1 d’ag. 2018

Declaració d’amor comprensible per l’aeroport de Basilea

Aquests dies he transitat per l’aeroport de Basilea i he decidit que m’agradaria instal.lar-hi el domicili, empadronar-m’hi, viure-hi i morir-hi. És l’únic del món que ha aconseguit pertànyer a tres Estats limítrofs alhora (Suïssa, França i Alemanya) i treure’n un còmode benefici. Sóc fill d’un país de frontera amb continus problemes d’Estat (per manca o per excés), és natural que l’ingràvid equilibri fronterer aconseguit per l’aeroport de Basilea em meravelli. Oficialment es diu de Basilea (Suïssa), Mulhouse (França) i Friburg (Alemanya), sense separació entre les tres paraules. Se situa per tant entre tres fenomens boscosos de la categoria dels
Vosges alsacians francesos, la Selva Negra alemanya i els Alps suïssos, tres concentracions de verds que s'acosten molt a l'efusió lírica i obren l'apetència de voluptuositat, del que ens imaginem que deu ser el gaudi físic de la vida lliure i pròdiga.
Quan s’hi arriba, es pot optar per sortir a qualsevol dels tres països. Es va edificar en territori francès amb capital suís. Una carretera declarada extraterritorial l’enllaça amb Basilea, que és la destinació majoritària. Si l’usuari emprèn aquesta direcció, creuarà al cap de pocs minuts per damunt del Väterchen Rhein, el “pare Rin”, el riu més gran d’Europa occidental. Aleshores experimentarà la segona sensació d’impacte, el segon desconcert. Un dels meandres més majestuosos del gegant fluvial és el que descriu precisament al centre urbà d’aquesta ciutat suïssa.
Fa molts anys que em vaig enamorar monogàmicament del meandre del riu Adige a la ciutat italiana de Verona, el qual em continua semblant de bellesa incomparable, sense discussió possible. Tot i així el “pare Rin” és una altra cosa i desafia els sentiments previs. Neix als Alps suïssos, però només és navegable a partir de Basilea, fins al delta holandès. 
El Rin ha modelat amb força titànica el destí d’aquesta i de moltes altres ciutats del seu curs. Avui Basilea (tercera ciutat suïssa, després de Zurich i Ginebra) és la seu central de poderoses indústries farmacèutiques, bancàries, culturals. La fira d’art modern Art Basel s’ha convertit en una multinacional que gestiona nombroses altres fires franquiciades de l’especialitat. 
Erasme de Rotterdam va viure els últims vint anys i va morir a Basilea. D’aquesta ciutat n’era fill l’historiador de l’art Jacob Burckhardt, autor del tractat La civilització del Renaixement a Itàlia, la contribució més important de Basilea a la cultura europea des d’Erasme. 
Entre tots els atractius, em quedo amb l’aeroport. Els meus orígens m’han fet experimentar amb freqüència, per exemple al llarg del Pirineu, la sensació de trobar-me amb mig cos a un Estat i l’altre mig a l’Estat del costat, sense trobar comoditat a cap dels dos. L’aeroport de Basilea triplica l’escorç amb un confort desconegut. A l’usuari l’hi aixequen la camisa igual que a tot arreu (l’ampolla petita d’aigua val 4€) i el tracten sense pietat de ramat humà. Però jo no vull ser-ne usuari, sinó resident censat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada