1 de juny 2017

El Festival d’Avinyó obre amb Antígona en japonès, i amb el mistral

Durant alguns anys m’oferia el desplaçament a la première del Festival de Teatre d'Avinyó, que tradicionalment s'inaugura al voltant del 10 de juliol amb una estrena de lluïment al pati del Palau dels Papes. A més de l'obra en cartell, m'agradava comprovar quin paper hi jugaria aquell any el mistral. El vent provençal ha destarotat o bé ha endolcit, segons la seva intensitat, moltes funcions en aquest escenari a l'aire lliure. Vaig presenciar com protagonitzava, per exemple, l'estrena de l'Andròmaca d'Eurípides amb les seves capricioses rebufades entre les altes parets del vell palau pontifici. El mistral va salvar els últims i inacabables seixanta
minuts del muntatge de dues hores i mitja.
Anava previngut sobre la incerta amenitat de la versió del director Jacques Lassalle de la tragèdia clàssica rarament representada. L'actriu Christine Gagnieux va brodar el paper protagonista, sobretot per una impostació declamatòria d'ampul.lositat canònica, mentre alguns dels seus col.legues d'escena recitaven Eurípides com si es tractés de Tennessee Williams. La primera hora i mitja de la funció passava bé. Sense intermedi, és clar, perquè alguns opinen que al teatre no s'hi va a descansar. 
L'última hora de la representació hauria resultat soporífera per a qualsevol capacitat d'atenció mitjana si no hagués estat per les entrades en escena i els mutis del mistral. Aquell vespre el vent provençal va tenir una de les interpretacions més delicades i juganeres que li recordo al Palau dels Papes. Parar l’oïda a les seves remoroses evolucions entre l'arquitectura gòtica del segle XIV i les bastides de grades desmuntables de mecanotub amb 2.200 butaques també va ser un element de ple dret de l'espectacle. 
A la sortida se'm va acostar l'alcalde de la ciutat amb els cabells embullats (al matí l'havia entrevistat al seu despatx de l’Ajuntament per a un reportatge i per això em recordava). Em va comentar que acabava de dir al director del festival que, al seu entendre, el muntatge guanyaria si li retallaven al final "una desena de minuts". La politesse, com és sabut, té aquestes expressions encantadores. 
Encara em faria il.lusió regalar-me el desplaçament a la première del Festival de Teatre d'Avinyó. Enguany s’estrena el dijous 6 de juliol amb l’Antígona de Sòfocles en japonès subtitulat. Confio que comparegui el mistral al pati del Palau dels Papes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada