12 d’abr. 2019

A Ceret hi corre l’aigua més frescal i melodiosa del món

Un dels atractius de la petita vila de Ceret són els reguerons que fan córrer al llarg de les voreres l’aigua més eixerida, frescal i melodiosa del món. Els plataners centenaris, de més de 30 metres d’alt, sobrealimentats per aquestes regues dels baixants d’aigua del Pirineu, formen a banda i banda del carrer major un autèntica volta vegetal, puntejada per les terrasses dels cafès. Anar a fer la passejada a Ceret és com un ritu. El mercat dels dissabtes hi aboca la vivesa de l'entregent, les trobades inesperades, les tertúlies espontànies o, senzillament, la contemplació acolorida del curs humà. El calendari anual hi afegeix algunes dates
assenyalades, per exemple el precoç lirisme hivernal de les mimoses gràcies al microclima d’aquesta vall, la festa de la cirera el mes de maig o la disbauxa de les bodegas arran de la diada festiva del 14 Juillet.
Des de l'època de Manolo Hugué i Pablo Picasso, la vila de Ceret (7.800 habitants actualment) és una petita celebritat mundial. Al carrer major --el bulevard Maréchal Jofre, més conegut per la Passejada-- actua des del 1992 el renovat Museu d'Art Modern.
L'escultor barceloní Manolo Hugué va ser el primer foraster a valorar Ceret quan fugia de "l'olor de malalt" del veí municipi d’aigües termals dels Banys d'Arles. Va trobar que Ceret "és un poble català amb tots els avantatges de ser francès". Hi va invitar a l'estiu alguns dels seus amics parisencs, entre els quals Picasso. La tendència va quedar establerta.
Pels carrerons de la vila vella s'accedeix a la recòndita plaça de la Font dels Nou Raigs, d'una serena remor aquàtica. Al voltant de la soca dels plataners igualment sobrealimentats d'aquesta plaça han tingut la delicadesa d'habilitar-hi bancs públics d'una fabulosa i humil utilitat. És el lloc ideal per musitar els versos de Petrarca: “Sento in mezzo l’alma/ una dolcezza inusitata e nova” (Rime, LXXI, 77-81).

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada