tag:blogger.com,1999:blog-64259609529239931242024-03-18T13:38:33.470+01:00Apologia de la curiositatEl bloc de Xavier FebrésUnknownnoreply@blogger.comBlogger2079125tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-88156667484619101042024-03-18T07:48:00.001+01:002024-03-18T07:48:56.683+01:00 Els llibres no ho ensenyen tot, l’excés de llibres encara menys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0vUjp0Nl96-KYZ3OjaSz8C4f2KpVeWkgcI_gd2adBZ1pg6Swn-ZLueUYqCrM16vXUT15XnRKhzzAPRASzIKcfRf9mytnLg9uS-MUc7DCiPzmkR42A5mvqZCMZnEILDWvgxkOiVho-Mavx6VVtBrVt6UobcPiHTSjkZNz-Qzj3__1HXwj7BFuiwnFNJHRP/s1800/llibres%20exce%CC%81s.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0vUjp0Nl96-KYZ3OjaSz8C4f2KpVeWkgcI_gd2adBZ1pg6Swn-ZLueUYqCrM16vXUT15XnRKhzzAPRASzIKcfRf9mytnLg9uS-MUc7DCiPzmkR42A5mvqZCMZnEILDWvgxkOiVho-Mavx6VVtBrVt6UobcPiHTSjkZNz-Qzj3__1HXwj7BFuiwnFNJHRP/s320/llibres%20exce%CC%81s.jpg" width="256" /></a></div>La cultura i la seva transmissió van ser durant mil.lenis exclusivament orals. L’invent de l’alfabet i l’escriptura implicava una minoria de comptables i escribes cortesans. Sòcrates no va escriure mai ni una ratlla i això no li treu el lloc capdavanter en la civilització clàssica. Els pocs llibres manuscrits que subsistien durant la llarga Edat Mitjana eren copiats a mà als <i>scriptoria </i>dels monestirs. El tomb de la impremta de Gutenberg significaria a partir del 1440 la multiplicació d’exemplars, tot i que encara no arribessin a la majoria social illetrada. Gutenberg va morir arruïnat. Només la societat industrial i l’extensió de l’escolarització el segle XIX portarien a imprimir llibres en quantitats “industrials”. Van vaticinar que la ràdio, el cinema, la televisió o Internet escombrarien els llibres, però se’n publiquen més que mai. Una altra cosa és que siguin llegits i assimilats, o que la seva acumulació sigui sempre sinònim de coneixement. El fet de sumar llibres i més llibres a casa no equival per força a entendre més coses ni pot substituir per sistema la paraula dialogada, l’experiència viscuda o la reflexió personal. Així ho demostren,<span><a name='more'></a></span> paradoxalment, alguns llibres sobre l’excés de llibres, als quals s’acaba d’afegir <i>El arte del saber ligero. Una breve historia del exceso de información</i>, de Xavier Nueno, amb quantitat irrebatible de referències històriques i exemples actuals a propòsit de la sobrecàrrega. La lectura pot ser un plaer, però també és un esforç d'assimilació. Sense lectura no hi ha pensament personal ni capacitat analítica de la realitat que vivim. Una altra cosa diferent és convertir l'acumulació de llibres en simple objecte de decoració domèstica. (foto Guillem Terribas)<style>@font-face
{font-family:Courier;
panose-1:2 7 3 9 2 2 5 2 4 4;
mso-font-alt:"Courier New";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711039 9 0 511 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:14.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times",serif;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:Courier;
mso-ansi-language:CA;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times",serif;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:Courier;
mso-font-kerning:0pt;
mso-ligatures:none;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-12305126925783813112024-03-15T07:32:00.003+01:002024-03-15T07:33:15.541+01:00 La vida moderna penja d’un fil, d’un cable de fibra òptica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSorV1riufp0p-dnKO2yaZyUiaElKhgj9n6FFf3oljF80Z3Y0jq_0UraYizRK14VHRrzlh6DN_GQpTRlwBVWEC0xX-A_cwfVsaNo3as0dcGsEwSbgGWmk3r_fhzRqNuPSqMyUNGraaxKj1vLMjOhWs6GJNaAjXfAKhXzO_BGnxUMGA-Oxc19IJ3SCxccyc/s1200/cables%20subm.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSorV1riufp0p-dnKO2yaZyUiaElKhgj9n6FFf3oljF80Z3Y0jq_0UraYizRK14VHRrzlh6DN_GQpTRlwBVWEC0xX-A_cwfVsaNo3as0dcGsEwSbgGWmk3r_fhzRqNuPSqMyUNGraaxKj1vLMjOhWs6GJNaAjXfAKhXzO_BGnxUMGA-Oxc19IJ3SCxccyc/s320/cables%20subm.jpg" width="320" /></a></div>La República del Iemen és un país petit i convuls de la península d’Aràbia, ara dominat pel moviment islamista del rebels huthis, el qual controla alguns punts del corredor marítim del Mar Roig per on transita una part estratègica del comerç mundial. El 18 de febrer van atacar amb míssils i van enfonsar un vaixell mercant carregat amb 21.000 tones de sulfats. L’àncora descontrolada va tallar tres cables submarins de fibra òptica, dels que discorren pel fons dels set mars del món i asseguren el 95% de les comunicacions internacionals, en especial d’Internet (només el 5% ho fan per satèl.lit). La companyia explotadora va redireccionar el trànsit de dades per altres cables submarins similars de la zona. L’atac s’hauria sumat<span><a name='more'></a></span> sense més transcendència a la guerra de l’Orient Mitjà, si no hagués posat al descobert la fragilitat del món tecnològic d'avui. Una apagada general d’Internet tindria afectes més desastrosos que la pandèmia de la Covid, segons els experts. Els mateixos experts anuncien que el trànsit mundial de dades, vehiculat majoritàriament per aquestes autopistes de cables submarins de fibra òptica, es triplicarà durant els pròxims cinc anys a Europa. Si no fallen els cables, és clar. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-81125167504185498022024-03-13T07:26:00.001+01:002024-03-13T07:26:46.916+01:00 El mercat dels dissabtes a Ceret, candidat a la fama televisiva<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQLk-EUICXpyZCuNq2WWYoPxNMnEEmgJONSqih6QEjElvlmCdLDw9lgZeohpE1WLbHugzrZBfESsKOCtsGW2DDNZ598Tl0ekQA8yu6QXkX7GSZTyum3J7CQzlLaRjjUeFjKmouidPlNLE1EgCjsNg51R9dqa_OizguUvQYS2UM7EPTQhPwhWHVn6O5YmBW/s1763/Ceret%20mercat%20dissabte.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="923" data-original-width="1763" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQLk-EUICXpyZCuNq2WWYoPxNMnEEmgJONSqih6QEjElvlmCdLDw9lgZeohpE1WLbHugzrZBfESsKOCtsGW2DDNZ598Tl0ekQA8yu6QXkX7GSZTyum3J7CQzlLaRjjUeFjKmouidPlNLE1EgCjsNg51R9dqa_OizguUvQYS2UM7EPTQhPwhWHVn6O5YmBW/s320/Ceret%20mercat%20dissabte.jpg" width="320" /></a></div>El concurs del mercat de carrer més bonic de França que organitza cada any la televisió francesa mobilitza nombrosos orgulls locals i ofereix visibilitat a petites viles que no acostumen a rebre atenció televisiva la resta de l’any. Cada departament compta amb un candidat i el mercat dels dissabtes a Ceret representa enguany els Pirineus Orientals amb tot mereixement, no només per la gent que congrega, sinó sobretot per l’atractiu de l’escenari als carrers ombrejats pels plàtans centenaris de més de 30 metres d’alçada que els<span><a name='more'></a></span> baixants d’aigua del Canigó sobrealimenten. El públic comprador disposa de moltes grans superfícies en pocs quilòmetres a la rodona i acudeix al mercat sabatí de Ceret per la passejada, la vivesa de l'<i>entregent</i>, les trobades inesperades, les tertúlies espontànies, l’<i>apero </i>a les terrasses del Grand Cafè, el Cafè de France i el Pablo, o senzillament per la contemplació acolorida del curs humà. Des de l'època de Manolo Hugué i Pablo Picasso, la vila de Ceret (7.700 habitants actualment) és una petita celebritat mundial. Un cop desmuntat el mercat, el dissabte a la tarda no queda ni una ànima a l’hivern i pels carrerons de la vila vella torna a escoltar-se la remor aquàtica de la Font dels Nou Raigs. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-88370290963967355332024-03-11T07:32:00.003+01:002024-03-11T17:04:35.595+01:00 Més pianistes del país al carrer que a les sales de concerts<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2d1VTKx2Hd8RrDubD36iYvjNjjEBfn8FkzsKfpRbGh5oOyMFxcjKHa7tNqzRp_h7SFM9tzSqDMSJH_4oV1x53KoOUZyzj0nBU62_FT8CHk1eChSrcLZl0aIoXdiVA7-cw9iRgQmYf5EfGfZA_9VutJqvxQi4fhy0nLI2evnFTFBgkkrw7EhfdXHSGRN8B/s1920/piano.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1615" data-original-width="1920" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2d1VTKx2Hd8RrDubD36iYvjNjjEBfn8FkzsKfpRbGh5oOyMFxcjKHa7tNqzRp_h7SFM9tzSqDMSJH_4oV1x53KoOUZyzj0nBU62_FT8CHk1eChSrcLZl0aIoXdiVA7-cw9iRgQmYf5EfGfZA_9VutJqvxQi4fhy0nLI2evnFTFBgkkrw7EhfdXHSGRN8B/s320/piano.jpeg" width="320" /></a></div>L’admirable Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona per a joves pianistes d’arreu del món arriba aquest mes de març a la 69ena edició anual amb una particularitat: no s’hi ha presentat cap català entre els 73 inscrits i només tres de la resta d’Espanya, la qual cosa palesa un problema de fons en el sistema educatiu del país. A moltes altres latituds és l’instrument més sol.licitat per infants, adolescents i joves, que el consideren d’aprenentatge sens dubte esforçat, però menys que altres com el violí. Dels 73 concursants d’enguany (17 noies i 56 nois), 10 procedeixen de Corea del Sud, 7 de la Xina, 7 de Rússia, 4 del Japó i 4 dels Estats Units, tot i que una desena del total viuen als Estats Units. L’estrepitosa absència de concursants catalans només té una contrapartida, un consol relatiu:<span><a name='more'></a></span> l'admirable iniciativa del Concurs Internacional Maria Canals d’escampar pianos cada any a espais públics canviants d’arreu de Barcelona, posats a disposició de qui vulgui tocar, generalment de manera balbucejant però altres vegades amb descobertes espontànies de talents anònims. Els promotors privats del Concurs Internacional Maria Canals demostren la constància, la imaginació, l’amor de la música i la capacitat organitzativa que li manca al sistema educatiu del país. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-48095324157031707672024-03-04T08:46:00.001+01:002024-03-04T08:47:10.908+01:00El plagi ben entès al gratacels barceloní ara restaurat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ItxCU1YVcdA4Ru0gtke2OS6LdZpnQ6SQYLI-aDW053kEHtPyaEU-KiIViB0oGc-bhEvyRqj_0x_Blg35w0E3SeifD-ID-uimV-icrQYmxYMygcpfzppaANXmW3frBWrERqUWIayqj8MsoW0TiZ22cEzCIXAARBvYjbXPcrWPwscDbEYLaBtK2DD23na5/s800/Diagonal-Vertical-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ItxCU1YVcdA4Ru0gtke2OS6LdZpnQ6SQYLI-aDW053kEHtPyaEU-KiIViB0oGc-bhEvyRqj_0x_Blg35w0E3SeifD-ID-uimV-icrQYmxYMygcpfzppaANXmW3frBWrERqUWIayqj8MsoW0TiZ22cEzCIXAARBvYjbXPcrWPwscDbEYLaBtK2DD23na5/s320/Diagonal-Vertical-1.jpg" width="320" /></a></div>El grup immobiliari que l’any 2021 va comprar el gratacels de 24 plantes
d'oficines a la Diagonal barcelonina cantonada amb el carrer Balmes acaba
d’invertir 20 milions d’euros en la rehabilitació de l’edifici nascut el
1969 com a Banc Atlàntic, abans de convertir-se en Banc de Sabadell. Es
tracta d’una còpia confessa del gratacels milanès de 31
pisos conegut per <i>Il Pirellone</i>, aixecat el 1960 per l’arquitecte
Gio Ponti en modernes línies funcionals com a seu corporativa de
l’empresa Pirelli i convertit en símbol de la
prosperitat de la “capital moral” d’Itàlia. Els arquitectes barcelonins
Francesc Mitjans
i Santiago Balcells no només el van<span><a name='more'></a></span> copiar, van superar-lo en
elegància. El problema no ha estat mai imitar, copiar o plagiar, sinó
fer-ho malament. Saber copiar bé ha estat sempre una pràctica
recomanable, un art major. <br />El <i>Pirellone</i> milanès ha envellit
amb dificultat, els materials de revestiment s’han erosionatsamb
massa rapidesa i el manteniment no sempre ha lluït. En
canvi la inspiració directa que en van extreure Mitjans i Balcells va
millorar l’original i la seva prestància encara és més esvelta després
d’aquesta última rehabilitació. Sempre que hi passo i el remiro tinc la
impressió que el mèrit és tant del <i>Pirellone</i> milanès com del plagi ben entès. <p></p>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-73866043421815582962024-03-01T08:03:00.004+01:002024-03-01T08:04:17.022+01:00 Decréixer, un concepte antipàtic i alhora vital de necessitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwMby2XUwPTU5VBwzKpUDwZ1Z0VfrL7RmJYzzyCo5KDN2WkE2PJQKpqovDypLF2wh5grM-neaJZ0STdsKrymAh1U5pVf5XX4CQiSI71cGNH6X4Rx8W_ZChmUMGVeK8oQGLAOysMQ6FsZZb9t1C8UoAbG3yVTNVMTlmvGnsCUECx9QwedoMrwAgkAP0NFo0/s2016/decre%CC%81ixer.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwMby2XUwPTU5VBwzKpUDwZ1Z0VfrL7RmJYzzyCo5KDN2WkE2PJQKpqovDypLF2wh5grM-neaJZ0STdsKrymAh1U5pVf5XX4CQiSI71cGNH6X4Rx8W_ZChmUMGVeK8oQGLAOysMQ6FsZZb9t1C8UoAbG3yVTNVMTlmvGnsCUECx9QwedoMrwAgkAP0NFo0/s320/decre%CC%81ixer.jpg" width="320" /></a></div>Créixer sembla un fet natural i positiu, però si un fill nostre creixés fins els 3 metres d’alçada i continués creixent, tindria un problema de col.lapse i autodestrucció. Això és el que ha passat amb la moderna societat industrial: cada vegada més producció per assegurar la multiplicació de beneficis mal repartits, al marge dels recursos naturals disponibles i de la millora proporcional dels serveis públics. Els països amb més elevat Producte Interior Brut no són els que gaudeixen de més benestar, com ha quedat desmostrat per tots els estudis. Els abanderats de l’actual sistema diuen –i apliquen-- que cal continuar augmentant la producció de qualsevol cosa que generi beneficis econòmics als seus promotors com a penyora d'un<span><a name='more'></a></span> progrés capaç de millorar la vida de tothom. En realitat allò que ha de créixer són les energies netes, l’agricultura regenerativa i els serveis públics de qualitat, però creixen els combustibles fòssils, l’armament i el luxe dels milionaris. Només la mobilització social acostuma a redreçar la situació, per exemple el final del feudalisme medieval per la lluita de la pagesia, les idees de la Revolució francesa, el sindicalisme, etc, traduïts en governs que per moments s’han preocupat una mica més d’invertir en el benefici públic i el benestar general. L’actual necessitat de decréixer no significa tornar enrere de res, sinó repartir millor els recursos i gastar d'una altra manera. <br />De les sis grans extincions registrades en aquest planeta al llarg de la història, aquesta és la primera provocada per l’activitat econòmica humana d'un sistema determinat, no per una catàstrofe natural. Alguns es consolen pensant que no veuran el desenllaç del col.lapse o que es tracta d’un alarmisme que la vareta màgica del progrés tecnològic resoldrà en comptes d’accentuar-lo. <br /><br /> <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-38247215916073217022024-02-26T08:31:00.001+01:002024-02-26T08:32:15.149+01:00 Un “racó de pensar” sota el gran viaducte ferroviari de Colera <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb3PvUA0M0gvqYPqb8vMjfaXOFCABju4wlo7ZvXhR3PRFwASOxU2iZlDbzlj24hM-kpeYhG4Ks8crUkLhq_DCZ4YbczzdUClxaD4FbMExpbDSBZ8RNbCqLMFqeOlRPD917X-fArvNyuN2ZqiULMpUc8yk66Si0F-Hv6OfODHjBO1g5__isCvz1a5QSMU6V/s4032/ColeraViaduc%20te19.