2 d’oct. 2019

El fervor místic canvia de signe davant l’illot eivissenc d’Es Vedrà

El penyalós illot eivissenc d’Es Vedrà no ha estat mai habitat, amb una única excepció. Del 1854 al 1860 el monjo carmelita lleidatà Francesc Palau va ser confinat a Eivissa com a sospitós d’instigar les carlinades, arran de les quals ja s’havia exiliat a França del 1840 al 1851. A Eivissa va fundar una petita comunitat religiosa al poble d’Es Cubells (agregat al de Sant Josep). Des d’allí els seus companys el conduïen a bord d’una barca, amb les corresponents provisions de menjar, a passar temporades eremítiques a una cova natural d’Es Vedrà, on creia experimentar visions místiques que el consolaven dels enfrontaments amb les autoritats. Mentre s’hi aclimatava, albirava un nou cel i una nova terra a l’instant del primer llostre de l’alba. La fal·lera de la solitud monologal d'únic habitant d’Es Vedrà era força
intermitent, de manera que la condició de resident exclusiu oscil.lava segons el seu humor de cada moment. Tot i així, no hi ha viscut mai ningú més que ell.
El 1860 Palau va fundar una congregació de monges carmelites missioneres. Això el va portar a residir a Roma per consolidar la iniciativa entre l’administració vaticana, fins la seva mort el 1872. Posteriorment va ser ascendit a la condició de beat. Aquella congregació continua existint a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, amb casa mare a Roma.
Passar d'Eivissa a l‘enrenou mundà de la cort romana devia ser una experiència terrenal hal.lucinatòria. Encara avui molts visitants hal.lucinen davant d’Es Vedrà, ni que sigui amb fervors místics de signe diferent. Alguns hi creuen endevinar psicofonies indostàniques entre les salmòdies i melismes del mar, altres l’estupor d’alguna portentosa i vacil.lant vox clamantis, altres el remolí neuronal d’una tensió emotiva o, simplement, la torbació enfront del plaer viciós de la bellesa  estàtica i irrevocable. Aristòtil sostenia que “els homes van començar a raonar moguts per l’estupor”. Volia dir per les preguntes sense resposta, per la fecunditat dels dubtes i el misteri del temps a alguns llocs.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada