13 de gen. 2020

Vergonyes amagades de Carracci al Prado i al MNAC

El Prado i Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) van anunciar que presentarien en comú durant l’any 2017 una àmplia exposició del pintor italià del segle XVI Annibale Carracci, gràcies als destacats frescos murals de l’artista que posseeixen, procedents de la tristíssima peripècia de l’església romana de San Giacomo degli Spagnuoli o Santiago dels Espanyols. L’exposició no es va celebrar i ara la tornen a anunciar per a l’any que comença. Hauria de servir per recordar la desídia que va portar a abandonar el temple de la corona de castellana a Roma, en plena Piazza Navona, i l'apropiació des d’aleshores de l’església de la corona aragonesa a la veïna Via Montserrato. Potser els dos
anys de retard de l’exposició anunciada es deuen a la vergonya d’explicar-ho.
Durant el ressorgiment urbanístic de la Roma barroca, Espanya era una potència europea aliada del papat, per això va comprar i edificar a Roma cases i palaus que continua posseint. Era costum que cada país catòlic aixequés a Roma un temple cèntric com a església nacional. El de la corona de Castella va ser, enfront del noble Palazzo Pamphili a Piazza Navona, l’església de Santiago dels Espanyols. L’interior va ser pintat al fresc entre 1602 i 1607 pel cotitzat mestre del moment Annibale Carracci i els seus deixebles, al llarg d’una seqüència d’escenes sacres d’àmplies dimensions (foto adjunta).
L’església es va veure abandonada per l’Estat espanyol a partir del 1829. Amb el sostre ensorrat, es va convertir en magatzem de carruatges en ple centre històric romà. Les autoritats espanyoles la van posar a la venda el 1879. S’hi va interessar una comunitat protestant i, davant d’aquesta eventualitat, el papa Lleó XIII la va fer comprar per l’orde francès dels Missioners del Sagrat Cor, que la van refer i rebatejar el 1881 com a Mare de Déu del Sagrat Cor, i que la continuen posseint.
La condició d’església titular d’Espanya va ser transferida a la de Mare de Déu de Montserrat, de la corona d’Aragó des del segle XVI, que va passar a dir-se Santa Maria de Montserrat dels Espanyols. El destacat edifici de Via Monserrato és obra de l’arquitecte Antonio Sangallo el Jove, amb la façana de Francesco da Volterra. Hi van ser enterrats els papes Borja i, provisionalment, el rei Alfons XIII. 
Al moment de la venda de Santiago dels Espanyols, l’escultor català resident a Roma Antoni Solà va intentar “salvar els mobles” tot encarregant que els setze frescos d’Annibale Carracci fossin passats a llenç i enviats al Museu d’Art de Barcelona, tot i que una part van anar a parar al Prado.
Els frescos de Carracci del MNAC de Montjuïc es troben exposats de manera permanent a una sala pròpia. Veure’ls reunits ara amb els de la mateixa seqüència en possessió del Prado no ha de servir només per revisitar l’obra del pintor. També per recordar la desídia amb què el govern espanyol va deixar perdre la seva església a la Puazza Navona de Roma.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada