25 de juny 2020

El “Cagallibres” de Venècia amaga més coses sota l’abric

Els venecians l’anomenen carinyosament il Cagalilbri perquè l’estàtua del pròcer Niccolò Tommaseo s’aguanta mitjançant una pila de llibres que semblen sortir de sota l'esquena de l’abric. La popularitat li ve donada pel fet de trobar-se al  Campo Santo Stefano, una de les places més àmplies de la ciutat dels canals i punt de pas obligat entre el sector del Ponte dell’Accademia i la plaça major de San Marco. El sòcol de l’estàtua forma uns graons als quals s'hi pot seure i sentir-se feliç, a una ciutat on es camina molt i els bancs escassegen. Il Cagalibri s’ha convertit en concorregut punt de cita per “andare per ombre” o “fare il giro d'ombre” a l’hora de la passegiata vespertina. No significa “caminar per l’ombra” com podria semblar, sinó anar de tapes. L’ombra és en llengua veneciana el típic got de vi que acompanya l’art molt arrelat dels cichéti o tapes que preparen a les tavernes tradicionals o bacari (pronuncieu bàcari). La ruta dels millors bacari és un
tresor amagat que els venecians acostumen a guardar com a botí particular.
Un dels més coneguts es troba sota la influència del Cagalibri, el Bacaro Da Fiore al carrer Le Boteghe que surt d’aquesta plaça, fàcil de detectar per la quantitat de clientela local que l’omple des del carrer (no s’ha de confondre amb un Ristorante Da Fiore de la plaça de San Polo, amb el qual no mantenen relació comercial ni tarifària).
El bacaro Da Fiore es caracteritza pel peixet fregit de primera qualitat. L’ombra o gotet de vi pot ser substituït pel també tradicional spritz, vermut format per prosecco (vi blanc escumós), Campari (o bé Aperol o Cynar) i sifó. L’artesania de l’spritz està a la digna altura de la resta, i de vegades per damunt.
No us amoïneu si a la sortida del “giro d’ombre” veieu el campanar romànic de l’església de Santo Stefano més tort que la torre de Pisa. És així en realitat, de fa temps.

0 comentaris:

Publica un comentari