16 de set. 2019

El Botticelli posat a subhasta i altres vergonyes de Francesc Cambó

La notícia que els hereus del multimilionari home de negocis i polític de dretes Francesc Cambó posen a subhasta el quadre de la seva propietat pintat l’any 1490 pel mestre renaixentista italià Sandro Botticelli amb el nom de “Retrat de Michele Marullo” és l’últim episodi de la fabulosa fortuna del mecenes traspassat el 1947 a l’autoexili de Buenos Aires. Va donar la majoria de la col.lecció per via testamentària al Prado i al Museu d’Art de Catalunya, amb tres soles excepcions: el quadre que volgués triar la seva filla única com a propietat particular (va ser aquest Boticcelli), un Zurbarán llegat a l’amic Bertran i Musitu i un Crist de l’escola del Perugino cedit als caputxins de Sarrià. El mecenatge cultural de
Cambó tenia com a missió amagar-ne un altre més determinant i vergonyós: el seu generós finançament de l’aixecament militar franquista contra la legalitat republicana, mantingut fins el 1939 malgrat que, des dels primers compassos de la guerra, va demostrar la crueltat amb que pretenia arrasar materialment el teixit social republicà, no només imposar un canvi de govern. El biògraf Borja de Riquer qualifica l’ajuda econòmica de Cambó a Franco de “notable” i “molt considerable”, encara que l’absència de documents no permeti sustentar xifres.
Cambó confiava que a la postguerra hi hauria un lloc per al catalanisme moderat i amistós de la Lliga. A partir del gener del 1939 li cauria la bena dels ulls i potser també la cara de vergonya. Es va instal.lar al costat del seus negocis multinacionals a Buenos Aires, on va morir el 1947.
L’objectiu d’encobrir el mecenatge antidemocràtic amb l’altre de caràcter cultural va donar resultat. Encara avui alguns el consideren un personatge respectable. L’Ajuntament socialista barceloní li va dedicar l’any 1997 un monument públic a la confluència de la Via Laietana amb el carrer Jonqueres.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada