25 de nov. 2016

El licor casolà de codony que m’oferien amb el toc decisiu de la generositat

Coneixia un últim avi que cada tardor elaborava el seu licor de codony i me’n regalava una ampolla. Li sortia una mica tèrbol, però això no tenia importància, era una prova de naturalitat. No he tastat mai més un licor tan bo com aquell, en recordo el gust amb exactitud. Totes les regions culturalment vinícoles, encara que les vinyes haguessin minvat ostensiblement, conservaven els seus particulars licors de maceració, begudes alcohòliques aromatitzades amb fruites o herbes, més l’afegit de sucre. Els obtenien mitjançant mètodes casolans, igual que els destil.lats, aiguardents o esperits de vi, si conservaven algun alambí al fons del celler. Avui subsisteix la ratafia, però la panòplia era molt més
extensa i variada. Fins i tot dintre del ram farmacèutic, la miraculosa Aigua del Carme no era més que un licor artesanal d’herba tarongina Melissa officinalis, amb un grau alcohòlic vivificant.
Quan el lluminós codonyer del seu hort oferia cada tardor l’abundosa collita de codonys galta-inflats i boteruts, l’avi iniciava el procés. Primer calia ratllar-los laboriosament, amb pela i tot. Els codonys són de carn dura i no s’havien inventat les liquadores.
De la ratlladura en feia una pilota dintre d’un drap net i n’exprimia el suc. A les ampolles de vidre, introduïa una lliura de sucre per cada litre de suc, amb mitja nou moscada, tres o quatre grans de clau d’espècie i una proporció d’esperit de vi que no revelava en detall. 
Aquelles ampolles les tapava simplement amb un got cap per avall, perquè respiressin. Les col.locava arrenglerades a sol i serena durant quaranta dies, perquè l’aire fes el seu ferment. Al moment de la lluna vella de març, col.lava el líquid i me’n regalava una com si no tingues importància. 
L’especialista universal Jaume Fàbrega ha publicat una recepta de licor de codony a El llibre de la ratafia, a la qual macera la ratlladura amb aiguardent, sucre, canyella i nou moscada. Són petites variants d’un mateix vell prodigi. L’empresa de licors artesans Quevall, de Bellpuig d’Urgell, comercialitza una Ratafia de Codony.
No és com el licor del codonyer d’aquell últim avi que me’n relegava una ampolla com a gentilesa espontània, humil, inigualada. El líquid daurat era una mica tèrbol, però no en el sentit de pàl.lid, insubstancial, engomat, meditabund, àton o dubtós. Presentava més aviat un enterboliment satisfet, plàcid, benigne, amb visible inclinació elegíaca cap a la naturalitat de les coses de la vida i una marcada tendència a sentir-se bé amb ell mateix tal con les circumstàncies l'havien portat a ser. Concentrava tot la calidesa del sol de la tardor, el llevat de l’aire de les nits, la sapiència heretada, una proporció neuràlgica d’esperit de vi i el toc decisiu de la generositat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada