20 de març 2017

El moment de la primavera a Holanda: les tulipes no arriben mai soles

Holanda és una terra baixa atlàntica i deltaica que té la humitat enfonsada en el caràcter. En canvi quan arriba el bon temps protagonitza un esclat vital sense comparació. Un milió de devots desfilaran enguany del 23 de març al 21 de maig per presenciar un dels grans espectacles del món al Keukenhof, el parc floral més extens d’Europa, entre Amsterdam i l’Haia (els autobusos hi porten directes des de l’aeroport internacional de Schipol). Hi floreixen de cop set milions de bulbs (tulipes, jacints, narcisos), plantats cada any de forma diferent al llarg de 32 hectàrees de parterres. El cop de sang de les liliàcies en el seu instant de plenitud,
l’eclosió de colors al moment més viu hi provoca, ho he comprovat, una autèntica il.luminació de fe en les flors.
El Keukenhof és el camí d’iniciació més eficaç per als tebis d’esperit davant la lírica de les flors, convertides aquí en una indústria tan sòlida com delicada, arrelada i evanescent alhora. La jardineria --la botànica urbanitzada— és un dels indicadors subtils del grau de civilització. Els holandesos han convertit les flors en una demostració de força, un desplegament de cultura, una altra exhibició del seu domini de la naturalesa. 
Els anglesos s’aferren a l’apoteosi del Chelsea Flower Show, del 22 al 26 de maig. Els francesos van a la saga amb el festival internacional de jardins de Chaumont-sur-Loire, en plena regió dels castells del Loira. Aquí tenim el Girona Temps de Flors o bé, a Barcelona, el modern Jardí Botànic de Montjuïc i el roserar del Parc Cervantes al capdamunt de la Diagonal, però se’n parla menys. 
L’altre gran moment primaveral d’aquell petit país plujós arriba el mes de maig, amb l’aparició als carrers de les parades d’arengades noves marinades o “maatjes”, engolides pels vianants d’una sola bocada amb un estudiat moviment de suspensió vertical per la cua amb els dits polze i índex de la mà damunt la boca esbatanada, orientada delitosament cap al cel, com aquí fem amb els calçots. 
Al Mediterrani identifiquem l’arengada com a peix sec i premsat, ferotgement salat i pobre per definició, procedent d’una expeditiva modalitat de conservació. Al Mar del Nord han consagrat el regnat de l’arengada en especialitats més afinades. 
Allí l’arengada essencial és la de temporada, l’arengada nova, fresca, acabada de pescar, consumida de maig a octubre en cru, suaument marinada en aigua salada, escaparrada, sense espina i neta de budellam, però sencera. El dia de l‘any gloriós en que les primeres arriben a les parades del carrer, es renova el miracle de l’accés general a una de les carns més perfumades i tendres del mar, menjada gairebé crua amb devoció comprensible. 
Els holandesos han sentenciat: “Haring in land, docteur aan de kant” (Arengada a prop, metge lluny), talment com els anglesos pretenen que “An apple a day keeps a doctor away”. A més dels “nieuwe haring” i els “maatjes” marinats, també els preparen escabetxats, fumats, fregits, al vapor... 
Però res no iguala la simplicitat del màxim plaer proposat a qualsevol cantonada: l’arengada nova assaborida al pas, amb la boca orientada al cel. Per a ells és com un retorn a les seves arrels del mar. La tulipa simbolitza Holanda, però l’arengada –la seva modalitat d’arengada—té el mateix mèrit, la mateixa delicadesa sàvia.

1 comentari:

  1. Fantàstic. Ho he compartit a FB, entestat com està aquesta xarxa en promocionar productes tòxics, i no allò que hi ha de qualitat a la xarxa.

    ResponElimina