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb3PvUA0M0gvqYPqb8vMjfaXOFCABju4wlo7ZvXhR3PRFwASOxU2iZlDbzlj24hM-kpeYhG4Ks8crUkLhq_DCZ4YbczzdUClxaD4FbMExpbDSBZ8RNbCqLMFqeOlRPD917X-fArvNyuN2ZqiULMpUc8yk66Si0F-Hv6OfODHjBO1g5__isCvz1a5QSMU6V/s320/ColeraViaduc%20te19.jpg" width="320" /></a></div>Colera és un poble “amb biga” i quan hi passo procuro seure una estona als bancs col.locats sota el gran viaducte ferroviari del tren de França, sotmesos al retruny dels combois cada vegada més escassos. És un dels meus “racons de pensar”, sota l’ala d’una obra d’enginyeria que l’any 1878 ens va obrir les portes i les vies d’Europa. El viaducte de 187 metres de llarg vola 20 metres per damunt del nucli de Colera. La part superior en ferro, construïda per l'empresa francesa de Gustave Eiffel, va ser retorçada i llançada daltabaix per la tramuntana la nit del 5 de desembre del 1877, durant la seva construcció i abans de ser fixada completament als quatre monumentals pilars d’obra. En canvi els cinquanta bormbardeigs del creuer franquista<i> Canarias</i> i<span><a name='more'></a></span> de l’aviació legionària italiana contra el pont de Colera i l'estació de Portbou que enumera Enric Milà al llibre <i>Portbou-Colera-Cervera: Empremtes d’una guerra. 1936-1939</i> només van aconseguir inutilitzar una de les dues vies i el trànsit amb França s’hi va mantenir.<br />El majestuós viaducte continua intacte, però ara el servei fa figa per la descurança de RENFE amb les línies locals. La comunicació ferroviària entre els petits municipis es troba miserablement arraconada. La manca progressiva de connexions horàries entre els trens de Portbou i Cervera de la Marenda representa una vergonya en augment. <br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-26016852219194539082024-02-23T08:21:00.001+01:002024-02-23T08:22:03.348+01:00Ahir a Cotlliure en l’aniversari de la mort d’Antonio Machado<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTpTHrRd2cFLKv7wl-TsgKD4JqkralIHZQ4MpyOue9RCkCcU8YQJYu1ZRdlSI-C9yugRFarLZzYd-BIhF37RUq7m5p338NCpTipdXlqjwqlT6__dMG3BBuqotlCbnRgpgQa2wE3UzjH1j2_Pt5nFeAlhmJNpc-NcycAwkPJwQhCJQv76bbG-MFic6yB6WA/s2016/Machado%20Cotlliure24.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTpTHrRd2cFLKv7wl-TsgKD4JqkralIHZQ4MpyOue9RCkCcU8YQJYu1ZRdlSI-C9yugRFarLZzYd-BIhF37RUq7m5p338NCpTipdXlqjwqlT6__dMG3BBuqotlCbnRgpgQa2wE3UzjH1j2_Pt5nFeAlhmJNpc-NcycAwkPJwQhCJQv76bbG-MFic6yB6WA/s320/Machado%20Cotlliure24.jpg" width="320" /></a></div>Ahir dijous feia 85 anys, dia per dia, que Antonio Machado va morir de pena a l’exili de Cotlliure, el 22 de febrer del 1939, i vam anar a inclinar-nos davant la seva tomba en senyal de respecte i memòria. El poeta i una part de la seva família van voler seguir durant la guerra tota la itinerància del govern de la República (Madrid, València, Barcelona, Figueres), com a compromís personal amb la legitimitat democràtica. Antonio Mahado va passar a França per Portbou i Cervera al costat dels soldats i civils en retirada. Es va allotjar a Cotlliure i va morir 26 dies després d’arribar-hi, durant els quals només va tenir esma per escriure un sol vers: "Estos días azules y este sol de la infancia"... La tomba de Machado al cementiri vell de Cotlliure s’ha convertit<span><a name='more'></a></span> amb el pas dels anys en el memorial més visitat, reconegut i simbòlic de l’exili republicà. Ahir vam dipositar damunt la llosa una branqueta florida de l’ametller bord que creix al cim del Coll de Banyuls, per on acabàvem de passar, i vam recitar a mitja veu els seus versos que tothom coneix encara avui: “Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar”. En aquell moment es va alçar un buf de tramuntana, com un acompanyament orquestral de les seves iaraules que va fer flamejar les banderes. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-55263466473789077632024-02-19T08:09:00.004+01:002024-02-19T08:26:16.950+01:00 Nu femení davant del mar a Sitges, Tossa, Lloret, Banyuls <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMsxtNwUTx0brbSv6GykSYYkXY9bNVzDWO_w8wbrY_xh7BvTbZw4-c80WA_crAj6hLYFSWhhjWsihdRwP-UMBy_xnU_RoK5rMXRXVzCaDdFU3c2Q0QBXnyQalgRpxRCTBH3cyf0OYAlc9i3wt6KMNf6rgDlAeabOvk_Z9RNg4kMCdW2UXVSKZvUWk0b3vX/s1079/Sitges.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="920" data-original-width="1079" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMsxtNwUTx0brbSv6GykSYYkXY9bNVzDWO_w8wbrY_xh7BvTbZw4-c80WA_crAj6hLYFSWhhjWsihdRwP-UMBy_xnU_RoK5rMXRXVzCaDdFU3c2Q0QBXnyQalgRpxRCTBH3cyf0OYAlc9i3wt6KMNf6rgDlAeabOvk_Z9RNg4kMCdW2UXVSKZvUWk0b3vX/s320/Sitges.jpg" width="320" /></a></div>La primera llum encara tendra del matí extreu els millors reflexos al bronze de la <i>Dona mediterrània</i>, l’escultura de Lluïsa Granero col.locada el 2009 a Sitges, davant la cèntrica platja de Sant Sebastià, amb la corba de la badia, el palau de Maricel i el campanar de l’església parroquial de Sant Bartomeu com a teló de fons terrestre. Al litoral català s’han erigit altres nus femenins de la mena, en especial la monumental i subtil <i>Dona marinera</i>, de 2,40 metres d’alçada, encarregada el 1966 a l’escultor Ernest Maragall i Noble, situada a la Cala Banys de Lloret de Mar. En canvi l’escultura de l’actriu Ava Gardner vestida, aixecada al mirador de la Vila Vella de Tossa de Mar en record del rodatge a la localitat de la pel.lícula <i>Pandora i l’holandès errant</i>, entra dintre d’una altra categoria. El rècord se l’emporta<span><a name='more'></a></span> sens dubte el passeig de mar de Banyuls de la Marenda, que ja suma set nus femenins del seu fill il.lustre, l’escultor Aristides Maillol. La totalitat de la seva obra (quasi sempre nus femenins) es troba exposada fa temps de manera permanent als jardins de les Tulleries de París, davant del Louvre, on se n’hi sumen 19. Algunes de les peces de Maillol a Banyuls son reproduccions en resina i fibra de vidre revestides amb pols de plom, quan el tiratge de la peça original ja es trobava esgotat degut a la fama mundial de l’artista banyulenc. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-87948621918295677722024-02-15T08:49:00.002+01:002024-02-15T08:49:57.885+01:00 La platja d’Argelers recorda ara el camp de refugiats republicans <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPXkZqc_5uMinBrXrhi_JYQj889B3SX0vh8FRwZpwP7zdJ6cqukTM_h4QQtuU-XSi_ZKGtno-1PC7F-_g8trob7MiwkwXdg_lVdr251mub9fVE6JYWyXdlNKsIEweKwebMNC1z877FTKIfrvoXETHQH3iu5YCKmMwnDE1PJYOdTDxA41C9NyCkSwzwjf3/s2048/Argelers%20camp.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPXkZqc_5uMinBrXrhi_JYQj889B3SX0vh8FRwZpwP7zdJ6cqukTM_h4QQtuU-XSi_ZKGtno-1PC7F-_g8trob7MiwkwXdg_lVdr251mub9fVE6JYWyXdlNKsIEweKwebMNC1z877FTKIfrvoXETHQH3iu5YCKmMwnDE1PJYOdTDxA41C9NyCkSwzwjf3/s320/Argelers%20camp.jpg" width="320" /></a></div>Per commemorar el 85 aniversari de la rebuda inhumana dispensada pel govern francès el febrer del 1939 a mig milió de refugiats republicans espanyols, meitat soldats i meitat civils, una exposició de 50 fotografies de l’època al lloc mateix on van crear el camp de concentració de la platja d’Argelers acaba de ser muntada fins el 22 d’abril per l’ajuntament de la vila i l’associació FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode). Al punt on se situava l’entrada principal del camp s’aixeca des del 1999, sota els balcons de l’Hotel Grand Lido, un monòlit amb la inscripció: "A la memòria de 100.000 republicans<span><a name='more'></a></span> espanyols internats al camp d’Argelers arran de la retirada de febrer del 1939. La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la democràcia i la República contra el feixisme a Espanya del 1936 al 1939. Home lliure, recorda". <br />La iniciativa del govern francès d’amuntegar aquella quantitat de soldats i civils a les platges completament nues en ple hivern d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, batudes per la tramuntana, no era ni de bon tros l’única solució possible. L’exèrcit francès va refusar de posar a disposició els camps militars desocupats del sud de França, dotats d’instal.lacions de campanya. El maltracte tenia un objectiu: empènyer els republicans a tornar a Espanya, al marge de la sort que els hi esperés. Les tres quarts parts ja ho havien fet a finals del 1939, amuntegats per segon cop en camps de concentració i presons a l’espera dels processos de depuració. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-88272277524181050812024-02-14T08:50:00.000+01:002024-02-14T08:50:35.591+01:00 Dinar amb els germans Llavina al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEUVzI_7nL3iI1ZP91a4mTVbLtAWEtllYsgO5P2tj9EU4PgNsHKz8Vj2cZfxlU0CgpFXWwmccU6nzl_zgpKmYQ7Vq6KYxSd39kHikghoiIOljpI7iAxF-obpEo7HCE8x8A9b9bXtZDRfeV_d2eh95Dx4P5NjThii7ejxNboNx5LXRCgvfBW8vkzSrhV2y/s2016/Cigro%CC%81%20d'or.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieEUVzI_7nL3iI1ZP91a4mTVbLtAWEtllYsgO5P2tj9EU4PgNsHKz8Vj2cZfxlU0CgpFXWwmccU6nzl_zgpKmYQ7Vq6KYxSd39kHikghoiIOljpI7iAxF-obpEo7HCE8x8A9b9bXtZDRfeV_d2eh95Dx4P5NjThii7ejxNboNx5LXRCgvfBW8vkzSrhV2y/s320/Cigro%CC%81%20d'or.jpg" width="320" /></a></div>El del davantal és cuiner, l’altre és el seu germà escriptor i professor. Després de deu anys de feina a la localiat natal de Gelida, on el 2009 va rebre el premi de Cuiner de l’Any, Oriol Llavina va traslladar el restaurant Cigró d’Or al primer pis del mercat municipal de Vilafranca del Penedès. Ahir vaig dinar-hi amb el seu germà escriptor, Jordi Llavina. No era la primera que ho intentàvem, però de vegades és ple a vessar i ahir vam tenir més sort. En primer lloc, s’hi menja deliciosament bé, amb un menú equilibrat entre el primer de verdura, el segon de peix i el tercer de carn. En segon lloc, és un restaurant ampli, ben decorat, amb claror natural, cuina a la vista i còmoda separació entre les taules. S’hi pot parlar pacíficament, sense haver d’alçar la veu, en tot <span><a name='more'></a></span>confort. Aquesta última qualitat em mereix cada vegada més interès, ja sigui per àpats íntims o sbé obretaules conversades amb col.legues de llarga sintonia. El cuiner Oriol Llavina va fer la mili de l’ofici al restaurant Drolma, dirigit a l’Hotel Majestic de Barcelona per Fermí Puig. <br />El germà escriptor ha treballat a l’editorial Columna, a l’emissora Catalunya Cultura i ara és un dels més actius crítics literaris i periodista cultural, a més de la feina a l’Institut de Vilafranca. Va guanyar el premi Josep Pla de narrativa, practica la poesia, acaba de publicar els articles titulats <i>Proses de l’entreclaror</i>, però per damunt de tot és el comensal ideal per dinar i conversar al Cigró d’Or de Vilafranca. <br /><p><br /></p>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-28259432795658930232024-02-12T08:23:00.003+01:002024-02-12T08:23:45.723+01:00 La filera de xiprers com a obra mestra a Montepulciano <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHng0dRMGgNCaVQpuPqmrdCe-2N2dvJLm2OUEfd-uuGdV2eYLUXpeClxhyoyq5yZOir_Ju5XhLOUD3_MN2srVtAz3vpFv4bbEZnGkQCpS7MWdBa_y0eDCHWqGp3Gi5WRwVHyIumAZNr2zkOvmBGwQIzrzO56wC-Yst0s7sXgWgRml9Z3SZR238QB75hNVC/s763/Montepulciano,%20Biagio.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="763" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHng0dRMGgNCaVQpuPqmrdCe-2N2dvJLm2OUEfd-uuGdV2eYLUXpeClxhyoyq5yZOir_Ju5XhLOUD3_MN2srVtAz3vpFv4bbEZnGkQCpS7MWdBa_y0eDCHWqGp3Gi5WRwVHyIumAZNr2zkOvmBGwQIzrzO56wC-Yst0s7sXgWgRml9Z3SZR238QB75hNVC/s320/Montepulciano,%20Biagio.jpg" width="320" /></a></div>La bellesa del xiprer assoleix la màxima expressió al caminal de doble filera, humil i alhora triomfal, que condueix amb astúcia escenogràfica fins l’església de San Biagio als afores de Montepulciano, a la província toscana de Siena. Es tracta d’una obra mestra del Renaixement deguda a l’arquitecte Antonio Sangallo el Vell, un altre miracle artístic del <i>Cinquecento</i> toscà. L’harmonia de línies i proporcions del temple es veu realçada pel fet de trobar-se a quatre vents enmig de la solitud d’un prat cobert per una calma assolellada i provincial. S’inspira, a petita escala, en el projecte de Donato Bramante per a la basílica de Sant Pere del Vaticà que no es va realitzar. La rara harmonia de l’indret la protagonitza igualment el recurs al caminal de xiprers que hi desemboca de manera molt intencionada. Sóc un fervorós admirador dels xiprers a la Toscana, a l’Empordà i al conjunt del Mediterrani per la seva elegància afuada, lírica, erecta, greu i alhora gràcil. El <span><a name='more'></a></span>xiprer és un flamejant obelisc vegetal de línies pures com una sageta. Alguns li han volgut veure un caràcter malenconiós i funeral que jo no li he trobat mai. Els xiprers de San Biagio, als afores de Montepulciano, formen part de ple dret d’una obra mestra. (foto Max Morriconi) <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-41596877288440463242024-02-08T08:07:00.001+01:002024-02-08T08:08:17.353+01:00Surt el meu llibre "L'or perdut dels llimoners i altres narracions"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0nR2hFELzABZKyzhpwh1mGWW-_wQNjp6yiNRol0eHvAL3wM3gDgZKxYNb9SILIy2JLPzH5VOj6JLXhbVO0OgUBMWLwAdgyMs_V2nXCPeHVMsShPRbmnsONErs1Aw2Vp8MzeK5_HwzEF_CeYYTIemsRIskOFz2FfBLm0pFa0P1h3isxJ1ik0lWh_FPQS7/s1899/llimoners%20foto.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1820" data-original-width="1899" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0nR2hFELzABZKyzhpwh1mGWW-_wQNjp6yiNRol0eHvAL3wM3gDgZKxYNb9SILIy2JLPzH5VOj6JLXhbVO0OgUBMWLwAdgyMs_V2nXCPeHVMsShPRbmnsONErs1Aw2Vp8MzeK5_HwzEF_CeYYTIemsRIskOFz2FfBLm0pFa0P1h3isxJ1ik0lWh_FPQS7/s320/llimoners%20foto.jpeg" width="320" /></a></div>Acaba de publicar-se el meu llibre <i>L’or perdut dels llimoners i altres narracions</i>
(Edicions de la Ela Geminada), amb relats escrits a partir d'episodis
viscuts al llarg de paisatges predilectes com ara Girona, Cadaqués,
Empúries, Sicília, Rio de Janeiro... S’endinsa en la memòria personal i
el dietari amb un estil que vol ser líric i alhora mordaç per deixar
testimoni d’una època i una actitud davant del món, descrit amb
sensibilitat, ironia i amplitud de la mirada. A partir de la infantesa
més àvida de coneixements, arriba fins la maduresa del viatger que
sembla acomiadar-se dels escenaris recorreguts amb passió en
circumstàncies molt diverses i amb un compromís amb la veritat íntima
d'allò que li suggereixen. El llibre serà presentat el dimarts 27 de
febrer a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres per Isabel Guzmán,
el dimecres 28 de febrer a la Llibreria 22 de Girona per Antoni Puigverd
i el dijous 7 de març a la Llibreria Ona-Pau Claris de Barcelona per
<span><a name='more'></a></span>Jordi Llavina. A la contraportada del volum, l'editorial apunta: "Tot
plegat fa d'aquest recull una invitació irresistible a viure les
peripècies i reflexions d'un autor que ha abraçat amb emoció cada racó
del seu viatge vital". L'obra es compon de 8 capítols titulats L’or
perdut dels llimoners; Primera eucaristia, amb xocolata, a la Girona
fosca; Una festa social a Cadaqués;
Com empaitar les muses a les ruïnes d’Empúries; La glòria viscuda, però
indesxifrable, de la música; L’enyorança inconsolable del cosí libanès
de Ginebra; Dos Caps d’Any a Sicília; i Nits de lluna trista a Rio de
Janeiro. Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-83517698485435455172024-02-07T08:03:00.002+01:002024-02-07T08:04:03.487+01:00El Perseu de Florència, una elecció sentimental<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxg-pXHhb5jmpVB_4dwzz2pod7zi_8T7THEZvyNJGHeIEWfYuxIgFM4s42IpxFmFFIriZd9EhTigyhf4OnqBkABewJG27aKBfEtzDyH8kTtHrn7yvfTwPWVx2JB6_eGx4sjl8EHEB7GBq_GmkUJeSJ_jH_dwB7fmQvW3DLFaE0UlYPZnTe9q8HHzry8zc/s1000/Flore%CC%80ncia24.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxg-pXHhb5jmpVB_4dwzz2pod7zi_8T7THEZvyNJGHeIEWfYuxIgFM4s42IpxFmFFIriZd9EhTigyhf4OnqBkABewJG27aKBfEtzDyH8kTtHrn7yvfTwPWVx2JB6_eGx4sjl8EHEB7GBq_GmkUJeSJ_jH_dwB7fmQvW3DLFaE0UlYPZnTe9q8HHzry8zc/s320/Flore%CC%80ncia24.jpg" width="320" /></a></div>Després d'anys de recórrer i escriure Florència, ara prefereixo seure com qualsevol vianant al peu de l’estàtua del Perseu, a la Piazza della Signoria, i mirar passar la gent. Es tracta d’una decisió espontània i purament sentimental, no argumentada ni prevista. Deu ser que m’he cansat d’argumentar i preveure. Em vaig dedicar a conèixer els cànons reverencials de l'art, ara em ve de gust seure al peu del Perseu i contemplar sense objectiu precís el moviment humà que el volta. Trobo a l’escena un valor multiplicat que potser no ressegueix la versió oficial de la història de l’art, perquè ara intueixo que les versions oficials necessiten ser retocades per cada amant de l’art. Allò que m’agrada més del Perseu és la ubicació a un punt de pas obert a tothom, a tocar de la gent que l’admira o simplement passa i, de vegades, s’hi asseu sense mirar-lo perquè ja l’ha fet seu dintre del nobilíssim mobiliari urbà de cada dia. A Florència l’art i la bellesa ha estat massa temps<span><a name='more'></a></span> patrimoni de l’ortodòxia frígida dels estetes. A la glorieta porxada de la Loggia dei Lanzi les tres arcades gòtiques, abalconades sobre la plaça, emmarquen diverses escultures, entre les quals destaca des del 1554 el bronze del Perseu esculpit per Benvenuto Cellini per competir amb Donatello i Miquel Àngel, que també hi tenien obres exposades. La seva al.legoria del Perseu nu branda a una mà l’espasa i a l’altra exhibeix la testa que acaba d’escapçar de la Gorgona Medusa. Tothom es fixa d'entrada en la truculència de les vísceres penjant del cap de la Gorgona més que en la colossal bellesa del conjunt de la peça --i de l’indret. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-52272681217747814322024-02-06T08:33:00.001+01:002024-02-06T08:34:12.716+01:00 Janot Martí, l’última cosa que li va sortir bé a Cervera de la Marenda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNUHvufQo8zVEEGSVsHiVckX1_q7w3tT6ASZBCrDN2m36eLZKeqL7IzGZnc5aJ9Dw6Q56lCjb1A3xKWIw3ANByrAWXW_Jcr-9yC1DsGolmLF5H2lhjwPTEdxMSztYWW8ozmUbcTWok07Xc5zctySK-XKKkJ3cKL3p0Hr6NgswdwOCBRQp7eoPyY57yC3ik/s2387/Cervera%20Janot%20Marti%CC%81.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2387" data-original-width="2040" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNUHvufQo8zVEEGSVsHiVckX1_q7w3tT6ASZBCrDN2m36eLZKeqL7IzGZnc5aJ9Dw6Q56lCjb1A3xKWIw3ANByrAWXW_Jcr-9yC1DsGolmLF5H2lhjwPTEdxMSztYWW8ozmUbcTWok07Xc5zctySK-XKKkJ3cKL3p0Hr6NgswdwOCBRQp7eoPyY57yC3ik/s320/Cervera%20Janot%20Marti%CC%81.jpg" width="273" /></a></div>Jean Martí, que tothom anomenava Janot, va ser el dinàmic alcalde socialista de Cervera de la Marenda durant trenta anys, del 1965 al 1995. El retrat adjunt pertany al meu llibre del 1986 <i>El Pirineu, frontera i porta de Catalunya,</i> l’època del nostre tracte, quan la inquietud permanent li feia obrir les portes amb freqüència als periodistes i belluguets com ell. Va ser una de les últimes coses que li va sortir bé a Cervera de la Marenda, Des d’aleshores la població del municipi ha passat de 2.400 a 1.200 habitants. L’alcalde de l’últim racó de França va arribar a vicepresident del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló perquè quasi tothom entenia el seu socialisme arrelat, pràctic, de resultats tangibles, basat en una feina infatigable. Els mítings electorals i les reunions públiques de Janot Martí eren un espectacle assegurat, sobretot quan topava amb els vells cacics com un jugador de rugbi. L’altre espectacle privat era dinar a casa seva, abocada sobre la badia de Cervera, els llobarros locals a la brasa de rabassots que preparava la seva muller Arlette. La sobretaula consistia sovint en una sortida amb la<span><a name='more'></a></span> llanxa motora en mar, que coneixia com el palmell de la mà dels dos cantons de la ratlla de frontera. Estava orgullós d’haver aconseguit que la Reserva Natural Marítima de Cervera-Banyuls fos la primera de França el 1974, una protecció marítima que encara no ha obtingut de l’altre cantó el Parc Natural del Cap de Creus cinquanta anys després. L’enyorat Janot Martí va morir el desembre del 2003, als 76 anys. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-90122793765087539892024-02-02T07:38:00.001+01:002024-02-02T07:39:05.259+01:00 Si hi ha justícia inversora, Portbou renaixerà <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDui0uN1tGS9PfelSZVkp6hqOQetvi_WMGDVJaGtMPhHJPm_uGwDh0OoUY_1Rpnrqxb2WJxCgmH0GGw1k1rlgtjgcrEr4HD6KxHgIPt_Vz9i_6FboLig8fH7OzWac6q5bslSLIb-Rek4E76bUf_ddNCZggAdwXPc2bL7Jc7lm5LW2H_5FSwVd2YtU_CFYT/s2016/Portbou24.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDui0uN1tGS9PfelSZVkp6hqOQetvi_WMGDVJaGtMPhHJPm_uGwDh0OoUY_1Rpnrqxb2WJxCgmH0GGw1k1rlgtjgcrEr4HD6KxHgIPt_Vz9i_6FboLig8fH7OzWac6q5bslSLIb-Rek4E76bUf_ddNCZggAdwXPc2bL7Jc7lm5LW2H_5FSwVd2YtU_CFYT/s320/Portbou24.jpg" width="320" /></a></div>Aquest edifici annex en obres a la gran estació ferroviària de Portbou pot ser vist com una supèrflua gota d’aigua en l’oceà de la necessitat reinversora de RENFE al municipi fronterer o bé com l’embrió d’una reparació històrica. Ahir em vaig acostar amb l’alcalde Gael Rodríguez (foto adjunta) al futur Centre de Competències Digitals de RENFE, el primer d’aquestes característiques a Catalunya i el setè d’Espanya, dedicats a la investigació i desenvolupament de tecnologies emergents al sector ferroviari. Es tracta d’una petita inversió de 260.000€ que ocuparà 10 empleats, mentre que el mateix centre de RENFE a Linares (Jaen) n’ocupa 112, el de Mèrida (Extremadura) 64, el de Miranda de Ebro (Burgos) 54, el de Terol 43, el<span><a name='more'></a></span> d’Alcázar de San Juan (Ciudad Real) 31 i el de Monforte de Lemos (Lugo) 7. Serà el segon més petit dels set, malgrat les dimensions desaprofitades de l’estació de Portbou, propietat de la companyia. <br />La forta disminució del trànsit ferroviari de passatgers i mercaderies a l’estació internacional de Portbou ha anat lligat al despropòsit de l’Alta Velocitat per la ruta de la Jonquera. Espanya és el segon país del món (després de la Xina) amb més extensió de nou traçat ferroviari duplicat amb alta velocitat i el menys utilitzat, sense unir encara la segona i la tercera ciutat del país: Barcelona i València. L’elevadíssima inversió pública de l’AVE s’ha fet en detriment de la posada en dia de la xarxa ferroviària convencional que utilitza la majoria dels usuaris i en benefici de les grans companyies constructores privades i la minoria de passatgers d’alt nivell adquisitiu. També s’ha fet en detriment de la gran estació de Portbou, fins ara. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-68679809563483934172024-01-31T07:44:00.002+01:002024-01-31T07:45:23.288+01:00 La cistelleria innova molt més enllà dels cistells <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivbmSQbGbpwPUcfb-rBYVkqm2abZgQ3GAWtE4RPWVRW4_2FUC3dQtnCeOI-11EN3IRCoTRmt7CurZaJOhXp6GwofzKzIPprdGUtceT5_NSsekPIx7V-hKVnXrQZrDxiQo3XGCCbLLfYsuTWrROmTrnVqYtNlsxLWBmcXnRxFPqJCSys99RqukV5EXGUU7b/s1030/cistelleria.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1030" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivbmSQbGbpwPUcfb-rBYVkqm2abZgQ3GAWtE4RPWVRW4_2FUC3dQtnCeOI-11EN3IRCoTRmt7CurZaJOhXp6GwofzKzIPprdGUtceT5_NSsekPIx7V-hKVnXrQZrDxiQo3XGCCbLLfYsuTWrROmTrnVqYtNlsxLWBmcXnRxFPqJCSys99RqukV5EXGUU7b/s320/cistelleria.jpg" width="320" /></a></div>Aviat descobrirem que la vella artesania de la cistelleria en fibres naturals (boga, canya, jonc, pita, ràfia, espart, balca, vímet, sisal, bambú) té un esplèndid futur amb nous productes i nous dissenys, tal com apareix a la Fira de les Fibres Vegetals que se celebra a Mas de Barberans (Tarragona) o a la Fira Internacional del Cistell de Salt que enguany arriba a la 25ena edició. No haurien subsistit si fessin només cistells, estores i seients de cadires. L'empresa Tramats de Torroella de Montgrí, iniciada el 2004 per Josep Mercader i Magda Martínez, rep cada cop més encàrrecs creatius del sector artístic, arquitectònic i interiorista, com la <span><a name='more'></a></span>decoració de la monumental cúpula i sostre de la sala de convencions del Celler de Can Roca al Mas Marroch de Vilablareix. També innova Pere Batlle a la Bisbal d’Empordà, tercera generació d’una família d’esparters, així com Ona Trepat Rubirola amb cistelleria d’art a Serinyà, Can Cabasset a Tortellà, Nus i Nansa en cistelleria de mar a Corçà, la nova generació de la cistelleria Leo a Palafrugell, etc. <br />A Barcelona la cistelleria Castell del carrer Major de Sarrià (oberta el 1830), l’Esparteria Lluch de la Gran Via, la General del Mimbre del carrer Casp o la Tienda d’Alarcón del carrer Comerç. El Museu de la Pauma (variant de palma) a Mas de Baberans, dirigit per
Pepa Subirats, ofereix cursos i exposicions d'artistes internacionals. Les últimes i variades notícies sobre innovacions del sector es poden seguir al web de l’Associació Catalana de Cistellaires i poques fan referència a cistells. <br /><p><br /></p>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-81280327571968997782024-01-29T08:53:00.006+01:002024-01-29T08:54:16.519+01:00 L’infinit univers redescobert de les Suites per a cello de Bach <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLNosXXGmj4BbotmU7khobCD0TOLEg0ZvkBd2rlHv4iG6PIASOCGf9hyphenhyphenVrB0zDdTpGYLOwccLvi-2rBEci-T2_EMx3tSCcHJWR-mSMfyzSARylUrXgVegpnsRiB9ljCLX4-rLF4mLGEgk_7LpSV77A4pqfQCj8WfJtMIrKDE8wJFfdthVjMkJycQHuDBO/s1200/Bach%20cello%2023.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="1200" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLNosXXGmj4BbotmU7khobCD0TOLEg0ZvkBd2rlHv4iG6PIASOCGf9hyphenhyphenVrB0zDdTpGYLOwccLvi-2rBEci-T2_EMx3tSCcHJWR-mSMfyzSARylUrXgVegpnsRiB9ljCLX4-rLF4mLGEgk_7LpSV77A4pqfQCj8WfJtMIrKDE8wJFfdthVjMkJycQHuDBO/s320/Bach%20cello%2023.jpg" width="320" /></a></div>Acaben de sortir dues noves versions discogràfiques de les Suites per a cello sol de Johann Sebastian Bach, a càrrec de la francesa Valérie Aimard i del japonès Michiaki Ueno, la qual cosa no és cap notícia important perquè es tracta d’una de les obres més versionades de la història de la música. La notícia és la infinitat de versions sense aturador d’una obra oblidada fins que va redescobrir-la Pau Casals i va posar-la en òrbita mundial. Dintre d’una despullada senzillesa aparent, semblaven simples exercicis d’estudi per a un instrument secundari de quatre cordes que no havia estat mai solista. Fins el dia que Casals va descobrir-ne el 1890 a una botiga de música de Barcelona la<span><a name='more'></a></span> transcripció feta per la vídua de Bach, es va adonar de l’enorme bellesa que contenen, les va començar a interpretar a sales de concert de mig món i les va enregistrar el 1936 a Londres. Alguns cellistes destacats, com Yo-Yo Ma o Mischa Maisky les han enregistrades fins a tres vegades, en èpoques diferents, perquè amb el pas dels anys hi han descobert noves troballes i millores d’interpretació, dintre d’aquella despullada senzillesa aparent. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-59086922439345966412024-01-26T07:30:00.003+01:002024-01-26T07:31:10.253+01:00 Les coses com les barreja el riu al passallís de Sobrànigues <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI2wR5tin7bbm_beOVyBPgXHe_UwvR_ChaRKz24igS4GkQoUVpdAHgvPozL9Jc9Np7CUetfhyxCeWDE8gefB0N6I9xfEDOraE0kfpISahRVbMKlxP_rvBbqMAJ4FVddpDkGnNZ14GwNGMkXP_jdvS4-e-afGQw1wHxEzZ29pfP2akZS-4FG4GTbOK2mXEi/s1600/Sobra%CC%80nigues24.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI2wR5tin7bbm_beOVyBPgXHe_UwvR_ChaRKz24igS4GkQoUVpdAHgvPozL9Jc9Np7CUetfhyxCeWDE8gefB0N6I9xfEDOraE0kfpISahRVbMKlxP_rvBbqMAJ4FVddpDkGnNZ14GwNGMkXP_jdvS4-e-afGQw1wHxEzZ29pfP2akZS-4FG4GTbOK2mXEi/s320/Sobra%CC%80nigues24.jpg" width="320" /></a></div>Sempre baixo un moment del cotxe al passallís de Sobrànigues per dir en silenci una jaculatòria laica a favor de l’aigua. Tinc una estimació particular per aquest pas a gual sobre el riu Ter que fa de pont sense ser-ho del tot. Sobrànigues és un petit nucli empordanès de 37 habitants agregat al municipi de Sant Jordi Desvalls, prop de Flaçà. La carretera secundària travessa la passarel.la de ciment bastida el 1985 pocs metres per damunt de l’aigua sobre l’antiga passera de carros. L’indret és un flascó de les essències de la civilització de ribera, a l’últim tram del Ter camí de la gola de Torroella Montgrí. El Baix Ter balandreja somort i temperat als meandres de Bordils i rega els camps de conreu, d’horta, fruiterars i boscos de ribera d’àlbers,<span><a name='more'></a></span> pollancres, salzes, oms, verns i freixes. A Sobrànigues el riu queda més embassat gràcies a la resclosa de Colomers, situada 7 quilòmetres amunt, de manera que les regolfades de l’aigua, somnolent i cauta, prescindeixen del traüt gutural i el vent les rissa amb un ímpetu pietós. La meva destinació no és mai Sobrànigues mateix, tot i així no deixo de fer el cop d’ull a les coses del riu tal com les barreja la vida, en la placidesa confiada d’alguns dies o les manotades de tèrbola cruesa en altres ocasions. L’èmbol del cor bombeja en aquest punt sense sobresalts i la vida cau en una dolçor momentània. (foto Quim Curbet)<br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-78052556503422230892024-01-24T06:57:00.001+01:002024-01-24T06:58:14.233+01:00 L’eternitat de l’ànec amb naps a Can Bonay de Peratallada <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Aw9cKeqbTEZ0VMk8ZjFNF0CSwjO8vq2fL3-h8trwW47KYR951J_s5WOqxbDQwi7RMB6iT9NLYKZZMGshaLN1pIeNG5porQiS3kPHznyreSxsgq7W3TLTH5w8ndsokpxNH_ox4bECzlAuYHtTabvKa4poAiQaM_3NElA8ppcHDV7LS9bDYIEE95LlnRFa/s1600/CanBonayPeratallada24.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-Aw9cKeqbTEZ0VMk8ZjFNF0CSwjO8vq2fL3-h8trwW47KYR951J_s5WOqxbDQwi7RMB6iT9NLYKZZMGshaLN1pIeNG5porQiS3kPHznyreSxsgq7W3TLTH5w8ndsokpxNH_ox4bECzlAuYHtTabvKa4poAiQaM_3NElA8ppcHDV7LS9bDYIEE95LlnRFa/s320/CanBonayPeratallada24.jpg" width="240" /></a></div>Ahir vaig dinar l’ànec amb naps del restaurant Can Bonay de Peratallada, a la carta des del dia que va obrir l’1 de maig del 1936. Quan Enric Bonay Carrera i la seva dona Montserrat Riembau van comprar la casa vella de la plaça de les Voltes per obrir-hi una fonda, la clientela estava formada sobretot per paletes i treballadors. Després van arribar els turistes, quan l’establiment ja era regentat amb nova empenta pels fills Maria Lluïsa Bonay Riembau i Joaquim Fanals. Van fer pocs retocs al menjador i molts a la cuina. Plenament consagrats, el 1978 van agafar el relleu els dos fills de la tercera generació, Josep i Enric Fanals Bonay. L’ànec amb naps s’ha mantingut a tot moment incòlume, indesplaçable, etern. La continuïtat és sempre un mèrit escàs, una força interior que no té res a veure amb l’immobilisme. Tot i així també cal preguntar-se a la taula de Can Bonay com ha evolucionat o retrocedit la suculència de l’ànec i dels naps. Atès que Peratallada només té 188 habitants censats, des del 1977 es va agregar als pobles veïns de Fonteta i Vulpellac per formar el nou municipi de Forallac. S’hi ha restaurat moltes cases i molts carrers. L’únic que no ha canviat és l’ànec amb naps de Can Bonay.<span><a name='more'></a></span> En època de cacera com ara, la casa proposa estofat de senglar amb bolets, civet de cérvol i faisà rostit amb prunes (encara que el faisà no deu tenir gaire a veure amb la cacera actualment). Però per tastar el gust de l’eternitat, l’ànec amb naps a la carta des de l’1 de maig del 1936. (foto Quim Curbet)<br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-38403403123086194542024-01-22T08:17:00.001+01:002024-01-22T08:17:35.571+01:00 El mite vivent de Riccardo Muti reapareix entre els gentils <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGldmI_i8_-8NkdMpHLbPrkwip24rBMSSAakWcsjIA5jR1klnzBmjJYlCD_3QTdHc2VUVDFNS8Q-JoPhqnB1XG7fzyoGxabfPHclD61CqCjmWD-qoH1MqylDRLP4VUjNB0CmuZg3cRtlOgm59RW6YqDTCN034kG1qRH7U4jK6q65y42Y9O0HYudFahu21F/s1900/riccardo-muti-prolonge-tete-orchestre-chicago.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1551" data-original-width="1900" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGldmI_i8_-8NkdMpHLbPrkwip24rBMSSAakWcsjIA5jR1klnzBmjJYlCD_3QTdHc2VUVDFNS8Q-JoPhqnB1XG7fzyoGxabfPHclD61CqCjmWD-qoH1MqylDRLP4VUjNB0CmuZg3cRtlOgm59RW6YqDTCN034kG1qRH7U4jK6q65y42Y9O0HYudFahu21F/s320/riccardo-muti-prolonge-tete-orchestre-chicago.jpg" width="320" /></a></div>Als seus actius 83 anys, l’últim dels grans mites vivents en matèria de direcció d’orquestres simfòniques i d'òpera protagonitza aquest mes de gener una reaparició entre el públic europeu amb una mini-gira a París, Brussel.les i Luxemburg al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Chicago, de la qual n’és director titular des del 2010 en una mena de voluntari “exili”, després de dimitir per discrepàncies amb la política cultural italiana de director musical de la Scala de Milà que va ocupar durant vint anys. Poc abans s’havia permès un gest inèdit i ressonant. Després de la interpretació del famós cor “Va pensiero” de l’òpera verdiana <i>Nabucco</i>, que a Itàlia és com un himne nacional, va interrompre la funció per adreçar-se al públic en contra de les retallades culturals del govern de<span><a name='more'></a></span> Silvio Berlusconi. Tot seguit va invitar tothom a sumar-se al tradicional “bis”. Els assistents van fer-ho en massa --alguns entre llàgrimes-- i ell va marxar a dirigir a Chicago. El 2003 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En agraïment va dirigir-hi com a master class l’assaig de l’orquestra amateur de la casa, formada per professors i estudiants, amb el primer moviment de la simfonia “Júpiter“ de Mozart. Per cert, Riccardo Mutti serà el director del pròxim concert de Cap d’Any al Musikverein de Viena l'1 de gener del 2025. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-63654830311600462912024-01-20T06:59:00.001+01:002024-01-20T07:00:20.808+01:00 Enterrar el camarada Lenin, centenari assumpte pendent <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe7eGSxbc1UM4REO-sHpjUB6V4GlgAc9b57J-m_05lD9KRVUpPTq3cWDDWAACmiNuxDGyPe-I198NgTCthxUP3n5dNdB-Y9yAhxLoLgRWtH0qUWI_MdpVhntjH00OnRuz1Q-5eITikNCnojT9sS3G3TiRrwfjYCNSR3UjWKlj_k_COUVQv1SS6tVhm3e0/s728/Lenin23.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="728" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe7eGSxbc1UM4REO-sHpjUB6V4GlgAc9b57J-m_05lD9KRVUpPTq3cWDDWAACmiNuxDGyPe-I198NgTCthxUP3n5dNdB-Y9yAhxLoLgRWtH0qUWI_MdpVhntjH00OnRuz1Q-5eITikNCnojT9sS3G3TiRrwfjYCNSR3UjWKlj_k_COUVQv1SS6tVhm3e0/s320/Lenin23.jpg" width="320" /></a></div>Aquest diumenge 21 de gener s’escau el centenari de la mort de Lenin. La seva despulla embalsamada continua exposada al mausoleu de marbre i granit en forma de piràmide esgraonada que li van erigir a la Plaça Roja de Moscou, encara més cèntric que les acolorides cúpules bulbades de la veïna catedral ortodoxa de Sant Basili. Les cues de visitants acostumen a ser llargues, inclús quan les temperatures baixen sota zero. El 1953 es va convertir en tomba per a dos, atès que hi va ser exposat Stalin costat per costat. Només va durar 9 anys, abans de la destalinització general. Més de la meitat dels russos d’avui s’han pronunciat en diferents enquestes a favor d’enterrar la despulla de Lenin en comptes de mantenir-la al sarcòfag de vidre a prova de bales exposat al públic. Les autoritats prefereixen deixar-ho<span><a name='more'></a></span> com està, una atracció de culte nacional. Cada dos anys sotmeten la mòmia a retocs de conservació, tot i que només se’n veuen les mans i la cara fora del vestit. Els partidaris de l’statu quo al.leguen que els tècnics de manteniment asseguren hacer comprovat que el vestit es deteriora més que no els teixits corporals embalsamats del pare de la pàtria. <br /><br />Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-44204740322815934462024-01-18T07:47:00.001+01:002024-01-18T07:47:21.192+01:00 El estius absolutament discrets de Balenciaga a la Costa Brava <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiy0bx7hs5FtToh84NrpwoBH0SG-gx1MDTBTdtGRYbiWoXfi7y5Y0WCggt-WH0I3xVwmvEZlWYMHD0ns61ZPmMGyJOVplz-QbN2zM3TcKt5_F6pwNCzPMcIAca3v60wgSSyUDLb3XQcF4U7ItdwjfTKpEVEW_jGR3A4wqfifOXPli7kKD36eWr5RLawZ-T/s3127/Balenciaga.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3127" data-original-width="2084" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiy0bx7hs5FtToh84NrpwoBH0SG-gx1MDTBTdtGRYbiWoXfi7y5Y0WCggt-WH0I3xVwmvEZlWYMHD0ns61ZPmMGyJOVplz-QbN2zM3TcKt5_F6pwNCzPMcIAca3v60wgSSyUDLb3XQcF4U7ItdwjfTKpEVEW_jGR3A4wqfifOXPli7kKD36eWr5RLawZ-T/s320/Balenciaga.jpg" width="213" /></a></div>La plataforma Disney Espanya acaba de presentar la sèrie de ficció televisiva en sis capítols dedicada a la vida del cèlebre modista Cristóbal Balenciaga, instal.lat a París des del 1937. Un episodi desconegut de la seva molt discreta vida personal va transcórrer en successives vacances privades d’estiu dels anys 1960, amb el secretari Ramón Esparza, al castell del matrimoni Woevodski de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Hi va dissenyar en secret una part de les col.leccions, invitat i protegit pels propietaris Nicolau Woevodski i Dorothy Webster, tal com vaig exposar al meu llibre<i> Cap Roig, el llegat d'un somni</i>. A la primera ala construïda del castell, el matrimoni Woevodski hi va habilitar unes dependències reservades al repòs i la feina de Balenciaga i Esparza. El modista va triar aquest lloc per les possibilitats de discreció que suposava. El dormitori de Balenciaga, amb ampli llit de baldaquí, així com les habitacions annexes del pis superior comunicades per una escala interna, s'aboquen a l'esplèndida escalinata de pedra (foto adjunta) que condueix al jardí botànic de la finca, a la qual els rengles de xiprers flanquegen la visió del mar i les Illes Formigues. Alguns estius les col.leccions de Balenciaga van ser ideades aquí, amb la mateixa reserva que a la <i>maison</i> de l'avinguda<span><a name='more'></a></span> Georges V. núm 10, recoberts per aquell vel de discreció que el feia viure enclaustrat al taller parisenc, fins a la mort sobrevinguda el 1972. Va concedir una sola entrevista al llarg de la seva carrera, el 1971 a <i>The Times</i>, tres anys després d'haver plegat professionalment. <style>@font-face
{font-family:"MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;
mso-font-alt:"MS 明朝";
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:-536870145 1791491579 134217746 0 131231 0;}@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:"\@MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:-536870145 1791491579 134217746 0 131231 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Cambria",serif;
mso-fareast-font-family:"MS Mincho";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Cambria",serif;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"MS Mincho";
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-font-kerning:0pt;
mso-ligatures:none;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style><style>@font-face
{font-family:"MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;
mso-font-alt:"MS 明朝";
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:-536870145 1791491579 134217746 0 131231 0;}@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:"\@MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:modern;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:-536870145 1791491579 134217746 0 131231 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Cambria",serif;
mso-fareast-font-family:"MS Mincho";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Cambria",serif;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:"MS Mincho";
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-font-kerning:0pt;
mso-ligatures:none;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style><p><br /></p>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-52243610493688674432024-01-16T08:26:00.001+01:002024-01-16T08:26:36.700+01:00 Els catalans de França tindran referèndum per canviar (de nom)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicBWuELBcGJqqH-tcG6_u6Dkr8TPbkbVELjwc3yJ4lpgq_voea51wvOQPlp-FzWX3qjFQyIU2wtbAzw1Y0xUtU2UsQxe8g1sFUe0O_VcgTeVzeUBYlH0C2RYoAr44jMB2yi6YXwzK3S0kXcc6rBtGWT7isqKcftfb0AqFX1isRSZMrukoCfJkuvCGEvCLy/s708/pirineus-orientals.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="529" data-original-width="708" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicBWuELBcGJqqH-tcG6_u6Dkr8TPbkbVELjwc3yJ4lpgq_voea51wvOQPlp-FzWX3qjFQyIU2wtbAzw1Y0xUtU2UsQxe8g1sFUe0O_VcgTeVzeUBYlH0C2RYoAr44jMB2yi6YXwzK3S0kXcc6rBtGWT7isqKcftfb0AqFX1isRSZMrukoCfJkuvCGEvCLy/s320/pirineus-orientals.jpeg" width="320" /></a></div>La presidenta del Consell General (Diputació) dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, acaba de reiterar que enguany convocarà un referèndum per consultar els habitants del departament sobre el canvi de nom, que podria ser Pirineus Catalans, Pirineus Mediterrani o bé País Català, tot i que la proposta que se sotmetrà a votació encara no està decidida. En qualsevol cas, no contempla “Catalunya Nord”. La consulta ja formava part de la seva campanya electoral. Respon al malestar nord-català arran de la creació governamental l’any 2014 de la regió d’Occitània per la fusió de les antigues Migdia-Pirineus (capital a Tolosa de Llenguadoc) i Llenguadoc-Rosselló (capital a Montpeller). Els nord-catalans van replicar que no han<span><a name='more'></a></span> estat mai occitans, la decisió del govern no va canviar i ara es podria compensar amb el canvi de nom del departament fronterer.<br />El resultat del referèndum, previst a la tardor del 2024, haurà de ser validat pel govern francès. El departament dels Pirineus Orientals engloba les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, Cerdanya i la petita demarcació occitana limítrof de Fenolleda. La dimensió i la població majoritària del Rosselló ha fet extensiu aquest nom en l’ús corrent al conjunt del departament nord-català que no ha estat mai occità. <br /><p><br /></p>Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6425960952923993124.post-79592081513690853012024-01-15T08:32:00.001+01:002024-01-15T08:33:11.723+01:00Lideratge català en barraquisme escolar, vergonya consolidada <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0tcw1p3qgFt-9G2fTZ4-UnJtNy4CB4NAIQkT5fGOud2qn1eN6ZiXEzwey537AmjTIOSjKv1JZJpXdv_3nLEG5ne1-sqUMeX0KIeWYyWH_sVSaaNdprmwUDQeDs6ErarD1KY__uNNssghW37xavWBNmGdBZlFyaVyaABzAODx6PfNb9urCxieNhRl4DHR2/s1200/barracons%20escolars.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0tcw1p3qgFt-9G2fTZ4-UnJtNy4CB4NAIQkT5fGOud2qn1eN6ZiXEzwey537AmjTIOSjKv1JZJpXdv_3nLEG5ne1-sqUMeX0KIeWYyWH_sVSaaNdprmwUDQeDs6ErarD1KY__uNNssghW37xavWBNmGdBZlFyaVyaABzAODx6PfNb9urCxieNhRl4DHR2/s320/barracons%20escolars.jpg" width="320" /></a></div>Un total de 412 escoles públiques catalanes continuen impartint classe en 979 barracons provisionals o mòduls prefabricats en fusteria d’alumini, segons les últimes dades de la conselleria d’Educació, per manca d’inversió o simplement de vergonya suficient. La lenta substitució d’alguns barracons es veu contrarestada per la creació de nous i la xifra global oscil.la any rere any al voltant del miler d’aules. Una de cada deu escoles públiques catalanes continua tenint barracons. El fenomen es va disparar arran de la crisi de les retallades del 2008, quan els dos governs successius del president Artur Mas va disminuir d’un 20% el <span><a name='more'></a></span>pressupost del departament d’Educació, igual que al de Sanitat. Catalunya és des d’aleshores la primera comunitat autònoma amb més instal.lacions escolars d’aquesta mena. Aquelles retallades, sense revertir encara avui, també van significar la duplicació estadística dels ultrarics (més de 30 milions d’euros de patrimoni personal declarat), segons dades de l’Agència Tributària. El 2008 el sistema econòmic va fer trampes (el Banc d'Espanya xifra en 65.725 milions d'euros de diner públic el rescat a la banca privada, el més elevat d'Europa), una de les quals va consistir a emmascarar la seva corrupció amb la paraula “crisi” i fer-la pagar als ciutadans, encara avui. Xavier Febréshttp://www.blogger.com/profile/12769302027109726178noreply@blogger.com0