3 de set. 2018

L’autèntic premi Nobel de Saramago es diu Pilar del Río

Pilar del Río, vídua i legatària del novel.lista portuguès José Saramago, acaba de passar pels cursos d’estiu de la Universidad Menéndez y Pelayo i ha anunciat que el 18 d’octubre vinent, dia del vintè aniversari de la concessió del seu premi Nobel de Literatura, es publicarà el llibre del periodista brasiler Ricardo Viel Un país levantado en alegría sobre aquelles dates, que l’interessat va encaixar de manera molt més sòbria amb només tres línies al dietari El cuaderno del año del Nobel, el qual veurà la llum per primer cop una setmana abans. Sempre he pensat que l’autèntic premi Nobel
que li va tocar a José Saramago no va ser el de l’Acadèmia sueca, sinó conèixer dos anys abans la jove periodista de TVE i traductora Pilar del Río, amb qui es casaria i conviuria els vint-i-dos anys que li quedaven. Va ser l’època del seu triomf. Deia que Pilar li donava idees per a la vida.
L’èxit li va arribar tard, a l’últim tram d’una trajectòria plena d’incerteses i derrotes. La nova arrencada es confirmaria el 1984 amb la novel.la L’any de la mort de Ricardo Reis. El seu primer èxit li va arribar als 62 anys. L’any següent coneixeria Pilar del Río. Després de la seva mort ella va impulsar l’aparició de la novel.la inèdita Claraboya i la Fundació Saramago a Lisboa. 
El 2010 es va estrenar als cinemes el documental José y Pilar, del realitzador Miguel Gonçalves Mendes. La “novel.la” portada a la pantalla era la seva pròpia vida en aquella etapa culminant. Es basava en quatre anys filmats i resumits de la vida quotidiana de treball, reflexió i plaer al costat de la companya, durant els quals Saramago escrivia El viatge de l’elefant, es desplaçava arreu del món per atendre compromisos i retornava a la casa de Lanzarote. 
Era una història d’amor romàntica, emotiva i real, tres qualificatius massa sovint desconsiderats. També era la història d’una tasca creativa en curs, d’un tram de vida compartit i d’una dona capaç d’injectar calidesa i entusiasme a un home fins aleshores molt més malencòniós. José Saramago va declarar, amb l’encert de la seva lubricada prosa i l’orgull de poder proclamar una evidència: “Si hagués mort abans de conèixer Pilar als 65 anys, hauria mort molt més vell del que seré quan m’arribi l’hora”. 
Va morir a la casa que la parella es va fer construir a Lanzarote el 18 de juny de 2010. Nou mesos després, ella l’obria al públic com a memorial de l’escriptor. L’he visitada i n’he sortit amb la sensació que aquesta mena de cases a aquesta mena d’indrets només cobren sentit quan deriven d’una parella enamorada amb ganes de construir una convivència. I que el veritable premi Nobel de José Saramago va ser conèixer Pilar del Río.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada