18 d’oct. 2017

En l’aspecte lingüístic, tots som fills de mare desconeguda

Els lingüistes no tenen cap dubte sobre l’origen comú de la majoria d’idiomes europeus i asiàtics, designats com a llengües indoeuropees. Però afegeixen tot seguit que ignoren per complet d’on procedeix aquesta arrel indoeuropea comuna, qui eren els indoeuropeus, com s’ho va fer la seva civilització per expandir la llengua mare. Indiquen per aproximació que el focus es devia trobar a la regió del Mar Caspi i el Mar Negre cap el quart mil.leni abans de la nostra era, abans de diversificar-se en múltiples direccions. Però sobre els indoeuropeus, als quals devem l’idioma, no en sabem res. Més ben dit, sabem que no ho sabem, que és una manera inicial de saber. Els lingüistes han convingut
que l’arrel indoeuropea es va ramificar en el grup de llengües neollatines o romàniques (castellà, català, occità, francès, portuguès, italià, romanès), les germàniques (anglès, alemany, holandès, noruec, danès, islandès), el grup celta (gal·lès, bretó, irlandès), el grup indoiranià (sànscrit, persa, urdú) i el grup balticoeslau (eslovè, serbi, bosnià, búlgar, rus polonès, bielorús, ucraïnès).
Com es sabut, l’euskera no és només de mare desconeguda, també de pare. Sobre la soca inicial d’aquest frondós brancatge, la ignorància continua sent absoluta.
Ara bé, no s’ha de confondre la llengua amb la posterior escriptura, materialitzada a través de la implantació d’un alfabet. L'indoeuropeu no va ser mai una llengua escrita, en canvi al quart mil.leni aC els sumeris de Mesopotàmia escrivien sobre tauletes de fang amb canyes tallades a bisell i al segon mil.leni aC els egipcis amb els seus jeroglífics. 
L’aparició de l’alfabet semític fenici de només 30 caràcters durant el primer mil.leni aC va revolucionar la comprensió i la pràctica de l’escriptura. Va servir de pauta als alfabets posteriors: l’arameu, l’armeni, el ciríl·lic, el grec, el llatí, l’hebreu i l’àrab, i d’aquest últim se’n van derivar el persa i el turc. 
Els fenicis, molt ben comunicats pel seu comerç marítim arreu del Mediterrani, ens van ensenyar a llegir i escriure com encara ho fem en l’actualitat. Aquell alfabet, adoptat i adaptat per tants altres pobles, encara regeix. 
En canvi llengües molt més recents com la ibera del segle VI aC no han estat desxifrades, malgrat haver-ne trobat múltiples inscripcions, per exemple les que es veuen exposades al museu del jaciment iber d’Ullastret (Baix Empordà) sense saber què volen dir.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada