5 de des. 2019

Ahir ens vam fer els honors mútuament, el faisà i jo

Ahir plovia i bufava un incordiant vent de llevant. Vam dubtar si ajornar la cita per anar a dinar el faisà pendent al restaurant Can Bonay de Peratallada. Després de parlamentar, vam concloure que no ens sentíem prou intimidats per la pluja i el vent de tardor o, potser també, que el dinar previst ens atreia més que la inclemència meteorològica relativa. Correctament abrigats i proveïts amb el paraigua, vam presentar-nos a taula, i vam fer santament! La sala de Can Bonay acostuma a ser sorollosa quan s’omple el caps de setmana. Ahir, en canvi, era un cel de pau, amplitud i hospitalitat quasi per a nosaltres sols. La llar de foc era encesa i els tions crepitaven lentament, amb la mateixa calma que a l’exterior la pluja i el vent suportable
als redossos, per poc esperit de coexistència pacífica que s’hi posés.
Vaig demanar el faisà, tal com portàvem inscrit a les intencions del dia. Actualment el faisà ha baixat del seu inflat ego aristocràtic i s’ha fet demòcrata, però manté una èpica emocional intacta a la cassola i al plat: tot amor, dolçor i bondat. Havia estat un menjar de reis, ara és una de les peces de caça menor més assequibles, segurament perquè el crien en granges i de caça només li queda el perdigó amagat.
La fonda de can Bonay de Peratallada s’enorgulleix de servir oca amb naps des del dia mateix de l’obertura l’1 de maig del 1936 i també, a la tardor, antics plats de caça com el faisà. Aquí el guisen amb prunes, però es pot fer igualment rostit al forn i farcit amb pomes, amb cols, amb fonoll, amb bolets, amb tòfones o a l’escocesa (pomes, nata i un raig de Drambuie).
La carn d’aquesta au és roja i consistent, fàcilment eixuta i fibrosa si no es cuina com cal. La recepta amb tòfona negra i armagnac no és fàcil de trobar fora de casa, però sempre es pot comprar l’animal al mercat (per exemple a les parades d’Avinova de la Boqueria i la Concepció) i recórrer a l’autosatisfacció culinària.
L’Institut Català d’Estadística (Idescat), que ho converteix tot en xifres, diu que el 2018 es van caçar 21.159 faisans a Catalunya de manera controlada, tot sovint a vedats que els deixen anar pocs dies abans de l’arribada dels caçadors.
El d’ahir a can Bonay de Peratallada era exquisit, la carn es desfeia tota sola i per uns instants em va semblar que m’acariciava els sentits amb la ploma suavíssima, virolada i majestuosa que caracteritza el faisà en vida. No em va fer plorar d’emoció, però em va commoure prou per esperar la versió amb tòfona a l’armagnac.

0 comentaris:

Publica un comentari