31 d’ag. 2019

La Venus de casa que comparteixo amb el museu del Louvre

Quan de jove vaig començar a viatjar a Itàlia, a una llibreria romana vaig comprar l’esplèndid cartell a tot color de l'aleshores recent exposició Del Tiziano al Greco: per la storia del manierismo a Venezia 1540-1590, muntada a Venècia el 1981. El cartell reproduïa gairebé a mida natural el quadre “Venus i l’amor”, del pintor holandés Lambert Sustris, un dels nombrosos ajudants del taller venecià de Tiziano. Presenta una reclinada Venus nua que juga amb dos coloms blancs a terra mentre un puto (en italià un angelet, un cupidó) igualment nuet li ensenya la seva fletxa (foto adjunta). Tal com correspon al manierisme pictòric italià del segle XVI, Lambert Sustris es va entretenir igualment a pintar els detalls del luxós divan
sobre el qual es troba la Venus protagonista, així com el drapejat del cortinatge de fons i un horitzó amb elements arquitectònics i paisatgístics.
Vaig enrotllar el cartell curosament per al viatge de retorn. Un cop aquí el vaig fer emmarcar amb fusta color porpra mat, un passe-partout blanc i un vidre de protecció que encara engrandeixen més l’escena. Ocupa des de fa molts anys tota una paret de la sala de casa, una mica empal.lidit pel pas del temps, amb els colors lleugerament destenyits, però encara plenament atractiu i presidencial.
El quadre original es troba a la mateixa sala del Louvre que la Gioconda, remodelada el 2005. Tothom hi va per la Gioconda de Leonardo, però la mateixa sala acull una cinquantena de teles italianes coetànies, amb profusió d’obres de Tiziano, Veronese, Tintoretto i els seus deixebles.
Jo hi vaig per la meva Venus. Aquí restauren les teles cada dos per tres i els colors no perden com a casa meva. Però el quadre original només el contemplo de tant en tant i la reproducció de casa la miro cada dia. Una cosa va per l’altra.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada