28 de febr. 2017

La muralla de Barcelona no s’hauria de veure emmordassada com ara

La plaça de Ramon Berenguer el Gran, recentment alliberada de l’estacionament d’autocars turístics i pavimentada de nou entre la catedral i la Via Laietana, no està presidida com podria semblar per l’escarransida estàtua eqüestre del comte, obra de l’escultor Josep Llimona quan encara era estudiant de l’especialitat. El monument important és la muralla que actua de teló de fons. No són uns pedres velles qualsevol, sinó la raó de ser d’aquest país, encara que això es trobi tan poc explicat in situ, sense ni un trist cartellet. Catalunya (7,5 milions d’habitants) seria com Galícia (2,8 milions) si no hagués disposat durant els vint segles que van dels ibers i els romans fins avui d’una destacada
metròpoli portuària i mercantil com Barcelona, en comptes d’una xarxa de ciutats mitjanes de dimensions equivalents entre elles com té Galícia.
El preeminent paper de Barcelona al llarg d’èpoques successives hauria estat impensable sense l’existència --també des dels temps ibero-romans-- d’una muralla defensada activament contra atacs exteriors, reconstruïda i reforçada amb periodicitat (fins que a mitjans del segle XIX va començar a fer més nosa que servei).
Sense aquesta muralla per defensar l'activitat mercantil de la ciutat portuària oberta a l'exterior, Barcelona no hauria existit en les seves dimensions capdavanteres. I sense aquestes dimensions de la seva metròpoli, Catalunya tindria avui molt menys pes. 
La muralla de Barcelona significa per tant un protagonisme històric decisiu, no només un assumpte d’arqueòlegs. Els fragments que n’han subsistit com a monument històric mereixen ser entesos en  la seva veritable transcendència. 
L’arqueologia no consisteix a excavar, sinó a interpretar i explicar amb llenguatge d’avui allò excavat. Aquí comença el problema que els arqueòlegs no sempre resolen. 
Fa temps que expliquen poca cosa mentre excaven a miques. De vegades ho intenten tímidament, però l’arqueologia hauria de ser molt més eloqüent del que és. 
La història de la muralla és la història de la ciutat i del país. La presència monumentalitzada d’aquest pany de muralla, al qual es pot accedir fins a tocar-lo d'ençà la nova pavimentació de la plaça, mereix una preeminència explicativa que actualment no li donen.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada