D’una consolació a l’altra, si pot ser a Cotlliure, arran de mar

En plena època de consolacions voluntarioses, guardo un gloriós record d’haver-me consolat molt bé a l'hostatgeria de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació, als afores de Cotlliure, a una clapa boscosa amb generoses fonts d’aigua prop del mar. Els autòctons hi celebren els aplecs i repeixos de festa a les dates assenyalades del 1r de maig, el diumenge següent del 15 d’agost i la festa patronal del 8 de setembre, quan acudeix la cobla i s’hi ballen sardanes abans d’escometre les costellades. La capella ha estat reconstruïda en diverses ocasions, l’última el 1975, i l’allotjament renovat. Disposa d’una esplanada amb taules i bancades per muntar les cargolades, perfumades amb el foc dels sarments. Desamortitzada arran de la Revolució del 1789, va passar a ser propietat de l'associació de veïns cotlliurencs de les Pabordes, que encara la regenten.
Arran dels dies passats a Consolació n’he guardat, de retruc, un interès per l'advocació i comprovo que arreu del país es venera aquesta Mare de Déu, patronímic de les Consols. Amb el nom de Consolació opera un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya). El famós vi L’Ermita que Álvaro Palacios extreu al Priorat (de 2.000€ a 900€ l’ampolla, segons l’anyada) procedeix de la vinya vella que volta l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops. L’orde de monges de la Consolació continua activa a diversos països.
A París m’acullo de vegades a la calma de la bellíssima capella neobarroca de Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma, oberta tot el dia i amb oferta de concerts. Consolació també és el títol de diferents tractats filosòfics de Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, així com un gènere de l’oratòria grecollatina destinat a confortar els familiars arran d’un funeral. És alhora un gènere musical, al qual han despuntat les “Consolacions” de Franz Liszt per a piano. La núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita cotlliurenca que ha estat l’esca de la meva curiositat consolatòria.