3 de maig 2021

Orgull ciutadà recuperat al Central Park novaiorquès

Entremig del manat d’espàrrecs que formen els gratacels de Nova York (l’expressió és de Josep Pla) hi viu una existència esplèndida, com per esperit de contradicció, un dels parcs urbans més estimats, concorreguts i protegits: el Central Park o bosc de Manhattan. Hi fan niu una gran diversitat d’aus migradores, quan no s’estavellen contra els vidres dels alts edificis que les enganyen amb el reflex dels arbres. La temporada d’observació d’ocells hi porta experts de tot el món, a més dels corredors i passejants de cada dia, sobretot a la zona frondosa de The Ramble. Obert el 1858, va ser una imitació afortunada del Hyde Park londinenc. Suma 42 milions de visitants per any. Si fa bon temps, hi juguen a beisbol, fan volar estels, munten pícnics, celebren festes d’aniversari o de casament, patinen, participen a classes de ioga o tai-txi, van a concerts a l’aire lliure.
Fins els anys 1980 deien que la delinqüència hi floria tant com les plantes i quasi tothom ho considerava com una fatalitat irremissible. Ara fa un altre goig: net, segur, bonic, orgullós i, sobretot, estimat. Marcel Proust afirmava: “L’autèntic viatge de descoberta no consisteix a veure nous paisatges sinó a tenir nous ulls”.
Nova York no s'erigeix com a capital del món només per la jungla d’asfalt i el manyoc de gratacels, també pel lloc de centre cívic que ocupa aquest pulmó verd al pit de la gent i a la vida anímica de la ciutat. El Central Park humanitza Nova York. La historiadora Sara Cedar Mill escrivia al llibre del 150 aniversari que el Central Park va ser “l’experiment social democràtic del segle XIX”, i probablement feia curt.

0 comentaris:

Publica un comentari