17 de gen. 2017

Defensa sentimental dels pubs anglesos, potser una mica tard

Una empresa estatal xinesa acaba de comprar l’històric pub The Plough al poblet de Cadsden, comarca de Buckinghamshire, conegut per la proximitat a la residència de descans dels primers ministres britànics i per ser l’escenari al qual es fotografien amb els seus invitats estrangers quan aquests desitgen tastar l’ambient irrepetible de les tavernes tradicionals del país. La intenció dels compradors és clonar aquest pub i la seva ressonància al llarg de tota una cadena comercial a la Xina. A Gran Bretanya pleguen 1.500 pubs cada any per manca de posada al dia, d’adaptació al mercat actual. Jo creia que el popular bar de la cantonada a les ciutats i pobles anglesos era una
tradició solidíssima, a la qual sempre he retut fins ara una ferma devoció, ni que fos amb serioses dificultats inicials.
La primera cosa que vaig intentar satisfer, dècades enrere, en arribar de visita debutant a Londres va ser prendre una cervesa bitter o una ale a algun pub, la segona visitar la tomba de Marx al cementiri de Highgate i la tercera treure el nas als grans magatzems Harrods. La més complicada de totes va ser la primera. Em va dur a entendre, sorprès i desarborat, la diferència cultural que ens separava.
La lliura esterlina encara tenia 20 xelins i 240 penics, no els prosaics 100 penics imposats més tard per la decimalització. Les coses es mesuraven o es pesaven a la manera imperial en iardes, peus, pintes, unces i galons. El sistema mètric decimal no s’hi va imposar fins el 1995. 
L’autobús al cementiri de Highgate funcionava amb una flegma sense misteri, a Harrods hi conduïa gairebé espontàniament el corrent, però entrar a un pub era aleshores una aventura indesxifrable per als forasters. Quan l’establiment era d’alcohol “licensed” no era l’hora permesa, i viceversa. 
No me n’hauria sortit sense l’ajuda samaritana d’un resident, el qual va aconseguir amb una fabulosa comoditat que ens servissin la cervesa que fins aleshores m’havia resultat inaccessible malgrat tots els meus intents, per culpa de la regulació alcohòlica i els estranyíssims horaris legals dels pubs. El toc de queda imposat en aquest terreny per les autoritats a la primera guerra mundial del 1914 es van mantenir fins el 2005. 
Ara fa temps que no vaig a Highgate, m’agraden més els magatzems Selfridges i els pubs encara oberts s’han acostumat a les extravagàncies dels forasters o bé s’han reconvertit en franquícies multinacionals. 
Els xinesos compren amb el pub The Plough una tradició clàssica, però copiar és un art que no sempre dominen. L’any 2010 l’alcalde de Cadaqués va rebre entusiasmat a l’Ajuntament la delegació de l’empresa xinesa que havia decidit clonar aquest poble català en un nou resort vacacional de casetes blanques amb teules vermelles, una estàtua de Dalí i una rèplica de l’església. «Esperem que quan vegin la Cadaqués d'allà vulguin conèixer la Cadaqués d'aquí», va manifestar l’edil. 
El poble de vacances es diu Kadakaisi i es troba a la badia de Xiamen, província de Fujian, davant les costes de Taiwan. Les fotos de la primera fase construïda certifiquen que el Cadaqués xinès s’assembla a l’original com un ou a una castanya. Amb la cadena del pub The Plough clonat passarà probablement el mateix, però almenys els anglesos han cobrat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada