7 de maig 2018

L’enigma del meu vell carnet d’usuari de la biblioteca de París

Trobo entre els meus papers vells el carnet d’usuari complimentat el juny de l’any 1981 de la parisenca Biblioteca Sainte-Geneviève, situada a la plaça del Panteó, al Barri Llatí. No recordo què hi vaig anar a consultar, només que l’establiment em va deixar una estima i un record, segurament enlluernat pel fet que un edifici històric tan solemne oferís al públic instal.lacions i un funcionament tan moderns. Els llibres sol.licitats eren servits per una mena de tapis roulant fins el punt de lectura triat per l’usuari a la sala principal dominada per la claror de 40 finestrals, dintre d’un servei pràctic i resolutiu. Una biblioteca no és un dipòsit de llibres, sinó
una manera de gestionar-los i posar-los a l’abast.
La muntanya de Sainte-Geneviève, actualment coronada per l’edifici del Panteó, era el capitoli de la primitiva ciutat de Lutècia. L’abadia que centrava el cim de la muntanya va ser fundada pel rei franc Clodoveu el segle VI a la riba esquerra del Sena. El filòsof humanista Pere Abelard (magníficament estudiat per Lluís Nicolau d’Olwer a la biografia fa poc editada) va instituir el segle XII al voltant de l’abadia de Sainte-Geneviève la primera escola de filosofia oberta als laics, prefiguració de la universitat de la Sorbona un segle més tard al mateix Barri Llatí, el qual adoptaria el nom de la llengua dominant en l’ensenyament medieval. 
La nova església central del recinte de  Sainte-Geneviève va ser edificada pel rei Lluís XV a partir del 1750 i convertida en Panteó de personalitats nacionals per la Revolució del 1789, fins avui. Una part de les dependències de l’abadia es troben ara integrades al cèntric i elitista Lycée Henri IV (2.700 alumnes de secundària), anomenat col.loquialment "l'H4" amb la vella inclinació local per les contraccions fonètiques i l'argot. És el més prestigiós de la “triada capitolina” integrada al seu costat pel Lycée Louis le Grand i el Lycée Saint-Louis, fornidors privilegiats de les “grandes écoles” universitàries de la classe dirigent. 
La biblioteca de l’abadia, situada originàriament a l’últim pis de l’actual Lycée Henri IV, va rebre el 1851 un nou edifici autònom sense abandonar el perímetre de la Plaça del Panteó. En plena època de la revolució industrial, l’arquitecte hi va aliar la pedra noble amb estructures metàl.liques vistes, com a una construcció moderna o un mercat públic. Actualment opera com a biblioteca universitària i també com a biblioteca oberta al públic en general que s’hi vulgui inscriure. 
Cada vegada que vaig a París torno a entrar-hi sense objectiu gaire precís, pel plaer de la retrobada. Algunes fidelitats no necessiten causes utilitàries. Hi vaig a bouquiner, a badar entre les pàgines dels llibres com qui busca un testimoni del temps, un camí aclarit, un destí vague però insistent. 
No recordo què en vaig extreure l’any 1981, excepte l’estimació per l’establiment. M’ha passat amb altres biblioteques de diferents ciutats, a les quals he treballat per algun interès del moment, encara que avui em resulti difícil rastrejar-lo a la meva memòria. 
La cartolina vermella amb la foto grapada és com un certificat d’haver treballat i indagat. Em procura la pista d’una activitat segurament difusa, però real. Potser no vaig obtenir-hi un resultat que ara pugui recordar amb nitidesa, però conservo la sensació d’haver-hi obert un camí que després he recorregut amb familiaritat. 
No sé de què m’ha servit i la carència no em molesta. Amb l’estimació arrelada en tinc prou.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada