13 de març 2018

L’escultura de Maillol llueix igual a les Tulleries que a Banyuls

L’escultor nord-català Aristides Maillol té l’insòlit privilegi de ser l’únic amb tota la seva obra monumental exposada en permanència als cèntrics jardins parisencs de les Tulleries. Són divuit grans figures femenines generalment nues, carnoses, escampades al primer tram del parc que arrenca a l’arc de triomf del Carrusel, enfront mateix de la piràmide de vidre del Louvre. És un dels indrets de París més agradables, més civilitzadament concebuts i més visitats. La primera obra de Maillol col.locada a les Tulleries va ser l’any 1923 la versió en pedra de la cèlebre “Mediterrània”, avui duplicada en bronze a sengles angles enjardinats, formats per dobles fileres de til.lers amb les capçades tallades en rectangle, gespa entre els caminals de
terra i bancs de fusta per seure-hi. Altres exemplars del tiratge d’aquesta mateixa escultura es troben damunt la tomba de l’escultor a la seva masoveria-taller de la vall de Banyuls i al pati gòtic de l’Ajuntament de Perpinyà.
El 1929 es va incorporar a les Tulleries una altra de les seves escultures, després que el pudibund Ajuntament de la ciutat d’Aïs de Provença rebutgés el resultat de l’encàrrec fet a l’artista. Es tracta de la versió en pedra del “Monument a Cézanne”, que Maillol va concebre com a majestuós nu femení. 
La degradació de les dues obres a la intempèrie del parc parisenc va aconsellar traslladar-les a finals dels anys 40 al Museu Nacional d’Art Modern. L’antiga model i combativa hereva, Dina Vierny, va proposar substituir-les al mateix lloc per l’equivalent fos en bronze o en plom. L’any 1959 va trobar l’interlocutor necessari en el nou ministre de Cultura, André Malraux. L’escriptor i ministre gaullista va oferir-li un pacte resolutiu: "Vostè em cedeix l’obra, jo les Tulleries"... 
El govern va sufragar la fosa en bronze o en plom de las dues peces guardades al museu i de totes les altres cedides por la marmessora, fins a divuit. La totalitat de les escultures més importants de Maillol van quedar exposades per sempre a un espai públic d’enorme prestigi. Les obres d’ampliació del Grand Louvre van fer variar lleugerament el 1997 l’emplaçament i l’entorn enjardinat, no la permanència de les peces al parc. 
Ara bé, malgrat l’anomenada mundial de les Tulleries, els monumentals nus femenins de Maillol no llueixen pas menys a la localitat natal. Banyuls no és menys evocador que les Tulleries, si es mira com ho feia Maillol i com es pot continuar fent avui. París era la seva plataforma de coneixement i projecció, Banyuls la inspiració nutrícia.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada