23 de juny 2020

La Consolació amagada al bosc de Cotlliure, a tocar del mar

Acaba de reobrir després del confinament l’hostal de l’ermita de la Mare de de Déu de Consolació, el “punt G” d’aplecs i repeixos festius de la gent de Cotlliure, a una clapa boscosa de deus d’aigua abundant situada a escassa distància del mar. Els dies de festa grossa acudeix la cobla i s’hi ballen sardanes, els altres dies proliferen les costellades. Disposa d’una esplanada amb taules i bancades per celebrar les tradicionals cargolades que perfumen amb foc de sarments. L’ermita va ser desamortitzada arran de la Revolució Francesa del 1789 i va passar a propietat dels veïns cotlliurencs
i la seva associació Pabordes. que encara la regenta. La capella ha estat reconstruïda en diverses ocasions, l’última el 1975 amb habitacions d’allotjament annexes (foto adjunta), posteriorment renovades.
Guardo un gloriós record d’haver-me consolat molt bé a “Consó” (el francès col.loquial té una tendència irreprimible a les contraccions fonètiques). Mantinc de retruc un viu interès per l'advocació. Arreu del país es venera aquesta Mare de Déu, patronímic de les Consols, que celebren el sant el 8 de setembre. L’ermita de Gratallops (Priorat) porta el mateix nom que la de Cotlliure (també opera amb el nom de Consolació un hotel rural de luxe a Mont-roig, al Matarranya).
A París m’acullo de vegades a la calma de la bellíssima capella neobarroca de Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma, oberta tot el dia i amb oferta de concerts. He descobert que Consolació és el títol de diferents tractats filosòfics de Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, així com un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral.
També és un gènere musical, al qual despunten les Consolacions de Franz Liszt per a piano. La núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita cotlliurenca que ha estat l’esca de la meva curiositat. Qui no es consola és perquè no vol.

0 comentaris:

Publica un comentari