Defensa sostinguda del pintor Masolino davant de Masaccio

Va ser mal vist que al meu llibre Ofici d’amant a Florència afirmés que m'agradava més el fresc d’Adam i Eva (foto adjunta) fet pel pintor Masolino al voltant del 1420 a la Capella Brancaci que no el famós de Masaccio sobre la mateixa parella situat a la paret del costat, contràriament al que sosté l’opinió acadèmica sobre la primacia del segon a aquesta “Capella Sixtina del primer Renaixement”, salvant les distàncies que es vulgui amb la del Vaticà. A la seva ressenya del llibre, Narcís Comadira va qualificar la meva opinió de "dervergonyida". Poc temps després es faria justícia a Masolino arran dels comentaris dedicats a la brillant restauració de la Capella Brancaci, la qual es va allargar molt més del previst, del 1983 al 1990, però que revelaria al capdavall un cromatisme inèdit dels frescos. El diari Le Monde va reconeixia que Masolino "surt engrandit de la prova de la restauració". Van aprofitar per esborrar les fulles de pàmpol sobrepintades damunt dels innocents sexes d'Adam i Eva, tant a la versió de Masolino com a la de Masaccio. El mural suposadament secundari de Masolino a la Capella Brancaci florentina presenta els dos personatges abans del pecat bíblic amb una naturalitat serena i per això mateix torbadora, en comparació amb el posat dramàtic i penedit que adopten al de Masaccio just al costat, la primacia acadèmica del qual deu respondre a motius que se m’escapen.
Per flanquejar la bellíssima carnalitat dels cossos, Masolino hi fa aparèixer en contrast el seu domini del pigment verd cinabri (l’arbre lateral i les fulles superiors), que pocs anys més tard desplegaria de manera encara més fascinant al fresc de l’Anunciació a l’església romana de San Clemente. El mineral del cinabri (un sulfur amb 85% de mercuri i 15% de sofre) ja apareix als pigments de les pintures rupestres i es continuaria utilitzant durant llargs segles.
Admiro l’obra renaixentista del pintor Masaccio i no se m’acudiria posar-la en rivalitat amb la de Masolino, però tampoc admetre a ulls clucs la seva hegemonia invariable perquè ho hagi dictat el cànon acadèmic. Puc passar estones molt complagudes davant d'aquest fresc d’Adam i Eva a Florència o el de l’Anunciació a Roma, inclús davant la seva simple reproducció gràfica si no puc viatjar en aquests moments. Voto per Masolino.