24 d’abr. 2017

D’una consolació a l’altra, amb algunes descobertes encadenades

El concepte de consolació s'associa avui a no sé quins artefactes consoladors. En canvi jo guardo el gloriós record d’haver-me consolat molt bé a l'hostatgeria de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació, als afores de Cotlliure, situada en una acollidora situació boscosa a escassa distància del mar, que des d’aquí s’ofereix en panorama. És tracta de l'ermita on els autòctons celebren tradicionalment, quan la bogeria de la temporada turística els ho permet, els aplecs i repeixos de festa, especialment a les dates assenyalades del 1r de maig, el diumenge següent del 15 d’agost i la festa patronal del 8 de setembre. Aquest lloc de refugi
va ser probablement fundat per mariners grecs abans de la nostra era, per la proximitat de nombroses deus d’aigua. La capella ha estat reconstruïda en diverses ocasions, l’última el 1975 amb habitacions d’allotjament annexes, que ara s'acaben de renovar.
Disposa d’una esplanada amb taules i bancades per celebrar les cargolades, perfumades amb el foc dels sarments. L’ermita va ser desamortitzada arran de la Revolució Francesa del 1789 i va passar a ser propietat de l'associació de veïns cotlliurencs de les Pabordes que encara la regenten. 
Arran dels dies passats a Consolació n’he guardat, de retruc, un interès per l'advocació. Comprovo que arreu del país es venera aquesta Mare de Déu, patronímic de les Consols. Ara també opera amb el nom de Consolació un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya).
A París m’acullo de vegades a la calma de la bellíssima capella neobarroca de Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma. És oberta tot el dia, i amb oferta de concerts.
He descobert que Consolació és el títol de diferents tractats filosòfics de Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, així com un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral.
També és un gènere musical, en el qual han despuntat les “Consolacions” de Franz Liszt per a piano. La núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita cotlliurenca que ha estat l’esca de la meva curiositat. Qui no es consola és perquè no vol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada