa costa hi vivien uns amics espanyols amb els quals havia congeniat uns anys abans, arran de la meva visita a Dalí. Al moment d’arribar els vaig trucar per explicar-los amablement que havíem decidit de viure una vida d’eremites. L’atractiva muller espanyola devia somriure mentre em deia: ‘De tota manera, vindreu a sopar. Us telefonaré dimecres’. Els nostres amics tenien una bonica propietat, els seus sopars eren sempre grans esdeveniments socials, coneixien tothom de la costa i inevitablement es marxava de casa d'ells amb més invitacions a prendre una copa i a sopar procedents dels seus invitats”.
Això succeïa l’any 1949 i Peter Brook ja era un director teatral al zenit de la seva carrera. Seixanta cinc anys després, encara s’hi manté.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada