12 de set. 2017

La foto feta per l’amable cambrer als Jardins Égalité de París

Un cambrer amable de París --algun n’hi ha-- m’ha fet aquesta foto al Café du Théatre, les vidrieres del qual s’aboquen als Jardins del Palais Royal, que en realitat s’haurien de dir Jardins Égalité. El bar-restaurant ha estat decorat amb un plafó mural de Molière en honor del fet que aquest autor i la seva companyia van treballar a partir del 1641 a la sala que es manté en activitat als pisos superiors de l’establiment. Durant la Revolució aquests cèntrics i tranquils Jardins del Palais Royal es van dir Jardins Égalité, però alguns noms encertats duren poc. La plaça porxada engloba les seus de diverses altes institucions com la Comédie Française, el Consell d’Estat i el ministeri de Cultura. En alguna ocasió vaig conèixer per dintre aquest ministeri. No recordo què m’hi va portar, tan sols que els
ordenances anaven vestits rigorosament de frac i feien bambolejar la cua de pingüí amb un admirable sentit d’Estat. De la Comédie en recordo més vetllades, i les renovo.
Els Jardins del Palais Royal es troben a dues passes de l’avinguda de l’Òpera i els grans bulevards. La plaça porxada ofereix un enjardinament amb quatre rengles dobles de til.lers amb la capçada tallada en rectangle (els jardiners actuals encara en diuen “à la marquise”, dintre d’aquella mania aristocràtica). Les característiques cadires metàl.liques gratuïtes dels jardins parisencs volten la font central. L’accés relativament amagat de la plaça no hi porta grans grups de turistes, una altra virtut de mèrit d’aquest espai. És com un jardí tancat, obert al públic previngut. 
El cardenal Richelieu s’hi va fer edificar el Palais Cardinal l’any 1628. A continuació va acollir durant poc temps la residència de la reina mare Anna d’Àustria i el fill de Lluís XIV durant la minoria d’edat, entre el 1642 i el 1652. D’aquí li va venir el nom de Palais Royal. 
Un cop instal.lat al tron, va cedir-ne la propietat al germà Felip d’Orleans. A la Revolució del 1789, el nét Lluís Felip d’Orleans es va adjudicar el nom de Philippe Égalité i va rebatejar-los amb el nom de Jardins Égalité, cosa que no li va estalviar la guillotina. 
Abans de pujar al cadafal, Lluís Felip d’Orleans havia protagonitzat la vasta operació d’especulació immobiliària que convertiria aquesta propietat en una moderna plaça de 180 porxos, amb habitatges de tres plantes, sobre un disseny de l’arquitecte Victor Louis. A cada planta baixa s’hi va obrir una botiga o un cafè. A una de les cantonades, la sala de teatre que es convertiria en Comédie Française. A l’angle oposat, el teatre del Palais Royal, que també es manté en actiu i acull a la planta baixa el cafè de la foto. 
A mi m’agrada continuar-ne dient Jardins Egalité, i tornar-hi.

2 comentaris:

  1. Em sembla que l´arbrat del Palais-Royal no són til·lers, són castanyers.

    ResponElimina
  2. ... he fet comprovacions, cert la majoria són til·lers. Algun castanyer també deu haver-hi doncs em sona haver -los vistos florits amb les seves flors tan evidents.

    ResponElimina